LoS ROmeOs
Viatgem cap als 90 amb un grup de Castelló per a saludar el divendres... que ja toca!
dijous, de desembre 11, 2008
dilluns, de desembre 08, 2008
La SoLe
La Sole va arribar a la gran ciutat, enganxada als baixos de la maleta, com un policia, agarrada entre les rodes i amb el cul apretat, per no fer-se notar. La Sole sap que no és benvinguda de primera mà, però té clar també que de vegades és complicat desfer-se d'ella. La Sole i la dona de roig dels anuncis de compreses són amigues des de fa anys: les dues tenen un treball desagraït però que borden perfectament i es nodreixen de la certesa de saber que són necessàries en algun moment. La Sole és com una nena capritxosa i pesada que vol que jugues amb ella tot el temps i té més cares que el Mortadelo per a portar-te al seu terreny. Unes vegades et pot seduir fent de Solemanteta just el dia que fa més fred, perquè t'hi quedes dins de casa amb ella; unes altres, se't penjarà al coll, com una bufanda gruixuda (o les rabosses aquestes de les dones grans que es mosseguen la cua!), però per a mossegar-te a tu la gola i deixar-te sense veu i fer-te invisible (encara que estigues envoltat de gent). I has de parar compte perquè la Sole, si se sent pressionada, fins i tot seurà com la Bety Boop sobre l'auricular del telèfon per distraure't i fer-te oblidar a qui havies de telefonar...
La Sole és capaç de passar la nit desperta a sota del llit, amb la paciència calmada dels caçadors. Quan ens despertem, la Sole ix del seu amagatall i ens pega la seua dentada de pequinés de zona pija al turmell i es queda allà, fent nosa, la resta del dia. No sé si us fixeu en els peus de la gent, però si ho féreu, us adonaríeu en les milers de Soles que s'hi queden agafades amb força a les mitges i als mitjons de la gent amb qui us creueu.
Potser amb un poc de sort, en un d'aquests creuaments entre Soles tinguem una trobada... i és aleshores quan citaré un micropoema d'Ajo: "Si juntamos tu soledad y la mía, ¿qué obtenemos? ¿Dos soledades o ninguna?" Deixem la Sole que faça via, a veure si se'ns distrau la xiqueta sense nosaltres i, mentrestant, reflexionem-hi, senyors, reflexionem-hi...
divendres, de novembre 28, 2008
IkEA aGAin : CoMe IntO thE CloSeR
Com vaig justa de metres quadrats (la meua habitació ja està megaprofitada), ja feia temps que no voltava per la pàgina d'Ikea... mal fet! Avui he trobat aquesta pàgina per a presentar els armaris nous de la tenda: una pàgina ben currada amb seqüències de video controlades amb sons. Amb melodies del web, els nostres mp3, el teclat o els sorollets que puguem fet amb el micròfon... si sona alguna cosa, els tipets de l'escena es mouen i van cap a l'armari per a agafar el que els demanes: una camisa, una màscara de lluitador mexicà, una perruca de Cleopatra (a mi no em cal :P), un vestit, uns mitjons, un braçalet... Y qué es lo que tengo que tengo de tooooo Entreu, entreu... i veureu el piset, vull dir, l'armari. http://demo.fb.se/e/ikea/comeintothecloset/site/default.htm i http://demo.fb.se/e/ikea/comeintothecloset2/site/default.htmldijous, de novembre 27, 2008
diumenge, de novembre 23, 2008
dissabte, de novembre 22, 2008
BeAt mOlT dE BeAT
Una de les bones notícies que m'han arribat des de terres castellonenques és que tenim un nou local per a fer la festa llarga sense haver de marxar a les naus de fora de la city.
Amb el tancament de la Queca ens vam quedar tots un poc fora de cobertura: costa tornar a trobar un local per fer teu, on posen la música que t'agrada, on pugues ballar a gust, on conegues la música de qui punxa i el seu estil abans que sone i tot!
En el meu cas, això es va donar un poc després amb el Beat. Podíem fer la copeta prèvia i calentar motors tranquil·lament (fins i tot demanar una cançoneta o que et pregunten quina cançó vols escoltar, un luxe!) i després ja s'omplia de gent, et feies la sessió d'indiaerobic de rigor i a les 3.30 a casa a fer bondat si no volies agafar carretera i manta i tirar cap a les naus.
Ahir em va arribar la bona nova que el Beat s'expansiona i ocuparà el lloc d'una altra discoteca de 4 a 7. Tindrà tres residents: l'amo del local, i dos xics que punxaven a la Queca... Visca la tornada remember d'un moment com aquell... i que dure per molt de temps!
The KiLleRs
Alguns diran que potser no és la millor manera per plantar-li cara a la crisi econòmica, però, davant l'amenaça d'altres tipus de crisis (emocional, social, d'ensompiment...) senta fenomenal! Ja diuen que la música amansa les feres. Així que res, proper concert del que tinc entrada, i amb molt de temps per endavant, The Killers el 21 de març al Pavelló de Badalona!!! Això sí que és ser previsors (perquè després no ens puguen dir que no fem plans de futur :P).
ThE TiNg TiNgS a La sAlA BiKiNi
Great DJ (la segona cançó i començant fortets, si no, mireu l'animació del personal (si us fixeu al públic algú diu "¡Ahora viene...!" jajajaja... quanta expectació) The drums! the drums! the drums!
diumenge, de novembre 16, 2008
MiXiNG
Què passaria si mesclem My Sharona de The Knack, Toni Basil i It's not my name de The Ting Tings? Tot just passaria açò! Bé, vaig fent ganetes per al concert de dimarts amb els Ting Tings, que aquesta setmana es presenta forta i ballarina entre unes coses i unes altres. Tingueu bon començament vosaltres també, mis pequeños saltamontes!
PD: Notícia d'última hora bén curiosa:
"Una església russa desapareix en ser robada totxo a totxo"... Un robatori monumental, sí senyor... I em pregunte jo: ¿No tenían bastante con sisar alguna cosa del cepillo? I l'enllaç de la notícia, perquè no penseu que sóc una friki no documentada... http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=562343&idseccio_PK=1021
ZuMbA: On nAssOs m'hE clAvaT...
VERÍDIC: jo vaig patir dijous passat aquests mateixos passos. Però el pitjor de tot és que vaig riure tant i m'ho vaig passar tan bé amb aquesta petardada, que no m'estranyaria gens que em donara el punt de repetir. Una cosa friki, friki... i si no, entreu, entreu i veureu el piset!
dimecres, de novembre 12, 2008
ExpEriMeNt sObre tÒpiCs
Avui posarem a prova els lectors masculins d'aquest bloc. Veurem com reaccionen davant d'una bona cançó i de la presentació del catàleg de ferramentes per part dels fitxatges nous de Bricomania... Penseu que es veurà afectada la seua capacitat lectora? Penseu que podran parar atenció més d'una cosa alhora o seran massa estímuls junts? Esbrinem-ho, senyores, esbrinem-ho... ;)El pOdEr deLs dAuS...
No, no tinc la intenció de fer cap reflexió sobre la sort, els jocs d'atzar ni res per l'estil. Bé, potser sí alguna cosa relacionada amb el joc... Aquesta és una de les coses que es podrien fer si tinguérem molts daus i també molt de temps per davant. Una currada de vídeo amb una cançó molt xula (que sempre senta bé). Aquesta és dels Fujiya & Miyagi: Ankle Injuries. Bon appétit!
dissabte, de novembre 08, 2008
ReFuGiS pErsONaLs
A banda de la geografia pura i dura, les localitzacions oficials i que consten en acta, cadascú podem fer el nostre mapa personal d'aquella suma d'espais que ens fan sentir bé.Poden ser marcs físics, des d'un lloc com aquest de la foto, fins a un racó en algun punt de casa, del carrer, un local o el microespai que queda dins una abraçada, per exemple. També hi ha refugis mentals, com els llocs que es creen en escoltar una determinada cançó, que són els meus preferits, o les finestres que s'obrin en la memòria quan et creues amb un olor que ja havies conegut abans (com una colònia familiar en una persona que no li correspon). Cadascú té el seu refugi personal, fins i tot hi ha qui en col·leccione, es col·leccionen tantes coses!
Jo avui faig un minihomenatge al meu Desert de les Palmes, un lloc tranquil per oblidar-se del món i perdre's encara que siga quedant-se quiet, que de vegades ja va bé... Penseu vosaltres en el vostre: és una altra manera de fer turisme en temps de crisi... Bon dissabte my little jumping-mountains!
dijous, de novembre 06, 2008
I aMb uN bOt... DiVeNdReS aGAin!
Aquesta setmana ha segut tan intensa com una cullerada sopera de wasabi a la boca... Però ja estem a la recta final i cada dijous torna a tocar video musical. Per no trencar la seguideta de videos de botets, us penge aquest que, a més, té el seu puntet de bones vibracions. Bon tancament de setmana i millor finde, mis pequeños saltamontes!
diumenge, de novembre 02, 2008
divendres, d’octubre 31, 2008
dijous, d’octubre 30, 2008
TaRdOr aLs pEuS
dimarts, d’octubre 28, 2008
dijous, d’octubre 23, 2008
CoSes Que tOthOm hA peNsaT alGunA veGada, peRò Que nO ha eScriT (pOssiBleMent pEr mAndRa)
- Quan més sucre més dolç... De la mateixa manera, quan més sucre, més feliç (sempre i quan tingueu la bàscula i/o el nutricionista més bé apartadets).
- Sempre fareu més cas a un nutricionista que siga jove i estiga bo que a un altre de panxut (és clar, que és un poc improvable aquesta possibilitat).
-Acceptem-ho: l'elasticitat i tamany de la vostra gana de menjar serà inversament proporcional a l'elasticitat i tamany dels vostres pantalons... si no, temps al temps.
- Amb un somriure se us poden obrir moltes portes. Per contra, amb cara de pomes agres teniu tots els númeos perquè us prenguen per segurates (encara que aleshores seríeu vosaltres qui tindríeu la custòdia d'obrir o no les portes).
- L'hora més llarga té 60 minuts... però, ep! la més feliç també... així que espavileu!
- Sempre serà més efectiu penjar un comentari en el Facebook que fer una cadena d'sms entre els amics. Ja sabeu: la pela és la pela i "l@s amig@s de tus amig@s son mis amig@s ... y espias, ¡pues también!"
- Si no sabeu què dir, empaneu-vos: sempre quedareu més interessants i rics d'esperit.
- Si no enteneu allò que us diuen i dieu sí! sí! a tot, correu el perill d'haver de cridar no! no! no! en el moment de la veritat.
- Llei de Murphy per a xiques: Si veieu una cosa a Zara que us agrada i però teniu dubtes, compreu-la! Si us decidiu més tard, veureu que ja no hi és. Una opció seria lligar-se el dependent encarregat dels emprovadors per si la peça encara està penjada per algun lloc, però, és clar, la gran majoria són gais i la cosa està peluda.
- Xiques, casualment, el dia que us poseu una faldilla estreta, serà el dia que més escales altes hi trobareu, més autobusos haureu d'agafar o us aniria genial seure a terra.
- Si algú us veu en un lloc poc recomanable i us fa sentir vergonya, sigueu empàtics i penseu que si us ha vist és perquè coincidíeu en l'espai, no?
- Pensem-ho: No per veure més cerveses serem més atractius, valents, divertits... però almenys ho veurem menys clar.
-I un dubte: Per què considerem si una nit de festa ha donat per a molt en funció de l'olor a tabac que fem? Reflexionem-hi, senyors, reflexionem-hi...
dissabte, d’octubre 18, 2008
ExCés d'eQuiPatGe
Marta no troba la maleta en l'aeroport. Toni veu els ulls de Paula en la cara de qualsevol. Paula no sap que té admiradors. Maite ha decidit desaprendre el que havia aprés. Corre molt Eva però ja pararà després. Vanessa camina amb el cap molt alt, en canvi no li aguanta la mirada al seu amic Fidel.
Josep inventa excuses per no quedar amb la gent. Òscar no troba el moment per deixar el carrer. Lluís prefereix les cerveses en persona. Cristina, per ara, només accepta les virtuals. La carta que es va autoenviar Enric des d'Holanda encara no li ha arribat. Avui, casualment, Dani i Marisa s'han trobat.
Naiara no sap què podria dir-li a Pep. És per això que no deixa de parlar amb Roger. Víctor no fa més que pensar en Maria. Maria creu que Víctor només pensa en ell. Pere no sap com arreglar les coses amb Joan. Joan no sap ben bé per on començar. Quants silencis hi ha perquè cap dels dos es fa avant! Fa cinc anys que no s'abraçaven Miquel i el seu germà. Avui la taula és plena de gent per a dinar. Els peus de Teresa estan unflats. El fill de Teresa i Felip naixerà al Nadal.
Gemma fuma amagada darrere la porta del bany. Imma pensa que hi ha una gran persona a l'altra part del mirall. Inés es creu invisible mentres que Sandra no sap què fer per cridar l'atenció. Francesc fa que com que no ha llegit el missatge de Roser. Anna es pregunta si Ferran encara contestarà. Ni a Carles ni a Isabel els agraden els comiats. Patrícia culpa els seus pares de les seues inseguretats. Biel té por de tot. Rosanna té por de parlar. Laura veu la vida des de la barrera i no explica mai què sent. La bombolla on vivia Carmen l'acaba de trencar Vicent.
Rosa acaba de fer les maletes per buscar un lloc millor. David té tot el que necessita sense moure's de casa. Emma ha vist avui el mar per primera vegada. Jordi pot viatjar fins i tot amb els ulls tancats. Per molts avions que agafe, Eva mai no s'allunya d'ella mateixa. Oriol s'ha decidit i ha deixat una carta en la maleta de Marta...
Com els caragols, cadascú carrega una història a l'esquena que li fa d'equipatge.
diumenge, de setembre 28, 2008
ShiBuCol·laBoraCioNs
Si Shibuya no va a les festes de la Mercè, les festes de la Mercè van a ella a través dels reporters gràfics d'aquest bloc... quin nivell comencem a tenir, eh?
Porta de l'Infern al mercat de Santa Caterina (Barcelona), el passat dissabte 20 de setembre, per les festes de la Mercè, just abans del correfoc.
Fotos de dia i de nit cedides per Kabra, del grup de kabrons i kabrones de l'Hospitalet.
Gràcies guapa pel testimoni gràfic!!! :)))))
diumenge, de setembre 21, 2008
El pueBlo en eL Que NunCa paSa NadA...
Conec Miravete de la Sierra només de refència. La meua amiga Teresa hi va moltes vegades i sempre cau alguna història sobre el que fa per allà encara que, la veritat, en aquell poble sembla que no acostuma a passar gran cosa.
Mira si no passa mai res que avui ens contava que un dia van arribar al poble uns publicistes de l'agència Shackelton i hi van fer una campanya sobre Miravete per promocionar el turisme d'aquest poble del Maestrat amb 12 habitants censats i una església feta pols. El plantejament inicial va ser aquest: Miravete és tan tranquil, "que el tiempo no pasa ni adelantando la hora"...
Potser us semblarà avorrida aquesta presentació, però almenys la pàgina web és molt recomanable, curiosa i divertida (i per tant, al bloc que hi va!): podeu fer una visita virtual, conèixer els 12 habitants, baixar-vos la cançó de La Tarara per al mòbil, comprar-vos una rèplica d'algun dels habitants del poble per a ajudar en la restauració de l'església o participar en el concurs de munyir una cabra, per a partir-se... Si entreu, ja em direu què penseu, jo us deixe l'adreça (per mi, que no quede) Així que... vinga! a conèixer món: http://www.elpuebloenelquenuncapasanada.com/
diumenge, de setembre 14, 2008
MoSQuItS
Aquests insectes han segut els meus companys inseparables aquest estiu. Amb un poc de sort, espere que la tardor se'n porte ben lluny els mosquits de les 3 T: els trompeters, els tigres i els tocacollons, que, com la Trinitat, les ofertes del Carrefour o el producte aquest de les portes, no deixen de ser, en certa manera, un 3 en 1.M'agrada la tela de topets, em fan gràcia fins i tot les sabates de sevillana, les tasses, borses, mitjons amb topets... però no m'agrada portar topets rojos a la pell. Enguany he arribat a contar, fins i tot vuit picades a una cama... bé, ni que tinguera la pallola! Encara que diuen que a Barna, aquest estiu hi ha hagut un atac massiu mosquitil... però això no em consola gens...
He trobat un anunci amb mosquits. La veritat és que preferiria que es quedaren a l'altra banda de la pantalla (i segur que no sóc l'única que ho desitja)... En fi, esperem que ja els quede menys mala llet per fer tanta picotada!
OToÑo nO es TiEmpO paRa bOleRos
Reconeixem-ho, l'estiu ja ens està dient que fins ací ha arribat. Ens fa senyals, juga a la rateta fent-nos llumetes amb un espill cap als ulls per avisar-nos.Els arbres, que semblen haver envellit d'un dia per a un altre, incomodats amb la nova situació, escupen com iaios desfeinats les fulles sobre el parabrisa mentre anem per sant Martí, (fins i tot fa ganes de donar-los un mucolític o vitamina C extra!). El vent comença a fer-se el joganer, amb un glaç a la boca, bufant entre els cabells, la roba i les revistes que ens mirem al metro i els núvols a unflar-se cofois, quan no amenaçadors... "por? voleu fer-nos por?".
Hi ha alguns que ens resistim al canvi d'estació, a l'escurçament del dia, als corrents d'aire que volen sorprendre's en girar un cantó com l'home de la gabardina... Ens posem les xancles, hi ha qui s'ajusta les ulleres de sol, aparquem la xaqueta i li plantem cara a l'oratge fent un viatge cap a la platja... per nosaltres que no hi quede fins a l'últim moment!Una vegada em van dir que no és bo escoltar boleros durant la tardor perquè la nostàlgia se'ns dispara i tampoc no cal donar-li més ales, que si no la xica s'emociona i se't queda d'okupa la tardor, s'enquista a l'hivern i forma part ja de tu quan arriba la primavera... no li deixem el camp lliure, amaguem els boleros, les balades! I si no podeu deixar de costat aquest tipus de cançó, feu-los una picada d'ulls, com fa Kid Koala... Si el vent té llicència per embolicar-vos els cabells, per què no podríem ser tots nosaltres tan joganers com ell?
dimarts, de setembre 09, 2008
SiX dAys & WonG KaR Wai
Fa relativament poc vaig descobrir aquesta meravella de cançó: Six days de DJ Shadow (encara que la cançó original és Six days war de Colonel Bagshot).
En l'hipotètic cas que haguera de relacionar un verb amb aquest post, em sembla que no dubtaria massa... El verb "amarar" li escau perfectament a la sensació que em provoca: no només pel començament aquàtic sinó per la melodia gairebé marina que li trobe a tota la cançó i que em té mig segrestada rondant pel cap.
El video també és de deu o d'onze o de dotze: el signa Wong Kar Wai, director xinès de pel·lícules com Días salvajes (1991), Deseando amar (2000), 2046 (2004) o My blueberry Nights (2007) entre d'altres. Diuen que aquest videoclip d'avui el va fer al 2002, durant la producció de 2046.
A mi m'agrada trobar familiaritats, trets comuns com pinzellades de color, jocs de llums i ombres, esguards orientals o petits detalls que poden compartir les dues coses... Us animeu a fer de cercadors de semblances vosaltres també?
En l'hipotètic cas que haguera de relacionar un verb amb aquest post, em sembla que no dubtaria massa... El verb "amarar" li escau perfectament a la sensació que em provoca: no només pel començament aquàtic sinó per la melodia gairebé marina que li trobe a tota la cançó i que em té mig segrestada rondant pel cap.
El video també és de deu o d'onze o de dotze: el signa Wong Kar Wai, director xinès de pel·lícules com Días salvajes (1991), Deseando amar (2000), 2046 (2004) o My blueberry Nights (2007) entre d'altres. Diuen que aquest videoclip d'avui el va fer al 2002, durant la producció de 2046.
A mi m'agrada trobar familiaritats, trets comuns com pinzellades de color, jocs de llums i ombres, esguards orientals o petits detalls que poden compartir les dues coses... Us animeu a fer de cercadors de semblances vosaltres també?
dimecres, d’agost 27, 2008
GraffiTis i SticKers a BarCeLona i aLtreS iMatGes dE paReT
Acabe de descobrir un bloc sobre pintades fetes a Barcelona i una altra pàgina que parla sobre stickers. Això m'ha recordat la col·lecció de fotos que vaig fer l'estiu que vaig anar de caçera d'imatges per Holanda i, és clar, per nassos les havia de penjar ací aquest parell d'enllaços.
http://barcelonaesuncomic.blogspot.com/
http://www.arrukero.com/potachov/blog/?p=28
Una altra pàgina xula és la de Mira en tu interior, una empresa dedicada a la decoració de parets amb adhesius de vinil.Supose que no m'hauria cridat tant l'atenció si no haguera segut pel meu passat en el món de la ceràmica, quan me tocava investigar tendències de decoració i dissenys d'estampats, com per exemple, de paper pintats. Aquesta opció del vinil, encara em sembla que m'agrada més, i si no, entreu, entreu i veureu el piset! Feu una ullada i ja em direu què us sembla!
http://www.miraentuinterior.com/index.php
RaCons dE l'aGosT a BarCeLona
Plaça Vicenç Martorell, tocant el carrer Tallers, al Raval (the beginning o el perquè de tot plegat...)
Jardins de Joan Brossa, a Montjuïc (jardins interactius per passejar, veure Barcelona des de lluny i sobretot... fer soroll!)
Sala Moog, durant el festival Más y Más, amb l'actuació de Snax, tot un showman ben curiós, híbrid entre Prince, Madonna, Eddie Murphy i el pare del porter de Aquí no hay quien viva... jajajaja, per partir-se http://www.masimas.com/festival/0_0/INTRO/default.html
http://es.youtube.com/watch?v=ahykaFNTC0I
El Manchester, al Raval (musiqueta britànica i bon ambientillo... ole!)
dissabte, d’agost 23, 2008
EveRyThinG In iTs RiGht pLaCe
Hi ha vegades que una cançó se t'apodera i et dóna voltes al cap arremolinada com un satèl·lit, o com les estrelles o els pardalets sobre el cap del coyote quan li passava alguna desgràcia perseguint el correcaminos... Quan una cançó entra al teu món d'aquesta manera tan insistent, el mínim que pots fer és fer-li una entrada al bloc per donar-li la benvinguda amb cafè, llet i pastes. Li dius "Vinga, entra, seu i ocupa el lloc que t'has guanyat". I és que mola de tant en tant tenir la sensació de creure que les coses semblen ser al lloc que els correspon... que coño!
dilluns, d’agost 18, 2008
GràCia en feStEs
Normalment, ni es podrien demanar peres a l'om ni entrades noves durant les vacances. Però la gràcia d'aquestes coses és que no totes les regles es compleixen... Necessitava manifestar-me per remarcar com és de xula aquesta setmana de festes al barri i aquests dies a Barna... visca l'agost! visca les vacances! Besos a tots, mis pequeñ@s saltamontes!
dilluns, d’agost 04, 2008
ReCords deL diSSaBte al SUmmerCase
... Y es que me debo a mis fans, així que aquest és el segon dia del Summercase :)))
Tot i que ha passat temps des del dissabte del Summer, hi ha coses que queden instal·lades en la memòria per a formar un poc part de la banda sonora de l'estiu...
Nick Cave: La frase de Sara per a expressar la seua admiració per ell era "No puedo, no puedo..." Jo a qui no podia deixar de mirar era al "nàufrag" de les maraques. Si mireu el video, ho entendreu...
The Verve: I el moment estrella de l'actuació: mans en alt, públic al·lucinant, subidón musical... (y tan divino él... que no passa el temps per a alguns...)
Maxïmo Park: Esta cansión es nueva... y habla de una chormenta... Doncs l'escoltarem, vaaal...
Blondie: Adolfo Domínguez deia que la "arruga es bella" i en el cas de Blondie, "vella" també ho és... però va valdre molt la pena veure-la en directe! Moment remember i de qualitat!
2 Many DJs: Se'm desperten les arrels valencianes (senyor pirotècnic, ja pot encendre la mascletà) amb moments com aquest... Si a més,fan sonar els Chemical... aaaaaaaais... a ballaaaar!
diumenge, d’agost 03, 2008
TiGreTon a L'aLqueRia
EsTadÍstiQueS
Algunes dades objectives sobre el primer dia de vacances:
Hores dormides: 12 + interrupcions
Reunions amb papeo al davant: 3
Persones vistes o visitades: 16
Total de cerveses: ufff...
Mosquits escoltats: 0
Picades de mosquits: 4 (han operat en silenci... què cabrons!)
Zones del cos amb picades: 2
Zones amb fàcil accés per a gratar-se: 2 (quina pacièeeeeencia...)
Persones a qui podrien haver picat en lloc de a mi: 16 + desconeguts (i no és per ser roïna...)
divendres, d’agost 01, 2008
dilluns, de juliol 21, 2008
TiGreTon aL SuMmerCAse I
DiVendRes
Records del divendres de Summercase...
Los campesinos... Primer grup que vam escoltar, encara que fos des de la taquilla (PD: Sara, no es lo mismo, pero ahora los puedes ver desde aquí).
Mogwai... ambientals, hipnòtics i màgics... tot un descobriment que ens va electritzar a la primera de canvi i que va fer com Nokia: connecting people :)
The Raveonettes i el seu rotllo peli de Tarantino (amb mort i tot tancat al darrere del cotxe, o almenys era el que Tigreton s'imaginava).
Kaiser Chiefs i el seu Everyday I love you less and less... Tot un himne dels meus caps de setmana a la Queca, aaaaaaaaaais, quins records de Castelló! Pedazo concierto es van marcar els senyors... ole ole ole...
Tiga: Després d'intentar perseguir-lo per mil festivals als que no vaig acabar mai anant... vaig aconseguir ballar i gaudir de les sessions d'aquest bon home. I per a recordar-me'n, deixe una altra de les cançons bandera del festival: la seua versió de Kids de MGMT... acollonant, per a ballar i no parar!
dimarts, de juliol 15, 2008
Un "xivatazo" d'una pàgina web ben ben interessant... Feu una visteta perquè val molt la pena el que fa aquest il·lustrador xilé anomenat Alberto Montt. Segur que, com ja bé diu la seua pàgina, una vegada entreu, necessitareu la vostra dosi diària de la seua pastilleta d'humor http://www.dosisdiarias.com/
PreAniVerSari dE GuGa i cOmiAt de LLuíS
Aquest és el testimoni gràfic del que va ser dissabte passat. Com ja vaig explicar, la nit del dissabte no va tenir rave a la platja, no va tenir la nit clara, ni cap llum de lluna... Però tampoc no hi va haver ni mig segon d'avorriment o falta de música! Feliz, feliz no cumpleaños, Guga! Bon voyage Lluís!
diumenge, de juliol 13, 2008
dissabte, de juliol 12, 2008
dilluns, de juliol 07, 2008
SuMmerCase 2008
DÓna'M viNt (bOneS) raOns!
1. Perquè la música és vida 2. Perquè estem en estiu. 3. Perquè és bo tenir projectes de cara al bon temps 4. Perquè qualsevol excusa és bona per a viatjar 5. Perquè ja ha començat la temporada de festivals 6. Perquè fa calor 7. Perquè és millor ballar que fer quilòmetres a la cinta del gimnàs 8. Perquè és diferent olorar l'energia de la gent que notar olor a "humanitat" 9. Perquè he aprés a entendre què diu Jota de Los Planetas 10. Perquè ve Tiga 11. Perquè ja és hora que els Sex Pistols siguen més que una camiseta 12. Perquè diuen que Franz Ferdinand fan bon directe 13. Perquè em van agradar Neon Neon 14. Perquè conec les cançons de The Kooks i CSS 15. Perquè tinc mono de directe 16. Perquè vull saber com sonen molts grups que he youtubejat 17. Perquè fa temps que no vaig a Madrid 18. Perquè encara queden dies per a les vacances d'agost 19. Perquè crec que mai he pujat en l'AVE 20. Perquè jo ho val!
diumenge, de juliol 06, 2008
ElS 5 senTits pOsaTs en lA BarCeLoneTa...
Per a mi, Barceloneta i sensació d'estiu són dues coses ben semblants... I ahir vaig notar que era estiu amb cadascun dels meus sentits:
Vista: el color blau de les meues ulleres de sol, llum, mar, guiris, cap centímetre lliure d'arena, banyadors, biquinis, pilotes de ping pong, xiringuitos, gelats, dutxes, terrassa, cambrers a l'entrada dels bars, flotadors (comprats i incorporats de sèrie), peli sobre abelles assassines típica de dissabte a la vesprada...
Olfacte: Sal, crema de protecció solar, suor, arena, el pecaíto frito i altres "fregitangues" dels bars, l'all-i-oli d'unes braves...
Oïda: Franz Ferdinand des dels altaveus d'un camió de promoció aturat a la platja, accents internacionals, ¡Coño, qué fría está el agua!, un borratxo cantant coples en el bar on vaig berenar, els cambrers parlant en anglés per convidar a entrar els guiris, músics al carrer...
Gust: Aigua gelada per a la passejada i unes tapetes amb una canya...
Tacte: Afonar-me en l'arena a la vora del mar, el primer calfred en notar l'aigua als peus, la pressió suau del sol sobre la pell, la frescor de la copa de cervesa a la mà...
SuMmeR soOong
dissabte, de juliol 05, 2008
dimarts, de juliol 01, 2008
PeTgArdEn
... Perquè després no digueu que últimament només toque temes musicals... Aquesta entrada la tenia pendent des de fa un temps, i avui li ha arribat el dia (ja sabeu que més val tard, que mai).
Al maig vaig rebre una proposta ben curiosa des de Castelló. La meua amiga Maria, que viatja per la xarxa diàriament molt a sovint per temes seriosos ens parlava d'una proposta de l'Espai d'Art Contemporani de Castelló (EACC).
A l'EACC proposaven crear jardins domèstics... com? adoptant un cossiol (maceta) a la qual identificarien prèviament amb un codi de barres. Aquest cossiol ens el portem a casa, el cuidem com una planta més i tot seria normalíssim si no fos per la particularitat que el cossiol està identificat en un blog (http://www.powerramon.es/petgarden/) on el pare o mare adoptius poden penjar fotos de la criatura, fer comentaris, organitzar quedades amb altres criatures castellonenques...
Els meus amics Enric i Maria van adoptar dues plantetes: Alqueria i Vinila Dro que són amics i residents a Castelló encara que Vinila Dro, com explica al blog, és un supervivent d'un vell vaixell ucranià... però no hi ha res com el clima castellonenc per a obrir la paradeta i crear germanor amb altres plantetes.
Si us ha molat la idea, podeu trobar més cosetes a aquesta pàgina: http://www.realego.es/atomishgarden/esp/instalacion.htm
diumenge, de juny 29, 2008
EnCAra em sOna eL SÓnAr peR dIns ...
Mai no havia estat al Sónar i la veritat és que no em va defraudar. De tant en tant, em pare, recorde la música i, instintivament, se'm van els peus, els dits al ritme del que em sona, encara, al cap... Com diu Sara, una de les meues compis del Sónar... music is life!
Aquests són algunes de les actuacions de la nit:
Miss Kittin, la fixa (i reina absoluta) del festival:
Neon, Neon... no per "tranquils" deixen de ser efectius :P
Soulwax, amb la frase part of the weekend never dies, quanta raó! un altre dels bons moments de la nit :)
Feff Milles i Mike Banks' X-102... Curioses les imatges inèdites de Saturn, però ni el resultat em va matar ni la música es podia ballar... així que moment de relax, veure la tele i descansar un poc (que també va bé).
Sara i jo vam arribar a la conclusió que no hi ha res com acabar la nit amb un "guaperas" que, a més, et faça ballar... va ser al SonarLab, i ell era Pantha du Prince, aaaaix...
dissabte, de juny 28, 2008
La LeYendA deL dJ FraNKie WiLde (iT's All gOne PeTe TOnG)
No totes les pel·lis basades en fets reals han de ser forçosament de la categoria de pel·lícules de diumenge a les quatre de la vesprada. Aquesta és un exemple:
Basada en la vida de Frankie Wilde (Paul Kaye), aquesta pel·lícula narra la lluita d'un geni de la música electrònica a Eivissa per afrontar, tractar de superar un problema auditiu i mantenir-se en l'elit dels dj.
Només per veure el superpaper del protagonista, la pel·li ja és superrecomanable.
http://www.leelibros.com/biblioteca/index.php?q=la_leyenda_del_dj_frankie_wilde
TrAtadO de La AmiStaD
Naaah, tranquils, no és que avui m'haja posat aristòtelica ni res per l'estil... Més bé aprofite el vídeo dels Justice, que van actuar divendres passat al Sónar, per fer un petit homenatge als col·legues: els de tota la vida, els de menys temps, els novíssims, els retrobats, els que mai se n'han anat i els que no estan físicament amb mi però que igualment estan presents... Perquè ja diuen que «qui té un amic, té un tresor» i també diuen els Justice:
Because we are your friends
you'll never be alone again...
... I amb coses així, poques coses més es poden necessitar... per l'amistat!!!
dimecres, de juny 18, 2008
ExPlOta, eXplOTame, eXplOoo...
Si haguera de sentenciar d'alguna manera el dia d'avui, ho faria amb la frase "A grandes males, grandes remedios".
No ha segut un dia per tirar coets. De fet, m'he arribat fins i tot a plantejar, en un de tants viatges cap a la cuina per fer-me una til·la doble, si en comptes de posar les bossetes d'infusió al got, feia un glop gran, me les posava a la boca i posava el cap al microones...
Afortunadament per a tots (dona de la neteja inclosa) avui m'han parlat d'un gran invent per a casos d'atacs de nervis com els d'avui que evitarien hipotètics vessaments de sang: el Puchi Puchi, que no té res a veure amb el Chiki, Chiki... o sí (vés tu a saber!). El Puchi Puchi és un invent nipó, com no, i és un simulacre de les bombolletes aquestes de plàstic que tots ens hem enganxat alguna vegada a esclafar al més pur estil "Cuando haces pop ya no hay stop". He descobert que l'invent aquest té pàgina web: http://www.puchipuchi.es/ i fins i tot un joc que vicia moltíssim i que em recorda molt al "Simon" aquest de les llumenetes (un dels jocs que sempre vaig demanar als Reis i que mai em van portar... :( snif).
El Puchi Puchi no és massa car, per 8€ tens el teu clauer de bombolletes per a desestressar-se. Estic pensant on el deuen de vendre; si és millor comprar-se el clauer, unes boles desestressants (no necessariament xineses, tot i que també desestressarien); algun animalet de goma per apretar-lo tot el dia imaginant que és el coll d'algú; una sessió de massatge amb xocolata (posats a demanar, tirem cap al dolç)... o alguna cosa semblant!
Bé, l'únic que sé és que fins que arribe el moment de decidir-me per comprar alguna cosa per als nervis, el més pràctic és finiquitar la tassa de til·la que tinc al meu costat, tancar la paradeta i anar-me'n a dormir... Així que bona nit senyors (i senyores) i repetim tots junts... AURICULAAAAAAAAAAR, VENTRICULAAAAAAAAAAAAR, AURICULAAAAAAAAAR...
dilluns, de juny 16, 2008
TanCanT eL diLlunS... GrÀCieS!
Els dilluns tenen dos moments bons:
1) Quan fas memòria del cap de setmana.
2) Quan ja quasi estàs arribant al dimarts.
Avui he recuperat aquesta cançó superguitarrera dels Loveninjas: I wanna be like Johnny C... Subidooon pels carrers, amb els cascos posats, marcant el ritme amb els tacons cual Beyonzé descolorida...
I wanna be like youuuu!!!
dissabte, de juny 14, 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)