3, 2, 1... DesConnEcTant!

Tot i que devia d'estar contenta per ser el meu últim divendres abans de vacances, reconec que ahir jo no era jo i el meu cap semblava més bé una còpia de Charles Chaplin en Tiempos modernos, un holograma shibuyà fins i tot, que no una persona. De vegades, reconec que m'és complicat desconnectar. Tanmateix, supose que, com tot el món, tinc els meus recursos per fer-ho: una xerrada amb els amics, una dutxa per enviar les males vibracions desaigüe avall rotllo exfoliació espiritual i com no, Barcelona que, com a bon gurú, m'obri tot un ventall de possibilitats curatives.

Ahir vaig dedicar la vesprada a visitar algunes de les exposicions gratuïtes de CaixaForum. Vaig veure una sobre els cent anys del Palau de la Música (que tampoc no me va impressionar massa, tot i que vaig agrair veure una exposició asseguda); una altra sobre els prínceps etruscos (que no pensava que em sorprendria tant) i una tercera sobre l'evolució de Charles Chaplin en imatges (que em va tindre en un altre món de cel·luloide vinga temps).

"Prínceps etruscos: entre Orient i Occident" podria definir-se com una exposició curiosa. Em semblava que entrava al meu llibre d'història de l'art de COU i al mateix temps a una desfilada de complements d'alta costura (tot i que no m'acabe d'imaginar la Paris Hilton o la Katie Holmes etruscades). Bé, a mi, més que les escultures, urnes o armes, el que em va agradar va ser el detallisme del treball amb els metals: les fíbules, cinturons, escuts... Per exemple, em vaig quedar al·lucionada davant els lleons minúsculs d'un braçalet... quina paciència tenia aquesta gent, o què avorrits podien arribar a estar!

"Chaplin en imatges" em va tindre segrestada la major part de la vesprada i em va sobtar no haver-me fixat abans en la mirada tan trista que té aquest personatge. L'exposició acull més de 300 documents, sobretot fotogràfics, cartells, fragments de pel·lícules (alguns d'ells inèdits) i són un gust. Per aconseguir una visió global de la seua trajectòria, l'exposició es divideix en les següents parts: la creació del personatge de Charlot, Chaplin director de cine, l'expressivitat corporal de Charlot, l'exili, Chaplin amb veu, Charlot a Espanya i la mort del personatge.

Encara se m'ha quedat pendent arrimar-me per l'exposició "Golden eyes" dels francesos Petra Mrzyk i Jean-François Moriceau. No sé massa d'ells, sé que fan dibuix mural amb blanc i negre, però em xoca i m'agrada el seu treball (segurament per aquest factor de sorpresa-humor-surrealisme). Si teniu curiositat, mireu el que fan: http://www.airdeparis.com/jfp.html ... com a mínim, no crec que us deixen indiferents :P