dilluns, d’abril 14, 2008

CaShbaCk:

QuÈ paSsA qUan uN fOtòGraF es pOsa a FeR peL·lícuLes

Un estudiant d'art a Londres pateix una ruptura sentimental i comença a patir insomni. Per ocupar aquestes noves hores aprofitables, decideix treballar al torn de nit d'un supermercat local i allà coneix tota una sèrie de personatges ben peculiars que fan el que poden per conviure amb l'avorriment d'aquest torn de vuit hores...

He estat temptada de posar el trailer, però m'he controlat a temps. Cashback és d'aquests tipus de pel·lícules que val la pena veure sense haver tingut abans massa imatges sobre ella, i així, deixar-se sorprendre més gratament després.

El fet que el director, Sean Ellis, haja segut fotògraf abans, es deixa notar en la pel·lícula, i el fet d'haver triat un personatge que siga estudiant d'art tampoc és accessori sinó una via per poder mirar diguem que tan poèticament com ell(s). Però, com una bona fotografia, Cashback és plena de detalls al darrere del primer pla, i els personatges secundaris també han segut cuidats perquè d'alguna manera, ens sentim identificats en algun moment amb ells o puguem reconèixer en ells algun comportament no massa llunyà a nosaltres.

Cashback és una pel·lícula eclèctica: divertida, onírica/insomne,visual, subjectiva, molt sensual i amb reflexions interessants sobre el descobriment (de vegades fins i tot colpidor) de la bellesa en la quotidianitat i sobre l'oportunitat d'atrapar un instant i retenir-lo abans que passe. Crec que és d'aquests tipus de pel·lícules que valdria la pena emmarcar per poder-li fer una ullada quan passes pel davant.