BdeBaRna.neT, la pÀginA dels AManTs de BCN

He fet una troballa curiosa. No m'ha fet falta posar-me les sabatilles i eixir al carrer a perdre'm i/o descobrir, simplement he hagut d'entrar a Internet i comprovar que som molts els que tenim alguna història amb Barcelona.

A la xarxa hi ha una pàgina (http://www.bdebarna.net/) on el visitant pot penjar la seua història, record o vivència i situar-la sobre el mapa de la ciutat. Es construeix així un teixit de carrers, parcs i racons puntejats que cobren un significat especial i, no ho sé, a mi això ja m'agrada.

El web aplega ja més de 1.500 històries personals ublicades a la ciutat. La pàgina principal mostra un mapa de Barcelona que permet accedir als diferents districtes. Una vegada seleccionat el mapa del districte, apareix un plànol que mostra una sèrie d'icones de colors i això indica que algú ha penjat una història relacionada amb aquell punt.

Cada color indica una classificació per a les històries: el roig amaga una història d'amor; el negre, una queixa; el verd, una anècdota quotidiana; el blau, una referència històrica; el groc, una anada d'olla (jajajaja) i el blau clar, una història de bici.

La iniciativa BdeBarna va nàixer a l'any 2000 com un projecte de final de postgrau sobre periodisme multimèdia, idea de Marta Torres juntament amb Laura Rahola. Primer, només recollia històries de la Ciutat Vella i del barri de Gràcia. Al 2004 es va automatitzar la pàgina web i van facilitar la incorporació de les històries amb un formulari... Diuen que hi participa gent de totes les edats, hi ha usuaris d'edats avançades i tot que troben a aquesta pàgina un lloc ideal per recuperar el passat de la ciutat.

M'ha agradat molt trobar aquest web i pense que, fins i tot, podria estar bé exportar aquesta idea a altres ciutats. No hi ha millor manera de mostrar i fer estimar una ciutat que ensenyar la teua ciutat personal feta de records com aquests que es pengen, no? Cada carrer, encara que no siga ni dels transitats ni dels coneguts, cobra així un valor especial i això és el més bonic que es pot fer per una ciutat... ains, ens posem sentimentals.