EnCAra em sOna eL SÓnAr peR dIns ...

Mai no havia estat al Sónar i la veritat és que no em va defraudar. De tant en tant, em pare, recorde la música i, instintivament, se'm van els peus, els dits al ritme del que em sona, encara, al cap... Com diu Sara, una de les meues compis del Sónar... music is life!

Aquests són algunes de les actuacions de la nit:

Miss Kittin, la fixa (i reina absoluta) del festival:

Neon, Neon... no per "tranquils" deixen de ser efectius :P

Soulwax, amb la frase part of the weekend never dies, quanta raó! un altre dels bons moments de la nit :)

Feff Milles i Mike Banks' X-102... Curioses les imatges inèdites de Saturn, però ni el resultat em va matar ni la música es podia ballar... així que moment de relax, veure la tele i descansar un poc (que també va bé).

Sara i jo vam arribar a la conclusió que no hi ha res com acabar la nit amb un "guaperas" que, a més, et faça ballar... va ser al SonarLab, i ell era Pantha du Prince, aaaaix...

La LeYendA deL dJ FraNKie WiLde (iT's All gOne PeTe TOnG)

No totes les pel·lis basades en fets reals han de ser forçosament de la categoria de pel·lícules de diumenge a les quatre de la vesprada. Aquesta és un exemple:

Basada en la vida de Frankie Wilde (Paul Kaye), aquesta pel·lícula narra la lluita d'un geni de la música electrònica a Eivissa per afrontar, tractar de superar un problema auditiu i mantenir-se en l'elit dels dj.

Només per veure el superpaper del protagonista, la pel·li ja és superrecomanable.

http://www.leelibros.com/biblioteca/index.php?q=la_leyenda_del_dj_frankie_wilde

TrAtadO de La AmiStaD

Naaah, tranquils, no és que avui m'haja posat aristòtelica ni res per l'estil... Més bé aprofite el vídeo dels Justice, que van actuar divendres passat al Sónar, per fer un petit homenatge als col·legues: els de tota la vida, els de menys temps, els novíssims, els retrobats, els que mai se n'han anat i els que no estan físicament amb mi però que igualment estan presents... Perquè ja diuen que «qui té un amic, té un tresor» i també diuen els Justice:

Because we are your friends

you'll never be alone again...

... I amb coses així, poques coses més es poden necessitar... per l'amistat!!!

ExPlOta, eXplOTame, eXplOoo...

Si haguera de sentenciar d'alguna manera el dia d'avui, ho faria amb la frase "A grandes males, grandes remedios".

No ha segut un dia per tirar coets. De fet, m'he arribat fins i tot a plantejar, en un de tants viatges cap a la cuina per fer-me una til·la doble, si en comptes de posar les bossetes d'infusió al got, feia un glop gran, me les posava a la boca i posava el cap al microones...

Afortunadament per a tots (dona de la neteja inclosa) avui m'han parlat d'un gran invent per a casos d'atacs de nervis com els d'avui que evitarien hipotètics vessaments de sang: el Puchi Puchi, que no té res a veure amb el Chiki, Chiki... o sí (vés tu a saber!). El Puchi Puchi és un invent nipó, com no, i és un simulacre de les bombolletes aquestes de plàstic que tots ens hem enganxat alguna vegada a esclafar al més pur estil "Cuando haces pop ya no hay stop". He descobert que l'invent aquest té pàgina web: http://www.puchipuchi.es/ i fins i tot un joc que vicia moltíssim i que em recorda molt al "Simon" aquest de les llumenetes (un dels jocs que sempre vaig demanar als Reis i que mai em van portar... :( snif).

El Puchi Puchi no és massa car, per 8€ tens el teu clauer de bombolletes per a desestressar-se. Estic pensant on el deuen de vendre; si és millor comprar-se el clauer, unes boles desestressants (no necessariament xineses, tot i que també desestressarien); algun animalet de goma per apretar-lo tot el dia imaginant que és el coll d'algú; una sessió de massatge amb xocolata (posats a demanar, tirem cap al dolç)... o alguna cosa semblant!

Bé, l'únic que sé és que fins que arribe el moment de decidir-me per comprar alguna cosa per als nervis, el més pràctic és finiquitar la tassa de til·la que tinc al meu costat, tancar la paradeta i anar-me'n a dormir... Així que bona nit senyors (i senyores) i repetim tots junts... AURICULAAAAAAAAAAR, VENTRICULAAAAAAAAAAAAR, AURICULAAAAAAAAAR...

TanCanT eL diLlunS... GrÀCieS!

Els dilluns tenen dos moments bons:

1) Quan fas memòria del cap de setmana.

2) Quan ja quasi estàs arribant al dimarts.

Avui he recuperat aquesta cançó superguitarrera dels Loveninjas: I wanna be like Johnny C... Subidooon pels carrers, amb els cascos posats, marcant el ritme amb els tacons cual Beyonzé descolorida...

I wanna be like youuuu!!!

CoRrieNtes ciRcuLarEs eN eL tiEmpO

La cançó que avui és impossible que em puga traure del cap...

MiS doBleS y yO

Com que els blocs han de tenir una part egocèntrica important, doncs vinga... recopilació d'algunes de les meues dobles! Òbviament, accepte suggerències de nous personatges :D

Va dE pEuS!

No fa massa vaig estar a Montjuïc i no vaig poder fer unes quantes fotos de peus...

sÓNaR!!!! Ja sOneN cAmpAnes...

Ja sé que és tard, però si voleu tancar el cap de setmana amb una minissessió de karaoke, practicar el vostre anglés o millorar la vostra velocitat lectora un diumenge a la nit (que té el seu mèrit) aquesta és la vostra oportunitat! Us deixe un video de Miss Kittin que en un parell de setmanetes de res se'n ve a Barcelona... y yo que la vea!

Bon inici de setmana, mis pequeños saltamontes! Ànim i sugar ruuuuush!

TeMpoRadA de mOsQuiTs

Aquest matí, el primer que he vist en obrir els ulls ha segut un MOSQUITON... Naaaah, no és el que us penseu: cap mosquit de discoteca (d'aquests pesats que ronden de tant en tant...), dic un mosquit d'insecte (va bé especificar). Una altra especificació és que hi ha mosquits i mosquitONS... i aquest feia replantejar-se la pel·lícula Jurasic Park... podria ser possible que el mosquit, en xuplar sang de dinosaure, poguera evolucionar a un Mosquitosaurus Rex? podria ser que s'haguera matingut ocult (lluny de la ciència) fins el dia que li dóna per aparèixer a la meua habitació? perquè és això el que m'he trobat avui!

De la mateixa manera que Alfredo Landa agafava els trastos quan arribava el bon temps i marxava cap a la costa, a un apartamentet de lloguer, per veure sueques, els mosquits han triat la meua humil habitació per fer l'agost amb mi. Senyors, s'ha iniciat la temporada de mosquits! I jo que em queixava de les formigues!

Adormida i tot he pogut matar-lo (la meua paret és blanca i el mosquitON un tiarron del norte de metre noranta mínim, és a dir, fàcil de veure). La meua segona acció ha segut comprovar si el col·lega s'havia posat les botes amb mi... a primera vista no: cap picor estranya, braços bé, cames bé... d'acord, el bitxo era tan pesat que semblava no poder avançar cap a mi... però m'equivocava!

Directa al bany, encen el llum, me mire a l'espill i comprove que el meu llavi... ha mutat al de la duquesa d'Alba! Arrghhh! Només me faltava posar els dits a l'endoll! Però sóc positiva: he matat el culpable i m'he estalviat qualsevol operació col·lagen per uns dies... qui necessita cirugia estètica si té (o tenia) un mosquitON en su vida? Després, els meus morros i jo ens hem anat a treballar fent pucheros com la Jolie... demà ja serà menys!

NaVes Que dAn vuEltaS a Un bALón

Recent descobriment poperin: els Prin La'La... senzillets, tranquil·lets i amb un puntet naïf i poètic que ja m'agrada a mi! Per a acabar el dilluns ben relaxadets :)