diumenge, d’abril 29, 2007

OinC, OinC, OinC....

Després de caps de setmana tan gastronòmics com aquest només puc veure'm com a la foto... una autèntica Mrs. Peggy! Quedaran en la memòria el plat amb ous trencats, pernilet i creïlletes fregidetes del dissabte i el dinaron familiar d'avui... i és que també és certs que les millors converses i reunions sempre acostumen a ser assentats a la taula. BON INICI DE SETMANAAAAAAAA!

CreANdo amBIenTe...


La bona notícia d'aquesta setmana ha segut que, després de sis mesos treballant com a ambientadora, m'han fet indefinida en el departament de disseny! Oleee oleeeeeeee i oleeeeeeee (momento L´Oreal, porque yo lo valgo) :P

RecOrds abOuT la QueCa



El dia 5 de maig tancaran definitivament La Queca, això sí, amb una megafesta des de les 18h fins les 3h (bé, això diuen). Ha segut un dels nostres locals preferits en els darrers tres anys i testimoni de part dels balls més xulos que ens hem marcat. Ara li queda una setmaneta de vida... snif! Avui m'he alçat un poc enyoradissa... on anirem després?


diumenge, d’abril 08, 2007

ComO un fAn:

minihOmenAtge a lA cAsA AzuL

¿Qué quieres que te diga?
¿Que mi vida va genial...?
¿Que todo transcurre tal y como lo pensé...tal cual, sin más?
¿Que todas mis decisiones
pasan por un autotune de aciertos...?
Qué mas da... Si no lo vas a escuchar

¿Qué quieres que te diga?
¿Que escogiste lo mejor...?
¿Que ya no quedaba amor...?
¿Que no me merecías porque eras lo peor?
¿Que tengo mil ilusiones?
¿Que ya no queda ni un gramo de pena?
Qué mas da... Nunca supiste escuchar

¿Qué quieres que te diga?
¿Que el tiempo va a mejorar?
¿Que el gobierno esta fatal?
¿Que el barça hoy ha vuelto a pinchar?
¿Qué quieres que te diga?

Que sin ti no puedo más,
Que mi vida se rompió cuando te fuiste sin pensar que...

Nunca, nunca más me iba a recuperar
Porque cuando tu jugabas yo creía
Que lo que hacías era amar
Y mientras,
Yo me enamoraba como un fan
De tu voz, de tus amigos, de tu ropa
Y de tu manera de mirar

¿Qué quieres que te diga?
Que prefiero pasear por la playa
Y escuchar a Billy Joel o quizás a Ben Folds Five
Porque sé que tu los odiabas
No eran suficientemente indies
Qué mas da...
Tu siempre fuiste lo más

¿Qué quieres que te diga?
¿Que el trabajo no esta mal?
¿Que cerraron el local donde solíamos tocar?
¿Que quieres que te diga?
Que me arrancaste el corazón
Y hoy se te ocurre venir a pedir perdón
Después de un siglo o dos...

Il·lustració d'un dissenyador anglés anomenat Adrian Johnson que té uns dibuixos d'estètica retro que són una preciositat. Us recomane que entreu a l'enllaç que us pose http://www.adrianjohnson.org.uk/