La SoLe

La Sole va arribar a la gran ciutat, enganxada als baixos de la maleta, com un policia, agarrada entre les rodes i amb el cul apretat, per no fer-se notar. La Sole sap que no és benvinguda de primera mà, però té clar també que de vegades és complicat desfer-se d'ella. La Sole i la dona de roig dels anuncis de compreses són amigues des de fa anys: les dues tenen un treball desagraït però que borden perfectament i es nodreixen de la certesa de saber que són necessàries en algun moment.
La Sole és com una nena capritxosa i pesada que vol que jugues amb ella tot el temps i té més cares que el Mortadelo per a portar-te al seu terreny. Unes vegades et pot seduir fent de Solemanteta just el dia que fa més fred, perquè t'hi quedes dins de casa amb ella; unes altres, se't penjarà al coll, com una bufanda gruixuda (o les rabosses aquestes de les dones grans que es mosseguen la cua!), però per a mossegar-te a tu la gola i deixar-te sense veu i fer-te invisible (encara que estigues envoltat de gent). I has de parar compte perquè la Sole, si se sent pressionada, fins i tot seurà com la Bety Boop sobre l'auricular del telèfon per distraure't i fer-te oblidar a qui havies de telefonar...
La Sole és capaç de passar la nit desperta a sota del llit, amb la paciència calmada dels caçadors. Quan ens despertem, la Sole ix del seu amagatall i ens pega la seua dentada de pequinés de zona pija al turmell i es queda allà, fent nosa, la resta del dia. No sé si us fixeu en els peus de la gent, però si ho féreu, us adonaríeu en les milers de Soles que s'hi queden agafades amb força a les mitges i als mitjons de la gent amb qui us creueu.
Potser amb un poc de sort, en un d'aquests creuaments entre Soles tinguem una trobada... i és aleshores quan citaré un micropoema d'Ajo: "Si juntamos tu soledad y la mía, ¿qué obtenemos? ¿Dos soledades o ninguna?" Deixem la Sole que faça via, a veure si se'ns distrau la xiqueta sense nosaltres i, mentrestant, reflexionem-hi, senyors, reflexionem-hi...