dijous, de febrer 28, 2008

JaPAnese TeTris

Manera gràfica d'expressar com m'he sentit en algun moment d'aquesta setmana... i és que de vegades una imatge val més que qualsevol parrafada.

Però, afortunadament, quan una pensa que s'estamparà contra una paret mòbil, arriba el séptimo de caballeria en forma d'amics i m'ajuda a relativitzar i posar les coses al seu lloc. Entre "Go Shakis", consells, suports morals i bromes, no m'hauria de queixar... Així que a tota aquesta gent que em suporta quan tinc els cables creuats, gràcies!

dimecres, de febrer 27, 2008

La MaGdaLena eN 24 hOrEs



Un dia només de Magdalena potser no és massa, però si aprofites bé els minuts (i el llibret de festes!), t'envoltes de la teua gent, portes bon calcer, càmera i ganes de passar-ho bé... la cosa es pot estirar, estirar i donar de si com un xiclet. Si a tot açò li sumem que la nostra Marimarza va vindre d'Holanda sense avisar només per passar el cap de setmana amb nosaltres... bufff, només per la sorpresa, el cap de setmana no té preu!

diumenge, de febrer 24, 2008

El video té uns anyets, però la lletra és intemporal. Almenys un diumenge a la nit després del resak effect magdalener, és just com ens sentim alguns... Bé, bon inici de setmana, mis pequeños saltamontes!

dimecres, de febrer 20, 2008

MaGdaLena feSta pLenA!

Per si no tenia prou moviment aquests últims caps de setmana, el proper dissabte començaran les festes de Castelló... No donarà per a molta cosa, però ho aprofitarem! Magdalena és pólvora, mesó del vi, mesó de la tapa i la cervesa, mesó asturià, revetlles a cada carrer, cacaus i llonganisses a totes hores, més pólvora, dolçaines, xiquets amb petards... Una altra cosa que en cap Magdalena falta és aquesta cançó/himne de Tom Bombadil que va passant, de generació a generació, entre els joves de Castelló (mentres encara poden vocalitzar).


I ja que estem de promoció de les festes de la ciutat (mireu el mes de març dels anys anteriors, http://maitemat.blogspot.com/2007_03_01_archive.html) us deixe un video superkitch per promocionar el turisme a la província que va ser finançat per la nostra Diputació - Fabra (i no comente, que he de tractar d'agafar la son, no de perdre-la per encendre'm...). En fi, per si quedava algun dubte: Castelló is different...


ElS cOsiNs LlunYans...

Fa poc vaig somiar amb aquest video dels homenets verds saludadors. Potser per associació subconsicent d'idees amb les seues cosines terrícoles, les formigues del meu pis... que sé jo! El cas és que últimament estic un poc Mobylitzada, que ja va bé, ja...

dilluns, de febrer 18, 2008

El meu ParaD-ItS peRsOnaL

Ni Cel de Philadelphia ni històries! El meu paradís personal és groc, quadrat i s'hi pot escriure!

Qui em coneix ja sap bé la passió-fixació que tinc pels post-its (el primer pas és reconèixer-ho)... Així que si veig una exposició-concurs de post-its, me flipe, participe en ella (tot per 1.000 € en compres a l'Illa! jur jur jur!) i me fotografie... Jaaa, sóc una friki... i què!



BiTxOs


Fins i tot al Bosc de les Fades tenen formigues (ja estic més tranquil·la).

GauDí and Me

Avui m'han presentat oficialment el Gaudí. Tot i que, d'entrada, té una aparença un poc freda, és un home ben simpàtic i animat... i als pocs minuts ja ens hem marcat el nostre primer ball.

Un beRenar cOm CaL

dissabte, de febrer 16, 2008

ToT esTà iL·lumiNaT



Racons de llum del carrer Avinyó i el Bosc de les Fades... una experiència passejar-los i un plaer fotografiar-los :)

WaLking in the ciTy

Barcelona, aaaaaaais...

He de reconèixer que estic enamorada d'aquesta ciutat... i de les seues voreres.

SoM de CasTellÓ...

Castelló no és una gran ciutat, no té massa coses boniques per veure i potser la vida cultural i ludicofestiva deixa un poc que desitjar... Ara, això sí, Castelló és ben autèntic!

Fins fa quatre dies teníem l'única rotonda que girava a l'inrevés (a la plaça M.Agustina); una botigueta minúscula i peculiar al centre on feien les millors rosquilletes artesanals (tipiquíssimes) que quasi mereixien denominació d'origen (la famosa tenda de La Mústia) i coses així...

Com els castellonencs som gent que ens agrada tot allò que marca la diferència i també tenim un punt nostàlgic important, una de les meues tendes habituals, Gnomo, ha fet vinga cosetes "autòctones" amb les que tot castellonenc es pot identificar... Para muestra, un botón, vull dir, una xapa!

http://elcatalogodegnomo.blogspot.com/

XIII MiniFestiVal de MÚsiCa IndEpenDenT

Aquest cap de setmana toca moviment... Bé, últimament, tots els meus caps de setmana em venen amb alguna cosa a sota del braç :) però, ja que estem a Barcelona, s'ha de mirar què ofereix la ciutat.

Avui, per exemple, aniré al Minifestival de Música Independent http://www.minifestival.net/. Ara van per l'edició que fa tretze i la cosa no pinta malament. Com dic jo sempre, les coses menudes, de vegades, poden arribar a ser grans i aquest festival va nàixer d'aquesta manera.

Al 1995, els responsables del fanzine Miracles for Sale van decidir organitzar el primer festival sense quasi presupost. La idea era portar a Barcelona bandes que els semblaven interessants, al marge de si tenien repercussió popular o no. Enguany, a banda d'altres activitats, com ara una exposició sobre Aviador Dro, actuen el cantautor nord-americà Damien Jurado, els catalans Polandsonora (els únics que em sonen), Le Pianc, Animic... i alguns més que segurament ja no podré veure perquè hi ha més coses per fer. Bé, ja contaré què se cou per allà. Bon finde!

dimarts, de febrer 12, 2008

AuToFeliCitaciÓ

- Bueno mamá, ¿Cuando vas a empezar a mentir con la edad?eh, yo ya lo hago.

- Bastante trabajo me ha costado llegar hasta aquí, como para empezar a quitarme años.

A mi madre le gustan las mujeres

Avui és el meu aniversari i, abans que arribe la gent a casa, aprofite per autodedicar-me un vídeo d'aquests que abelleix mirar i remirar per trobar un nou detall... i és que les petites coses, els detalls que diem, de vegades poden ser les més grans, no? Primer aniversari a Barna... ummm sona bé! :)

dilluns, de febrer 11, 2008

LeMOooon!!!

Després d'un cap de setmana com aquest, no li podeu demanar massa a les meues neurones... com a molt, un poc d'humor frikipower. Aquesta entradeta la dedique a Maria i a Enrique (ja entenc allò del Lemoooooon) i, per extensió, a la resta de la colla... Gràcies per un dissabte de "Feliz no cumpleaños" com aquest! Bona setmana i ànim amb el dilluns, pequeños saltamontes!

divendres, de febrer 08, 2008

FanGoriejAnt...

Perquè el dia ho mereix, perquè m'abellia escoltar-la i perquè, a més, com és dijous, avui toca cançó obligada. Un poc de Fangoria per moure els peuets amb aquest video i fixar-se en les nombroses picadetes d'ull que li fa a l'estètica de les pel·lícules de Russ Meyer (un dels directors preferits d'una compi del pis). Bon appétit!

dijous, de febrer 07, 2008

hAppY PiLls, SenSe reCepta mèDica

Qui no ha tingut un mal dia, no s'ha trobat bé (física o mentalment), s'ha disgustat per alguna cosa o ha tingut un moment d'estar en Stand by o encara pitjor... ha tingut un moment d'estar en Off?

A partir d'ara, hi ha una solució per aquests contratemps. Per exemple, podem atacar el retard per culpa del trànsit amb "carreteres"ensucrades; els mals d'amors a força de mossegades a "cors de préssec"; les protestes del jefe amb "dentadures de dràcula" que l'emmudisquen; la síndrome premenstrual amb "coca-coles", "núvols","cucs de colorins", "móres" o "boles de xocolate" i fins i tot ensordir les paraules dels impresentables a força de "Peta-zetas"... aiiiiiiiiis, quanta nostàlgia de la infantesa tancada en una tenda!

Al carrer Arcs, 6 de Barcelona, (prop de la catedral ) hi ha aquesta curiosa "farmàcia" de llepolies anomenada Happy Pills. M'encanta la idea de considerar públicament i sense complexos les llaminadures com un remei a qualsevol dolència, pena o mal dia, així que done la meua més sentida enhorabona als creatius. Els envasaments també són de nota: les bossetes de plàstic tristes i anònimes han segut substituïdes per farmacioles i flascons amb tota classe de prescripcions...

Així que contra el malhumor, els dolors i les etapes decaigudes... unes pastilletes, per favor!

dimecres, de febrer 06, 2008

Açò és BoLlyWooD

Què pot passar si ajuntem, per exemple, George Michael, David Bisbal, el vestuari del Duo Dinámico, les coreografies multitudinàries de West Side Story o Grease... i ho barregem tot.

I Michael Jackson, Cristina Aguilera, els Back Street Boys i Moulin Rouge? Per cert, no sé vosaltres, però jo sempre havia pensat que els indis de l'Índia no eren els mateixos indis que els que tenien plomes. Jo no entenc res...

dimarts, de febrer 05, 2008

PorQue YO lo vAlgO, PorQue Eu meReÇo!!!

Avui és un gran dia! Aquest matí m'ha arribat un missatge multimèdia d'una de les meues excompis de la ceràmica. El missatge deia: "Des de la fira, el teu ambient"... Aleshores he vist la foto d'un bany d'un estand de Cevisama xapat amb una cenefa de les últimes que vaig fer i amb el decorat... quina emoció! La meua nena se presenta en societat com Sissi emperatriz ballant un vals a Viena!

Tot i que l'any passat ja vaig aconseguir que una de les meues peces estiguera a la fira també (però en un expositoret discretet de l'empresa Azulejo Español), enguany, he fet un comiat del sector ben valencià: amb mascletada i traca final! Segons les meues fonts, la cenefa formarà part de la sèrie Tribeka de Glass Ceramica i ha tingut tan bona acollida que ja els han fet comanda de peces! ole ole ole ole! He buscat a la pàgina web però encara no apareix al catàleg, supose que la penjaran després de fira, perquè ara és de les novetats que presenten... http://www.glassceramica.es/ Tocarà esperar!

I ja em veieu a mi, tot el dia d'avui amb el somriure aquest estúpid i remirant-me la foto del mòbil... Mola la sensació d'haver marxat d'un lloc amb bon peu (i amb dos orelles i rabo, que collons!). Coses com aquestes em fan pensar que tot és possible: si jo em vaig reinventar al novembre de 2006 treballant en un sector que no era el meu i me n'he eixit decentment... uns altres també poden fer-ho i jo també novament... només cal posar-li ganes i il·lusió. En fin, Pilarin, em deixe de filosofies que la tonteria m'inunda el cos quan pense en la criatura... serà això l'orgull de mare que diuen?

dilluns, de febrer 04, 2008

GaLleTAaaas !!!


Ara mateix, el meu pis fa olor a cookies. I és que a Patrick, el nostre xef francés particular, li ha donat per fer reposteria. Porta dos dies seguits envoltat de xocolates, vainilla, farina, canella... ideant combinacions malèvoles per a tots els de casa. D'alguna manera, sent que el pis s'està convertit en la versió galletil de la pel·lícula Chocolat o siga, en tot un món de temptacions, que tinc, tot just, a la porta del costat.

I és que com la meua habitació és molt a prop de la cuina, jo sóc la primera candidata a patir els turments olfactius... És obrir la porta i notar olor a xocolata negra, anar cap a l'ordinador i notar un sentidet a caramel! emparrar-me i notar la vainilla per l'aire... Arrrggggh autocontroooooool! Com li passava al doctor Banner amb Hulk, quan note que s'arrimen aquests moments de debilitat, he de dominar-me per no deixar surar el miniTriqui que porte a dins i que em crida "Liberate" com cantava el Titi en sus mejores tiempos. Segurament, si aquesta nit em costa adormir-me, el meu subconscient començarà a comptar galletes que boten del forn, al banc de la cuina, del banc de la cuina al plat, del plat a la meua boca, 1, 2, 3, 4... La veritat és que a falta de res millor i més interessant, aquest podria ser un somni ben, ben dolç. Bona nit... i demà, més.

diumenge, de febrer 03, 2008

CoMo la VidA miSma...

Després de caps de setmana tan aprofitats com aquest, una se sent molt identificada amb aquests animalets... però de bon rotllo, eh?

Per donar-vos corda, us pose una de les meues cançons preferides per anar camí de la feina (no vegeu que bé que es fan les pujades caminant amb aquest ritme... no faig tard mai!) . Ànim amb el dilluns, mis pequeños saltamontes!