És quan ve el bon temps, i els dies s'estiren com un xiclet, que me'n recorde de les terrasses i dels patis interiors. Aquests petits (o no tan petits) oasis de ciutat. Jardins secrets. Refugis personals.És quan ve el bon temps que m'entren ganes d'amagar-me en un d'ells. De gaudir del sol o de la lluna. De gaudir dels centímetres que ocupen quatre coixins, un sillonet, una bona lectura i un poc d'aire fresc al recer del sol.
És quan ve el bon temps, que ve de gust també gaudir d'un soparet a l'aire lliure. De tenir l'excusa perfecta per a penjar gallardets. I de poder encendre quatre llumetes perquè les estrelles estiguen més a mà.
