dimecres, d’agost 16, 2006


Fue sin querer...
Es caprichoso el azar.
No te busqué
ni me viniste a buscar.
Tú estabas donde
no tenías que estar;
y yo pasé,
pasé sin querer pasar.
Y me viste y te vi
entre la gente que
iba y venía con prisa en la tarde que
anunciaba chaparrón.

Tanto tiempo esperándote...

Fue sin querer...
Es caprichoso el azar.
No te busqué
ni me viniste a buscar.
Yo estaba donde

no tenía que estar
y pasaste tú,
como sin querer pasar.

Pero prendió el azar
semáforos carmín,
detuvo el autobús
y el aguacero
hasta que me miraste tú.

Tanto tiempo esperándote...

Fue sin querer...
Es caprichoso el azar.
No te busqué,
ni me viniste a buscar.


Una de les meues cançons preferides, cantada per Joan Manuel Serrat i Noa. Minidespedida fins la setmana que ve... cuideu-vos molt i molts besets.

AibÓ, aiBó... nOs vamOs de exCurSiÓn



Enguany sí que sí... demà al matí agafaré l'avió cap a Holanda: país de tulipans, antics jugadors del Barça (ja no sé com està ara el panorama), formatgets... i porros! (i canals, museus, bicicletes i tal i tal).

Me'n vaig amb les amigues de tota la vida a veure al quinto elemento que se'ns ha fet mig holandesa... i és clar, era l'excusa perfecta per agafar les maletes i fer una Spanish okupation en tota regla. Escriuria més però ara me n'he d'anar per a fer el repartiment de trastos i regalets per a la Mari... ens portem cap allà un robot de cuina i tot... ¡hagan juego señores! a veure a qui dels que anem li toca carregar-se'l a la maleta... que emosión, que emosión.. ja us contaré. Muas muas muas.