De LeJos toDAs eSTán bueNaS
Un anunci de Sprite amb gràcia... (furtat vilment del blog de Blanca).
dilluns, de març 31, 2008
CanVi d'hOrA...
Y no me duermo...
Trailer de Tu vida en 65 minutos... Una bonica, i trista, peli per al diumenge a la nit :) http://tuvidaen65minutos.altafilms.com/
"De pequeño, mi padre me advirtió que no mirara la lavadora;
yo era muy pequeño y no le hice caso.
Con el paso de los años, me he dado cuenta que tenía razón:
no se puede mirar la lavadora de pequeño y pensar
que eso no te va traer problemas el día de mañana".
diumenge, de març 30, 2008
dissabte, de març 29, 2008
EsCuLturEeS CuRioSes dEl mÓn
A Castelló tenim alguna escultura curiosa també (hauré de fer fotos per allà). Ara que qualsevol excusa és bona per viatjar un poc més lluny, no? Mentres penseu on voleu anar, mireu-vos aquesta pàgina: http://haha.nu/central/ (i segur que tindreu ganes d'agafar una càmera i fer-vos la maleta).
CaLvin & HobbEs
Des de fa uns dies, jo també tinc un tigre de pelutx a casa. Calvin, he envejat el teu company de jocs des de fa anys... però s'ha acabat! El meu particular Hobbes, a més, es disfrassa de lleó si vol! nyenyenyenye...
De totes maneres, fem-li un minihomenatge en forma d'enllaç a aquest còmic tan divertit:
TaNt de Bó La VidA fÓrA de VeGaDes uN MuSiCAl
Supose que haver crescut amb les coreografies de Fama, West Side Story, Bailando bajo la lluvia o Grease entre d'altres pelis haurà influït en mi... D'alguna manera sempre m'han cridat l'atenció els balls multitudinaris i acolorits, on la gent sempre sembla feliç i tots es mouen sincronitzats com si fóra una acció tan senzilla com rascar-se el cap.
Em fa gràcia sobretot quan la gent balla sense motiu i amb qualsevol excusa. M'imagine, per exemple, anant pel llarg corredor de la feina, sona una cançó del no res i de sobte... les secretàries llancen els printers a l'aire i s'entrecreuen donant-se impuls amb les cadires de l'oficina sota la pluja de papers. Vaig avançant (ballant de costat amb les mans obertes com Ginger Rogers, of course) mentre tot el món al seu despatx es torna boig. Uns pugen una cama, uns altres els braços, hi ha qui va d'un despatx a un altre fent com les bombolletes de Freixenet, altres s'enrosquen amb el cable del telèfon i se desenrosquen amb un doble gir després i darrere meu, hi ha qui fa volantins com al Circo del Sol... La vida així, potser ens posaria de millor humor.
Say Shava Shava... ball multitudinari al més pur estil Bollywood
1,2, 3, 4 de Feist... coreografia colorista gravada tot d'una vegada, impressionant
Escena de la peli 20 centímetros... passos made in Spain (fa ganes de col·locar-se un corsé i mirar si se cou alguna cosa així al mercat de la Boqueria, no?)
dijous, de març 27, 2008
O,0% SeNse
Aquesta setmana s'ha fet tan curta que fins i tot avui em pensava que encara estàvem a dimecres... en fi! hi ha gent per tot!... Avui, de totes maneres, tenim coses per les que brindar perquè...
a) demà és divendres (i no dimecres ni dijous).
b) aquest cap de setmana tenim mambo, que la Teresa ha fet anys (oee oee oeeeeee).
c) per fi cumplisc la meua paraula i penge, com a cançó per al divendres, un vídeo dels PSB.
Have a nice friday, pequeños saltamontes! (i millor finde! ;) eh?)
dimecres, de març 26, 2008
El BaiLe de La RoSA
Enguany el Ball de la Rosa de Monaco té com a tema "La movida madrileña". Què us explicaré jo si l'Almodóvar, que hi va, ho conta molt millor... feu una ullada al seu blog! http://www.pedroalmodovar.es/PAB_ES_Cap01.asp
dilluns, de març 24, 2008
BdeBaRna.neT, la pÀginA dels AManTs de BCN
He fet una troballa curiosa. No m'ha fet falta posar-me les sabatilles i eixir al carrer a perdre'm i/o descobrir, simplement he hagut d'entrar a Internet i comprovar que som molts els que tenim alguna història amb Barcelona.
A la xarxa hi ha una pàgina (http://www.bdebarna.net/) on el visitant pot penjar la seua història, record o vivència i situar-la sobre el mapa de la ciutat. Es construeix així un teixit de carrers, parcs i racons puntejats que cobren un significat especial i, no ho sé, a mi això ja m'agrada.
El web aplega ja més de 1.500 històries personals ublicades a la ciutat. La pàgina principal mostra un mapa de Barcelona que permet accedir als diferents districtes. Una vegada seleccionat el mapa del districte, apareix un plànol que mostra una sèrie d'icones de colors i això indica que algú ha penjat una història relacionada amb aquell punt.
Cada color indica una classificació per a les històries: el roig amaga una història d'amor; el negre, una queixa; el verd, una anècdota quotidiana; el blau, una referència històrica; el groc, una anada d'olla (jajajaja) i el blau clar, una història de bici.
La iniciativa BdeBarna va nàixer a l'any 2000 com un projecte de final de postgrau sobre periodisme multimèdia, idea de Marta Torres juntament amb Laura Rahola. Primer, només recollia històries de la Ciutat Vella i del barri de Gràcia. Al 2004 es va automatitzar la pàgina web i van facilitar la incorporació de les històries amb un formulari... Diuen que hi participa gent de totes les edats, hi ha usuaris d'edats avançades i tot que troben a aquesta pàgina un lloc ideal per recuperar el passat de la ciutat.
M'ha agradat molt trobar aquest web i pense que, fins i tot, podria estar bé exportar aquesta idea a altres ciutats. No hi ha millor manera de mostrar i fer estimar una ciutat que ensenyar la teua ciutat personal feta de records com aquests que es pengen, no? Cada carrer, encara que no siga ni dels transitats ni dels coneguts, cobra així un valor especial i això és el més bonic que es pot fer per una ciutat... ains, ens posem sentimentals.
divendres, de març 21, 2008
PupAbuBbLe
Fa relativament poc, passejant per Barcelona (òbviament, com si no?) vaig trobar al carrer Ample núm.28 una tenda de caramels ben particular anomenada Pupabubble. Ja m'havien parlat molt bé d'ella però encara no l'havia trobada... crec que va ser el descobriment més dolç d'aquell passeig i la recomane com a visita obligatòria per a tot llèpol amb curiositat.
Papabubble és la gallina d'ous d'or de Tommy Tang i Christopher King, dos dissenyadors industrials australians que van veure clar que el seu futur era la fabricació de caramels de disseny. Sis vegades al dia (jo vaig pillar un d'aquests moments!), a la tenda fabriquen caramels davant els clients. De manera artesanal, en fan amb forma d'escultura, de joia personalitzada o de la forma convencional de tota la vida... S'hi poden triar fins a 54 varietats i hi ha de sabors a fruites, espècies i herbes aromàtiques... Si teniu curiositat com jo, una bossa de 140 grams del producte d'aquest espectacle val 4,60 €... però, mira, un dia és un dia!
La pàgina web també és molt visitable. Entreu, entreu... i veureu el piset: http://www.papabubble.com/start.htm
dijous, de març 20, 2008
PriMer diA de PriMavEra
Avui ja és primavera i la vida comença una altra vegada a ser com la d'aquell anunci de salvaslips (ti-tu, ti-tu, tituritutí... uiiiiiii... recordeu?). La sang s'altera, el sol llueix amb la cara del bebé dels Teletubbies, les flors s'obrin, els animalets muden el pèl, los pajaritos cantan, las nubes se levantan, el polvo se levanta, el polen se levanta, los virus gripales se levantan, las hormonas se levantan... i, és clar, després passa el que passa.
dimecres, de març 19, 2008
Grip? It's TiMe To DiSco!
Aquests últims dies m'estic sentint molt identificada amb el personatge d'Amanda del llibre de Tim Burton (sobretot perquè els clineex i jo som inseparables). No obstant això, i com en el meu cas la salut no va lligada a l'estat d'ànim i les ganes de moure'm, anit els mocs, la grip, els meus companys de pis i jo vam anar tots juntets a veure el musical Bollywood que fan al Tívoli.
Anita que és la que entén, diu que l'actuació va estar molt bé, que els ballarins són molt bons, que coneixia totes les cançons i que les coreografies són molt semblants a les de les pel·lícules de Bollywood. A mi, no me va apassionar tant... ara que això és perquè sóc una pequeña saltamontes del mundo bollywoodiense i entenc més bé poc o gens.
De totes maneres he de reconèixer que en més d'una ocasió se m'anaven els peuets, em sorprenia (i patia) quan veia tots els ballarins dins un escenari que semblava menut per a tots ells i al·lucinava veient com tantes persones podien fer al mateix temps els mateixos passos a gran velocitat (és clar que sent professionals, quina altra cosa millor poden fer?). Aps! i comentari especial als quadrets de l'estòmac del xic de la pel·lícula... Estic convençuda que, a banda del meus virus i jo, moltes espectadores (i algun espectador) li vam agrair que es passara descamisat la major part de l'espectacle :P.
I la cançó del final... que, com no, no hi ha manera humana de traure-se-la del cap!
dimarts, de març 18, 2008
ALoSHueVosTuyoS
Fins diumenge passat no tenia ni idea de què anava açò de Aloshuevostuyos. Vaig veure que dins d'un horari molt raonable (a les 18 hores), hi havia a la sala [2] de l'Apolo una festa ben petarda (amb berenar inclòs) i que actuaven, entre d'altres, Roberta Marrero i la Terremoto de Alcorcón. Ni que fos per curiositat, vaig veure clar que hi havia de fer acte de presència.La veritat és que va ser divertit (i també moooolt petardo, però ja hi anava mentalitzada). A més de veure Roberta Marrero i l'actuació final de la Terremoto, vaig poder ballar amb Jette Mansfield, SouverDJ, Aviador de Luxe, Divino Total, Sandroide i Rakel Mandela i Jette Mansfield que feien de presentador@s. Fins i tot ens van repartir entrepans de Nocilla a tot el personal... així que, com per a repetir!
http://www.sala-apolo.com/agenda.asp?whh=2249
http://www.myspace.com/aloshuevostuyos
Y Xanadú eres tu, cariñoos...
dilluns, de març 17, 2008
"GoLdeNEyeS"
Ahir també vaig veure a la CaixaForum l'exposició que em quedava pendent de Petra Mrzyk i Jean-François Moriceau: "Goldeneyes", que s'emmarca dins el cicle "La euforia. Casos de optimismo extremo". I puc confirmar que el nom del cicle és molt encertat i compleix sobradament el propòsit: m'ho vaig passar teta allà! Llàstima que acabe el 24 de març... així que si podeu, correu cap allà!
VeRmeLl A pArT
Ahir tenia un dels meus moments orientals. Per això vaig arrimar-me a la Fundació Miró a veure una exposició anomenada Vermell a part que recull obres dels artistes xinesos més importants que han sorgit allà des de l'època del realisme socialista fins als nostres dies.L'exposició recull un total de 80 obres (pintures, fotografies, escultures i instal·lacions) de 51 artistes xinesos i forma part de l'exhaustiva col·lecció d'art d'Uli i Rita Sigg. La temàtica gira al voltant de la crítica al consumisme, a la construcció desmesurada, tímidament, a la política, a la pèrdua de la tradició i de la cultura. I l'enfocament, ja no només l'estètica que de vegades fins i tot és ben kitch, resulta sorprenent, curiós i interessant, com a mínim, per als ulls d'una occidental com jo.
Vermell a part es divideix en sis grans apartats:
1. Mao al rerefons. Fa referència al rerefons polític i al fenomen simultani de veneració i qüestionament del gran líder.
2. Transformació: la nova Xina. Obres que reflecteixen els grans canvis econòmics i paisatgístics que experimenta actualment la Xina.
3. Històries personals: els nous xinesos. Mostra l’impacte d’aquests canvis en els individus i en la col·lectivitat.
4. Noves visions d’antigues tradicions artístiques. La integració d’aspectes tradicionals en l’obra de molts artistes contemporanis.
5. Una ironia especial. Vol subratllar el to irònic de l’obra de molts d’aquests artistes.
6. L’art occidental vist des de la Xina. Mostra el joc de l’apropiació d’icones de l’art europeu.
L'exposició es pot visitar fins el 25 de maig i us la molt recomane. Només per veure, entre altres coses, un híbrid pop del Mao i la Marylin Monroe al més pur estil Warhol, crec que ja val la pena, perquè la sorpresa i la diversió la teniu garantida. Jo, per acabar d'arrodonir l'excursió encara vaig tindre la sort de poder fotografiar una parella de nuvis xinesos a les escales de Montjuïc, ni fet a posta! Me paaaaaaaaaaaalto!
dissabte, de març 15, 2008
3, 2, 1... DesConnEcTant!
Tot i que devia d'estar contenta per ser el meu últim divendres abans de vacances, reconec que ahir jo no era jo i el meu cap semblava més bé una còpia de Charles Chaplin en Tiempos modernos, un holograma shibuyà fins i tot, que no una persona. De vegades, reconec que m'és complicat desconnectar. Tanmateix, supose que, com tot el món, tinc els meus recursos per fer-ho: una xerrada amb els amics, una dutxa per enviar les males vibracions desaigüe avall rotllo exfoliació espiritual i com no, Barcelona que, com a bon gurú, m'obri tot un ventall de possibilitats curatives.
Ahir vaig dedicar la vesprada a visitar algunes de les exposicions gratuïtes de CaixaForum. Vaig veure una sobre els cent anys del Palau de la Música (que tampoc no me va impressionar massa, tot i que vaig agrair veure una exposició asseguda); una altra sobre els prínceps etruscos (que no pensava que em sorprendria tant) i una tercera sobre l'evolució de Charles Chaplin en imatges (que em va tindre en un altre món de cel·luloide vinga temps).
"Prínceps etruscos: entre Orient i Occident" podria definir-se com una exposició curiosa. Em semblava que entrava al meu llibre d'història de l'art de COU i al mateix temps a una desfilada de complements d'alta costura (tot i que no m'acabe d'imaginar la Paris Hilton o la Katie Holmes etruscades). Bé, a mi, més que les escultures, urnes o armes, el que em va agradar va ser el detallisme del treball amb els metals: les fíbules, cinturons, escuts... Per exemple, em vaig quedar al·lucionada davant els lleons minúsculs d'un braçalet... quina paciència tenia aquesta gent, o què avorrits podien arribar a estar!
"Chaplin en imatges" em va tindre segrestada la major part de la vesprada i em va sobtar no haver-me fixat abans en la mirada tan trista que té aquest personatge. L'exposició acull més de 300 documents, sobretot fotogràfics, cartells, fragments de pel·lícules (alguns d'ells inèdits) i són un gust. Per aconseguir una visió global de la seua trajectòria, l'exposició es divideix en les següents parts: la creació del personatge de Charlot, Chaplin director de cine, l'expressivitat corporal de Charlot, l'exili, Chaplin amb veu, Charlot a Espanya i la mort del personatge.
Encara se m'ha quedat pendent arrimar-me per l'exposició "Golden eyes" dels francesos Petra Mrzyk i Jean-François Moriceau. No sé massa d'ells, sé que fan dibuix mural amb blanc i negre, però em xoca i m'agrada el seu treball (segurament per aquest factor de sorpresa-humor-surrealisme). Si teniu curiositat, mireu el que fan: http://www.airdeparis.com/jfp.html ... com a mínim, no crec que us deixen indiferents :P
dijous, de març 13, 2008
HeI, hO... Ok Go!
Sempre m'han cridat l'atenció aquests xics. M'agrada com sonen, trobe superdivertides les seues coreografies (recordeu o busqueu el video Here it goes again que va tenir rècord d'audiència a Youtube) i m'impressiona que els videoclips siguen amb càmera fixa i amb una sola "toma".
Avui, que els escoltava camí del curro, he pensat que podien ser la millor banda sonora per donar la benvinguda a l'últim divendres abans de VACANCEEEES!!! (oooh yeah!). Happy Friday, my friends!
dimecres, de març 12, 2008
LeT's dAncE
Patrick, que fa poc que ha tornat de Paris, avui me comentava que allà hi ha un ball de moda entre els adolescents que se diu Tecktonik. Per explicar-me'l ha començat a moure's com un gogó epil·lèptic amb dosi extra de cafeïna. Feia moviments amb els braços imitant serps i movia la resta del cos com si no tinguera ossos... M'ha semblat curiós (i estressant també), li he preparat un dels meus tés Duerme bien i he decidit buscar pel meu compte a veure quin era aquest ball de moda mentre ell se recuperava de l'esforç:
De rebot he recordat que Marimarza em va parlar al Nadal d'un altre ball de moda entre els adolescents holandesos. Es deia Jump i aquest sí que és un ball realment cansat. Com la mateixa paraula indica, consisteix a ballar fent bots contínuament, això sí, en perfecta coordinació amb l'altra gent. Després de veure vídeos com aquests, una no pot evitar pensar un poc que m'estic fent gran (i mandrosa) per moure's d'aquesta manera...
Jumperstyle versió Lego:dilluns, de març 10, 2008
dissabte, de març 08, 2008
SeGoneS opOrtUnitAts
La vida té el mal costum de no propiciar massa a sovint les segones oportunitats. És per això que quan ho fa, més val que ens espavilem, agafem aquest nou moment pel coll de la camisa i no el deixem escapar si realment pensem que ens val la pena. Al febrer, quan Marlango va anunciar que cantaria a Barcelona, jo ja hi volia anar encara que al final no va poder ser. Quan vaig saber que havien suspés el concert perquè la Watling tenia angines i que tornarien a Barcelona per al 7 i 8 de març, vaig veure que l'oportunitat se m'oferia lluminosa com un carrer de Shibuya.
Ahir, al Palau de la Música, va tornar a ser 1 de febrer. Un 1 de febrer que mai no va existir però que per aquest motiu ja tenia una dimensió màgica, com de fet ja ho van ser les dues hores de concert. Alejandro i Leonor (els mestres de cerimònia, només pel fet de tenir un micròfon al davant) anaven filant títols de cançons de tots els discos de Marlango. Després, a mesura que s'anava creant una bombolla de complicitat entre tots, van arribar els moments de les peticions (segons Alejandro, per carregar-nos el mite que, quan hi ha dos concerts seguits al mateix lloc, el segon sempre és millor que el primer). I per acabar dues versions: Vete de los Amaya (colpidora) i Can't take my eyes off you (igualment espectacular).
Gran nit la d'ahir, amb moments memorables com el de Pequeño Vals (tot el públic xiulant amb la cançó). Sempre he cregut que Marlango fa crèixer hipopòtams allà on hi havia papallones (parlem d'estómacs, senyors).
divendres, de març 07, 2008
dimarts, de març 04, 2008
dilluns, de març 03, 2008
dissabte, de març 01, 2008
COmpRes esTúpiDes PeR a l'OfiCina
Un armagedon USB per a quan t'has carregat accidentalment un document important; un hàmster que roda al ritme de la teua velocitat mecanogràfica; una tecla "pànic"per a casos d'emergència; unes maquinetes de fer punta amb forma de gat que maula quan els poses el llapis pel... ejem... i mil detalls més d'allò més original. Avui he descobert una pàgina curiosa per comprar coses d'aquestes estúpides que no ens fan cap tipus de falta però que segur que, almenys, ens farien la vida (laboral o no) més entretinguda: http://www.yoquierounodeesos.com/
Subscriure's a:
Missatges (Atom)