Grip? It's TiMe To DiSco!

Aquests últims dies m'estic sentint molt identificada amb el personatge d'Amanda del llibre de Tim Burton (sobretot perquè els clineex i jo som inseparables). No obstant això, i com en el meu cas la salut no va lligada a l'estat d'ànim i les ganes de moure'm, anit els mocs, la grip, els meus companys de pis i jo vam anar tots juntets a veure el musical Bollywood que fan al Tívoli.

Anita que és la que entén, diu que l'actuació va estar molt bé, que els ballarins són molt bons, que coneixia totes les cançons i que les coreografies són molt semblants a les de les pel·lícules de Bollywood. A mi, no me va apassionar tant... ara que això és perquè sóc una pequeña saltamontes del mundo bollywoodiense i entenc més bé poc o gens.

De totes maneres he de reconèixer que en més d'una ocasió se m'anaven els peuets, em sorprenia (i patia) quan veia tots els ballarins dins un escenari que semblava menut per a tots ells i al·lucinava veient com tantes persones podien fer al mateix temps els mateixos passos a gran velocitat (és clar que sent professionals, quina altra cosa millor poden fer?). Aps! i comentari especial als quadrets de l'estòmac del xic de la pel·lícula... Estic convençuda que, a banda del meus virus i jo, moltes espectadores (i algun espectador) li vam agrair que es passara descamisat la major part de l'espectacle :P.

I la cançó del final... que, com no, no hi ha manera humana de traure-se-la del cap!