FriKiiIS!!!

Minisentit homenatge (endarrerit per poc i amb quatre punts), del que va ser el passat diumenge, dia de l'orgull friki!

UNO!... Mi clon de Indiana!...

DOS!... Las ESTARS GUARS!...

TRES!... El esquijama!...

CUATRO!... Eurovisión! ...

D'acord, ho confesse, tot i que eren petardes moltes cançons (recordem sinó els pirates de Letònia per exemple); a mi me va encantar l'actuació del francés/Eugenio-en-paz-descanse-amb-ulleres-de-sol i del seu cor de dones barbudes.

Espere que celebràreu el dia de l'orgull friki com s'ho mereixia, si entreu en aquesta pàgina és que sou gent de celebrar-lo... bon inici de setmana, mis pequeños saltamontes!

RelOj nO marQueS las hOras...

No és perquè tinga un empatx amb la música de Los Panchos ni perquè tinga ànima de bolero, com cantava Ana Belén. La realitat és que últimament sembla que el rellotge i jo estem desincronitzats i no ens avenim massa bé.

Entre unes coses i unes altres, activitats extra, classes i imprevistos imprevisibles ... tinc la sensació de no arribar a les coses, de no traure-li prou el suc a les hores i de deixar-me moltíssimes coses penjades (o sense penjar si parlem del "buit" de posts que ha experimentat el blog, per exemple).

Bé, com parlem de temps, temps per temps, esperem que aquesta sensació siga temporal... Disculpen las ausencias.

IndIana JOneS vS. OliAna MoLLs

Avui, que fan l'estrena de la quarta pel·li del meu arqueòleg preferit, no tenia més nassos que posar-lo en un post mentres espere al cap de setmana per a veure la megaproducció amb el iaio...

De totes maneres, parlar d'Indiana Jones des de Barcelona em porta necessàriament a lligar-ho amb l'arqueòleg de la terreta que ens entretenia als vuitanta amb molts menys recursos econòmics que l'americà... Oliana Molls! Ai, mare! Quants records!

SaNdRa uVe

Fa temps va caure a les meues mans un llibre de còmics que em va agradar molt. Es titulava Los juncos i el signava Sandra Uve. Aquell còmic era com un diari personal que teixia, amb una mescla estranya de sinceritat crua i dibuix infantil, tota una teranyina de vivències de l'autora entre 1978 i 2006... I jo, que reconec que de vegades tinc un punt voyeurista i de maruja de l'escala, vaig quedar enganxada a les seues pàgines. Començant per la platja de Gavà Los juncos parla d'amors, de les primeres decepcions, de festivals de cine i de música, de projectes professionals, pèrdues, viatges, silencis, treballs, camins i cerques (fallides i no tant) cap a moments de felicitat... i qui no es pot trobar identificat amb alguna pàgina si ens conta això!

I tot aquest preliminar és per anunciar que he descobert que aquella Sandra Uve que vaig llegir fa uns anys, va inaugurar ahir una exposició a Barcelona, a la Biblioteca BonneMaison de Barcelona (Sant Pere mes baix, 7 (metro Urquinaona / Jaume I). I que una servidorà tractarà d'anar cap allà :)

http://blog.myspace.com/index.cfm?fuseaction=blog.view&friendID=131354993&blogID=350374759

NeurOneS

Benvingudes xiqueeeeeees!!!!!

Per estrany que us puga semblar, s'ha donat en la natura l'estrany succés que un castañón m'ha recuperat "virtualment" de la desapareguda de neurones (i comentaris) produïda per un castañón anterior...

Ja veurem quant de temps les mantinc a mi vera. Avui han tornat cansades, polsoses i despentinades a la casa maternal i he hagut de dedicar el dia a reviscolar-les com faríem amb un gerani a la tornada de vacances.