DiVenDreeeeS!!!

... i 31 d'octubre

Tornem a recuperar el costum sa de penjar una cançó per encarar divendres amb bon peu. Avui, que ja són les dotze, toca felicitació pel dia de Halloweeen versió "movida madrileña" :)

TaRdOr aLs pEuS

Com que el temps acompanya, i la càmera del mòbil també... canvie les fotos de peus i voreres de Barcelona (un clàssic dels meus moments Frikibarna) per fotos de fulles amb pluja i voreres que queda poètic i tot. Demà divendres, però no sé si plourà que no he vist les notícies. Saludos mis pequeños saltamontes!

TheSe BoOts aRe MaDe fOr WaLkiNG

...Si és qe no hi ha res com pujar-se a uns bons tacons per veure tot des d'un altre punt de vista...

RacOns dEl fOrn

Racons del forn i dels foguers de la nostra cuina... Si és que tinc un company de pis que és un artista! Visca els muffins! Visca les cookies! Visca els cuiners que recompensen les fotògrafes famolenques que retracten les seues obres! Viscaaaaaaaaaa!!!

RacOns dE BaRnA

Coses curioses que trobe en aquesta ciutat: Una escultura amb llibre (escrit, que ho vaig comprovar!) al palau Robert; l'explicació del nom d'un carrer, al carrer de l'Estruc, o el fantasma del "llanero solitario" sobrevolant pròxim a Via Laietana...

CoSes Que tOthOm hA peNsaT alGunA veGada, peRò Que nO ha eScriT (pOssiBleMent pEr mAndRa)

- Quan més sucre més dolç... De la mateixa manera, quan més sucre, més feliç (sempre i quan tingueu la bàscula i/o el nutricionista més bé apartadets).

- Sempre fareu més cas a un nutricionista que siga jove i estiga bo que a un altre de panxut (és clar, que és un poc improvable aquesta possibilitat).

-Acceptem-ho: l'elasticitat i tamany de la vostra gana de menjar serà inversament proporcional a l'elasticitat i tamany dels vostres pantalons... si no, temps al temps.

- Amb un somriure se us poden obrir moltes portes. Per contra, amb cara de pomes agres teniu tots els númeos perquè us prenguen per segurates (encara que aleshores seríeu vosaltres qui tindríeu la custòdia d'obrir o no les portes).

- L'hora més llarga té 60 minuts... però, ep! la més feliç també... així que espavileu!

- Sempre serà més efectiu penjar un comentari en el Facebook que fer una cadena d'sms entre els amics. Ja sabeu: la pela és la pela i "l@s amig@s de tus amig@s son mis amig@s ... y espias, ¡pues también!"

- Si no sabeu què dir, empaneu-vos: sempre quedareu més interessants i rics d'esperit.

- Si no enteneu allò que us diuen i dieu sí! sí! a tot, correu el perill d'haver de cridar no! no! no! en el moment de la veritat.

- Llei de Murphy per a xiques: Si veieu una cosa a Zara que us agrada i però teniu dubtes, compreu-la! Si us decidiu més tard, veureu que ja no hi és. Una opció seria lligar-se el dependent encarregat dels emprovadors per si la peça encara està penjada per algun lloc, però, és clar, la gran majoria són gais i la cosa està peluda.

- Xiques, casualment, el dia que us poseu una faldilla estreta, serà el dia que més escales altes hi trobareu, més autobusos haureu d'agafar o us aniria genial seure a terra.

- Si algú us veu en un lloc poc recomanable i us fa sentir vergonya, sigueu empàtics i penseu que si us ha vist és perquè coincidíeu en l'espai, no?

- Pensem-ho: No per veure més cerveses serem més atractius, valents, divertits... però almenys ho veurem menys clar.

-I un dubte: Per què considerem si una nit de festa ha donat per a molt en funció de l'olor a tabac que fem? Reflexionem-hi, senyors, reflexionem-hi...

ExCés d'eQuiPatGe

Marta no troba la maleta en l'aeroport. Toni veu els ulls de Paula en la cara de qualsevol. Paula no sap que té admiradors. Maite ha decidit desaprendre el que havia aprés. Corre molt Eva però ja pararà després. Vanessa camina amb el cap molt alt, en canvi no li aguanta la mirada al seu amic Fidel.

Josep inventa excuses per no quedar amb la gent. Òscar no troba el moment per deixar el carrer. Lluís prefereix les cerveses en persona. Cristina, per ara, només accepta les virtuals. La carta que es va autoenviar Enric des d'Holanda encara no li ha arribat. Avui, casualment, Dani i Marisa s'han trobat.

Naiara no sap què podria dir-li a Pep. És per això que no deixa de parlar amb Roger. Víctor no fa més que pensar en Maria. Maria creu que Víctor només pensa en ell. Pere no sap com arreglar les coses amb Joan. Joan no sap ben bé per on començar. Quants silencis hi ha perquè cap dels dos es fa avant! Fa cinc anys que no s'abraçaven Miquel i el seu germà. Avui la taula és plena de gent per a dinar. Els peus de Teresa estan unflats. El fill de Teresa i Felip naixerà al Nadal.

Gemma fuma amagada darrere la porta del bany. Imma pensa que hi ha una gran persona a l'altra part del mirall. Inés es creu invisible mentres que Sandra no sap què fer per cridar l'atenció. Francesc fa que com que no ha llegit el missatge de Roser. Anna es pregunta si Ferran encara contestarà. Ni a Carles ni a Isabel els agraden els comiats. Patrícia culpa els seus pares de les seues inseguretats. Biel té por de tot. Rosanna té por de parlar. Laura veu la vida des de la barrera i no explica mai què sent. La bombolla on vivia Carmen l'acaba de trencar Vicent.

Rosa acaba de fer les maletes per buscar un lloc millor. David té tot el que necessita sense moure's de casa. Emma ha vist avui el mar per primera vegada. Jordi pot viatjar fins i tot amb els ulls tancats. Per molts avions que agafe, Eva mai no s'allunya d'ella mateixa. Oriol s'ha decidit i ha deixat una carta en la maleta de Marta...

Com els caragols, cadascú carrega una història a l'esquena que li fa d'equipatge.