... Y que vivan los novioooooooooooos! (sí, ja ho sé, amb unes setmanes de retard).

MiLAno è MiLAno

(i lA vueLta Al cOle, duRa de rOsegAr)

Adéu estiu... Ja m'he fet forçosament la idea que ja hem tornat a la rutineta que implica matinar, anar a pel cotxe, fer els quilòmetres de rigor i plantar-me al palau alcorí de la cenefa i la decoració dia rere dia. Com una pseudoRapunzel, a falta de trena llarga i daurada que despenjar per la finestra perquè algú me salve, espere l'hora d'eixida amb ciris encesos i veneració... (perquè ací l'únic que ens allibera és el rellotge del fitxer quan marca l'hora d'eixida). Quina primera setmana més llarga i costeruda! De totes maneres, ja diuen que al mal temps, bona cara... i si no pot ser bona la cara (per això de les ulleres per noo dormir prou), cal tirar mà dels bons records de l'estiu, fer l'esforç per tindre bon humor (difícil en ocasions) i fer plans de futur (i si és d'un altre viatge, la cosa ja té un altre color).

He fet dos dels meus muntatges de fotos sobre Milan. Milano è Milano i a l'agost la ciutat estic convençuda que es queda amb la meitat de possibilitats que pot oferir. Òbviament, la pedra no marxa de vacances i hi ha monuments, edificis i museus per veure. La "vidilla" en moviment pròpiament de la ciutat (gent del dia a dia milanés al carrer, comerços i locals no purament turístics...) crec que és més complicada de trobar a l'estiu... però igual hem fet forat nosaltres durant els dies que hem estat!

La primera sensació que tens si arribes a Milan des de Stazione Centrale és que et rep una ciutat grisa, avorrida i plena d'edificis d'oficines rectes, sobris i anònims (la via Pisani d'aprop del nostre hotel era un bon exemple). La cosa no millora fins que arribes al centre o t'endinses pels carrers empedrats i amb cafetets al carrer del barri de Brera o pels canals de la zona de Navigli (bé, és millor no endinsar-se sinó mirar els canals des de la vora). Milan no és ni com Roma ni com Florència ni com Venècia, no resulta encantadora i fotografiable a cada pas, sinó que cal caminar, cercar indrets i això sí, de vegades sorprendre's amb la troballa.

Milan el que sí que té guanyada és la fama de capital de la moda. Només cal fer una ullada als seus aparadors per tindre la sensació que fulleges una gran revista plena d'anuncis de grans marques i imatges impactants (com l'aparador de Viktor & Rolf o la megatenda que ocupa mig carrer della Spiga dels Dolce & Gabbana). I no només les grans cases s'ho curren, la importància a l'aparença exterior sembla superbàsica a Milan (i superexcessiva en els milanesos). NOTA: No n'he fotografiat cap, ja són massa creguts ells a soles, només he immortalitzat aparadors.

Milan de pedra

Milan de revista