TeMpoRadA de mOsQuiTs

Aquest matí, el primer que he vist en obrir els ulls ha segut un MOSQUITON... Naaaah, no és el que us penseu: cap mosquit de discoteca (d'aquests pesats que ronden de tant en tant...), dic un mosquit d'insecte (va bé especificar). Una altra especificació és que hi ha mosquits i mosquitONS... i aquest feia replantejar-se la pel·lícula Jurasic Park... podria ser possible que el mosquit, en xuplar sang de dinosaure, poguera evolucionar a un Mosquitosaurus Rex? podria ser que s'haguera matingut ocult (lluny de la ciència) fins el dia que li dóna per aparèixer a la meua habitació? perquè és això el que m'he trobat avui!

De la mateixa manera que Alfredo Landa agafava els trastos quan arribava el bon temps i marxava cap a la costa, a un apartamentet de lloguer, per veure sueques, els mosquits han triat la meua humil habitació per fer l'agost amb mi. Senyors, s'ha iniciat la temporada de mosquits! I jo que em queixava de les formigues!

Adormida i tot he pogut matar-lo (la meua paret és blanca i el mosquitON un tiarron del norte de metre noranta mínim, és a dir, fàcil de veure). La meua segona acció ha segut comprovar si el col·lega s'havia posat les botes amb mi... a primera vista no: cap picor estranya, braços bé, cames bé... d'acord, el bitxo era tan pesat que semblava no poder avançar cap a mi... però m'equivocava!

Directa al bany, encen el llum, me mire a l'espill i comprove que el meu llavi... ha mutat al de la duquesa d'Alba! Arrghhh! Només me faltava posar els dits a l'endoll! Però sóc positiva: he matat el culpable i m'he estalviat qualsevol operació col·lagen per uns dies... qui necessita cirugia estètica si té (o tenia) un mosquitON en su vida? Després, els meus morros i jo ens hem anat a treballar fent pucheros com la Jolie... demà ja serà menys!