dijous, de març 23, 2006

ViVimOs en CasTellÓn...


Foto dels meus amics en un sopar durant la Magdalena (a buen entendedor...)


El meu mòdem s'ha declarat en vaga (o possiblement ha aprofitat les festes de la Magdalena per anar a la neu). Mentre torna Pancho de qui sap on, escriuré la lletra de l'himne de Castelló durant aquestes dates... (així les meues neurones poden anar també d'excursió amb l'excusa que se'n van a buscar el mòdem)... La cançó és de Tom Bombadil, un grup local de rock celta que va fer dos discos només, però que ja s'ha quedat en la memòria de tot bon castellonenc:

«Madalena festa plena, menudo mogollón,
las gaiatas ocupan nuestras plazas,
los de la comisión todos en procesión
pululan como hormigas por las calles

Vivimos en Castellón, qué desesperación,
los bares cierran todos muy temprano,
no se puede salir no tienes donde ir,
porque el alcalde así lo ha ordenado.

Si te quieres divertir, muy lejos tienes que ir,
aquí no te comes una mierda.
Para ver una actuación de un buen grupo de rock
te tienes que marchar a otro planeta.

Vivimos en Castellón, etc.

Por el día encontrarás policía municipal,
de noche los hombres de Harrison,
su mayor ocupación es nuestra detención
porque nos hemos meado por las calles.

Vivimos en Castellón, etc.

La tele de Castellón es otro cagallón,
el amo es Troncho Miralles,
es el presentador, guionista y productor,
cámara y artista invitado.

Vivimos en Castellón...»

M'estalvie fer els comentaris a la cançó (qui està de festa, està de festa), però ja he trobat un blog que fa uns comentaris molt divertits sobre la cançoneta: http://spaces.msn.com/ImprudenciaTemeraria/Blog/cns!1p3WmuqHsE6p5eos5mLHG-cQ!766.entry

dimarts, de març 14, 2006

GrIp aViAr
M'ha arribat aquesta tira per correu electrònic i havia de penjar-la per força... la cara dels pollets és boníssima...

dilluns, de març 13, 2006

A la LluNa...
I seguim jugant amb la foto de les amigues de ma mare. Estic tractant d'esbrinar els seus noms, però tenim problemes per a identificar una d'elles.

diumenge, de març 05, 2006


VacAnceS


Et trobaria si tornés als llocs
on havíem viscut hores felices?
M'hi trobaries tu, si m'hi buscaves?
ben poca cosa sabem l'un de l'altre
i hem après d'ignorar-nos més que res
per un obscur afany de sobreviure.
Sovint, de nit, em desvetlla l'enyor
i faig recompte, ingenu i greu, de tantes
afinitats perdudes, dels propòsits
desats en un calaix per no fer nosa.
On passes les vacances sense mi?
No se't glaça la sang amb tant silenci?
Quan tornis, si mai tornes, reprendrem
el diàleg de sords que ens ha portat
fins aquest atzucac que compartim
amb una freda i tendra displicència.

Miquel Martí i Pol
Quietud perduda. Poesia inèdita

dimecres, de març 01, 2006

MaGdaLena 1981... sOlet, oh sOlet!


Avui la Shibu està de moment remember... i és que estem ja a març i d'ací un tres i no res tenim ja les festes de la Magdalena, (exactament, del 18 al 26 de març).

La foto original és de quan era menudeta (tindria uns dos anyets), els pares em van vestir amb la faldeta i el mocador verd de la romeria i em vam pujar a l'ermita. Quasi sempre, els diumenges de Magdalena, hi ha un sol que bada les pedres... a veure si enguany tenim sort!