diumenge, d’abril 20, 2008

SaTuRday NigHt


Resumen gràfic (i breu, molt breu) del que va ser ahir a la nit l'aniversari del Bas por los castellones... A buen entendedor, pocas neuronas hacen falta! Per cert, ja que estem, si algú troba les meues, que avise que d'ací no res torne a QueMaculàndia i m'aniria genial portar-me-les a la maleta! Bon tancament de diumenge, visca les reunions amb els amics, visca els soparets, visca el dj del Groc que me posa les cançons que li demane i, sobretot, un dia com avui, visca el paracetamooooool!

dissabte, d’abril 19, 2008

BuSsineS TimE

La meua cosina Blanca m'acaba de passar aquest vídeo d'una parella de neozelandesos que es diuen Flight of the Conchords... Ohhhh yeeeeeah!

PaJaRiTos


Si heu vist Monstruos SA de Pixar, recordareu el curt que fan abans... superdivertit! i aquesta setmana he pensant tant en ell, que era imperdonable no penjar-lo avui.

Un NiNo aL dIa

Jacob Berendes va començat el 23 de setembre de 2004 amb una estranya afició/repte ben friki: inventar (i fabricar) un nino cada dia.

Alguns d'ells són entranyables, uns altres són absurds, uns altres plens d'imaginació i uns altres més bé cutres i superbàsics... De totes maneres, tots ells, són superoriginals. Qui tinguera una habitació més gran per adoptar-los a tots! (una altra friki dixit...)

La seua pàgina: http://fujichia.com/stuffed/

dimarts, d’abril 15, 2008

ThAi TeA

Consell del dia: No subestimeis ni a los pequeños saltamontes ni a las oruguitas...

dilluns, d’abril 14, 2008

CaShbaCk:

QuÈ paSsA qUan uN fOtòGraF es pOsa a FeR peL·lícuLes

Un estudiant d'art a Londres pateix una ruptura sentimental i comença a patir insomni. Per ocupar aquestes noves hores aprofitables, decideix treballar al torn de nit d'un supermercat local i allà coneix tota una sèrie de personatges ben peculiars que fan el que poden per conviure amb l'avorriment d'aquest torn de vuit hores...

He estat temptada de posar el trailer, però m'he controlat a temps. Cashback és d'aquests tipus de pel·lícules que val la pena veure sense haver tingut abans massa imatges sobre ella, i així, deixar-se sorprendre més gratament després.

El fet que el director, Sean Ellis, haja segut fotògraf abans, es deixa notar en la pel·lícula, i el fet d'haver triat un personatge que siga estudiant d'art tampoc és accessori sinó una via per poder mirar diguem que tan poèticament com ell(s). Però, com una bona fotografia, Cashback és plena de detalls al darrere del primer pla, i els personatges secundaris també han segut cuidats perquè d'alguna manera, ens sentim identificats en algun moment amb ells o puguem reconèixer en ells algun comportament no massa llunyà a nosaltres.

Cashback és una pel·lícula eclèctica: divertida, onírica/insomne,visual, subjectiva, molt sensual i amb reflexions interessants sobre el descobriment (de vegades fins i tot colpidor) de la bellesa en la quotidianitat i sobre l'oportunitat d'atrapar un instant i retenir-lo abans que passe. Crec que és d'aquests tipus de pel·lícules que valdria la pena emmarcar per poder-li fer una ullada quan passes pel davant.

diumenge, d’abril 13, 2008

In FraGanTi

Oioioioioiiiiiii tomatitooooooooooos, esta es la imagen de un cruel engañoooo!

Anita y Rovira i Trias han sido pillados, a plena luz del día, besándose en un banco. Pobre Patrick que ve a su chica seducida por un arquitecto de bronce, oioioioioioiiiiiiiii... qué estará pasando esta primavera?

dijous, d’abril 10, 2008

A AMeLie Le GuSta...

Fa temps que volia fer una cosa semblant a les presentacions de personatges que es fan a la peli d'Amelie...

M'agrada...

* Desfer el dibuix que fa un capuccino amb la cullera el més tard possible .

* Obrir paquets, caixes o papers.

* Olorar què es cuina a casa els pares.

* Encetar un paquet de post-its :)

* Com deia la Isabel Coixet: tindre un good hair day.

* Entrar al metro just abans que pite o trobar un lloc per entrar quan va ple de gent.

* Fixar-me en coses que no havia vist abans.

* L'olor de terra mullada (sí, ja sé que queda un poc anunci de compreses...)

* Menjar kiwis amb cullereta, trobar les mandarines ja pelades i les anous trencades.

* Veure somriure un desconegut però sentir riure obertament la meua gent.

* Notar el suavitzant en la roba neta o la colònia d'algú que se'm creua.

* Trobar l'ascensor a la porta.

En canvi, no m'agrada...

* La gent que fa massa preguntes seguides.

* Les nines de porcellana o els pallassos (excepte els de la tele dels vuitanta...)

* Els coloms, perquè sembla que et miren de reüll sempre menys quan volen pel costat del cap sense esquivar-te.

* L'alarma despertador del mòbil , la veu del metro, del tren... i dels altaveus dels supermercats.

* L'última part de les escales automàtiques (sobretot si te pillen carregada o despistada.)

* Els bitxos, els Makkuro kurosuke i els examinadors del carnet de conduir.

... I un altre dia més. Bon divendres!


dilluns, d’abril 07, 2008

JoHn GAlliaNooo... modisto de DiOOOOOOOOR

Millor no comment, veritat? En fi, bon inici de setmana.

dissabte, d’abril 05, 2008

La CaRn vOl cArn...

Anit vam recuperar un cd amb curts que em va passar Enric fa temps. Ens va fer molta gràcia aquest i jo, com que sóc de terres valencianes i un poc lletraferida, lligant fils i fent connexions, vaig recordar aquest poema de l'Estellés...

Els amants

La carn vol carn (Ausias March)

Feroçment ens amàvem del matí a la nit.

Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.

Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.

De sobte encara em pren aquell vent o l'amor

i rodolem per terra entre abraços i besos.

No comprenem l'amor com un costum amable,

com un costum pacífic de compliment i teles

(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).

Es desperta, de sobte, com un vell huracà,

i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.

Jo desitjava, a voltes, un amor educat

i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,

ara un muscle i després el peçó d'una orella.

El nostre amor es un amor brusc i salvatge

i tenim l'enyorança amarga de la terra,

d'anar a rebolcons entre besos i arraps.

Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.

Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.

Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.

Després, tombats en terra de qualsevol manera,

comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,

que no estem en l'edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,

car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.

Vicent Andrés Estellés

dijous, d’abril 03, 2008

FeLiciDadEs AniTa!!!!!

Felicitación bollywoodiense para mi supercompi de piso... (y responsable de una nueva fuente de inspiración para mis anades de bola). Un besazo enorme guapísima! Y dentro de unas horas... a celebraaaaaarlo!!!! Oleoleole...

dimarts, d’abril 01, 2008

DíA InteRnaCionaL de La DiVerSión eN eL traBajo

Per a celebrar el dia, una lletreta que segur que tothom sabrà posar-li música. Vamo maetro...

Es una lata el trabajar,

Sobre todo si te toca madrugar,

Pero por suerte, gracias a Dios,

Tomo el café con unas gotitas de ron.

El cambio de hora sienta fatal,

Quien fuera oso para poder hibernar!

Pero por suerte, gracias a Dios,

Tomo el cafe con unas gotitas de ron.

La mano se niega a escribir más,

Cuento las horas para salir y fichar,

Pero por suerte, gracias a Dios,

Tomo el cafe con unas gotitas de ron.

(ESTRIBILLO)

Llevo una cara que está fatal,

Parezco Fétido y voy toda ojeá,

Pero con suerte, gracias a Dios,

Tomo el café con unas gotitas de ron.

(ESTRIBILLO)

Es una lata el trabajar,

Sobre todo si te toca madrugar,

Pero por suerte, gracias a Dios,

Tomo el café con unas gotitas de ron.

Pero por suerte, gracias a Dios,

Tomo el café con unas gotitas de ron.

(ESTRIBILLO)

Gotitas de ron (x4).

En fi, que a gust se queda una després d'escriure!