WhEre iS thE rAiN?
I és que ja ho deia una cançó... que els temps estaven canviant... però un mes de gener amb màniga curta tampoc no és massa normal. Mentres puga suportar-ho, jo em rebel·le i camine amb el meu anorak llarg comprat especialment per a les (baixes?) temperatures alcorines.
Diuen que la setmana que ve tornarà a fer fred... i sona com una gran novetat... també s'espera una visiteta de la pluja... i jo estic preparadíssima, amb les pastetes i el cafè llestos per a donar-li la benvinguda!
3 comentaris:
estas feta tota una doneta de la tardor (o hivern)... k nomes vols seure a al vora del allar amb una manteta... jejejeje
jo tb m'apuntaria a aixo i vore com cau la pluja per la finestra, nomes faltaria uan bona banda sonora de fons.
percert "rubia" en març tink 2 exposicions.
Ole ole ole... el Jordi, que em fa visita al blog i tot! Tu si que estàs fet un artista expositor, el fotògraf del moment... Està superbé això, ara toca moure's i quan arribe l'hivern (allà cap al març/abril) ja hi haurà temps de buscar una megamanta, uns bons CDs (o DVDs) i una copeta. Cuida't!
Quin fondo més psicodèlic, pareix que pres algún psicotòxic, jiji que mala òstia tinc a vegades!.
Muass perla, ja parlem coentament en privat, Maite wapa!!
Muass i no perguem mai la sensibilitat per l'amor d'Andreu que el cinisme no m'agrada ni goteta(ja et dic)
Publica un comentari a l'entrada