VacAnceS

Et trobaria si tornés als llocs
on havíem viscut hores felices?
M'hi trobaries tu, si m'hi buscaves?
ben poca cosa sabem l'un de l'altre
i hem après d'ignorar-nos més que res
per un obscur afany de sobreviure.
Sovint, de nit, em desvetlla l'enyor
i faig recompte, ingenu i greu, de tantes
afinitats perdudes, dels propòsits
desats en un calaix per no fer nosa.
On passes les vacances sense mi?
No se't glaça la sang amb tant silenci?
Quan tornis, si mai tornes, reprendrem
el diàleg de sords que ens ha portat
fins aquest atzucac que compartim
amb una freda i tendra displicència.

Miquel Martí i Pol

Quietud perduda. Poesia inèdita