TaNt de Bó La VidA fÓrA de VeGaDes uN MuSiCAl

Supose que haver crescut amb les coreografies de Fama, West Side Story, Bailando bajo la lluvia o Grease entre d'altres pelis haurà influït en mi... D'alguna manera sempre m'han cridat l'atenció els balls multitudinaris i acolorits, on la gent sempre sembla feliç i tots es mouen sincronitzats com si fóra una acció tan senzilla com rascar-se el cap.

Em fa gràcia sobretot quan la gent balla sense motiu i amb qualsevol excusa. M'imagine, per exemple, anant pel llarg corredor de la feina, sona una cançó del no res i de sobte... les secretàries llancen els printers a l'aire i s'entrecreuen donant-se impuls amb les cadires de l'oficina sota la pluja de papers. Vaig avançant (ballant de costat amb les mans obertes com Ginger Rogers, of course) mentre tot el món al seu despatx es torna boig. Uns pugen una cama, uns altres els braços, hi ha qui va d'un despatx a un altre fent com les bombolletes de Freixenet, altres s'enrosquen amb el cable del telèfon i se desenrosquen amb un doble gir després i darrere meu, hi ha qui fa volantins com al Circo del Sol... La vida així, potser ens posaria de millor humor.

Say Shava Shava... ball multitudinari al més pur estil Bollywood

1,2, 3, 4 de Feist... coreografia colorista gravada tot d'una vegada, impressionant

Escena de la peli 20 centímetros... passos made in Spain (fa ganes de col·locar-se un corsé i mirar si se cou alguna cosa així al mercat de la Boqueria, no?)