TiC, TaC, TiC, TaC...

BaLlar per obLidar

Demà és el gran dia... ja queda menys! Primer concert de la temporada... no puc esperar!!! Tinga com tinga demà l'esquena, a la nit toca ballar!!! :D

InFOrme seTmanaL

Soparets el cap de setmana, confessions, notícies imprevistes, Fangoria, sorpreses, mal de lumbars, moment IKEA redecora tu vida (i el vestuari!), feina, feina i més feina, desconnexió, plans de viatges, el Sónar, posicionaments, moments musicals, converses amb un bon vi o una voll-damm... breu resum de la setmana passada i de l'actual :)

La viDa esTà pLena dE deCisiOns diFíciLs

Avui és dijous, queden dos dies per al finde i fa dos dies que em prenc vitamines com recomanava Super Ratón. No sé si note milloria perquè tots els dijous experimente els mateixos símpotmes: inquietud, nerviosisme, anades del sant al cel, hiperactivitat i desigs irrefenables d'eixir de festa, fer-me una voll-damm i veure la meua gent! en fi, ja queda menys! Ah! y no olviden vitaminarse y supermineralizarse... que com a mínim, estaran de bon humor.

No m'agrada conduir. Potser per això m'he creat una sèrie de rituals que jo anomene "petits riruals de conducció"`però que en el fons el que fan és distraure'm del problema que per a mi suposa la conducció. Per exemple, quan estic al volant, tinc el costum de seguir les línies contínues i discontínues de la carretera de manera que és com si pensara en morse: liiiiiiiiiniiiiiiiia, linia, linia, linia, liiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiinia...

També tinc el costum de controlar el que hi ha a la vora de la carretera, que llevat d'algun guant perdut, és en la seua majoria, animals atropellats. Sí, ja sé que és un poc truculent, però no ho puc evitar. He vist gats, algun gos, coloms, pardalets i el més bèstia va ser un borrego pujant a les fàbriques d'Alcora. Saps què? quan veus el senyal amb la vaca indicant zona de ramat, mai penses que en realitat puga ser cert... un Norit atropellat, pobret! La setmana que el vaig veure, vaig estar patint cada vegada que passava per allà, perquè en l'imaginari popularsempre pensem que ni el Mimosin se fa mal quan se tira de l'armari ni els Norits poden ser atropellats.

Quan vaig en cotxe i hi ha embús també m'agrada formar paraules amb les lletres de les matrícules. No sé si és perquè no vaig jugar prou de menuda, perquè els meus pares mai me van comprar eixe joc de taula, perquè en una altra vida vaig ser desxifradora de codis de la segona guerra mundial o potser perquè opense que una força superior posa els cotxes en un ordre especial perquè jo els interprete com a Largo domingo de noviazgo, no ho sé...

De totes maneres, el que més m'agrada és mirar pel retrovisor el cotxe de darrere durant els embussos. Sóc una addicta a aquests moments voyeuristes en els que puc imaginar quina pot ser la vida del conductor: d'on deu de vindre, on deu anar, què busca dins el seu nas... Se poden saber moltes coses de la gent pel seu cotxe: pel que porten penjat al retrovisor, enganxat al vidre, deixat sobre la bandeja. El copilot també pot ser una dada indicativa (però tracte de no pensar en el factor autoestopista perquè no me trenque la teoria).

No obstant això, sense cap tipus de dubte, el que més m'agrada dels altres cotxes és quan se produeix el que jo anomene un minimoment de connexió (i sovint m'he enamorat fugaçment per aquestes coses). El que més m'agrada és quan l'altre conductor escolta la mateixa cançó que jo... i també l'està cantant! M'encanten aquests segons de complicitat no buscada i crec que em podria tornar a enamorar encara que l'altra persona faça una imitació barata de la Terremoto de Alcorcón.

Por LoS peLoS ... RUperT: te neCeSitOoo!!

Avui, oh sorpresa! m'he despertat acompanyada. No m'he adonat al principi, potser seria la son, potser seria perquè mai sóc persona fins passats 45 minuts com a mínim del cafè. El cas és que l'he vist quan he anat al bany. Allà estava ell, malcarat, a l'altra banda de l'espill, tot fent-me una ganyota cargolada com a salutació JAAAAARL! Aquest matí el meu pèl tenia vida pròpia (i voluntat també, i mala bava i, i...bufff!). La part dreta del flequillo més plantada que la d'un maquinol, les puntes del meu cabell, llises i aparententment ordenades la major part del temps, ballant el cumbaià com si foren les serps del cap de Celia, la secretària de Monstruos S.A... ai Dios! i no ha funcionat res: ni mullar-me el cap, ni secar-lo amb aire calent, ni gelat, ni recollir-lo amb una cua (perquè no encara no m'arriba). Com no tenia temps (as always in the morning), avui he decidit fer de gorgona per un dia i entendre el succés com una cura d'humilitat forçosa... i és que fins i tot les serps no desitjades, de vegades, tenen dret a la vida. A no ser que avui trobe un Mike verd i amb un ull només (qui haja vist la peli ho entendrà) és molt provable que demà me desperte a soles, o, si passa com avui, acompanyada de serps capilars. Ce'st la vie!

Una de les millors activitats del diumenge a la vesprada és una sessió de cine en família...

Foto de Frank Herholdt http://216.70.100.29/html/gallery.php

WhaT's Up, dOc?

Duc uns dies un poc rara... i no és que siga el ressak effect de diumenge al matí, però em sent un poc marejada com un all-i-oli... potser és la calor, però en qualsevol cas: ¿Qué me pasa doctor? :(

Hi ha setmanes repetitives.

Hi ha setmanes que se saben que seran especials amb molt de temps d'antel·lació.

Hi ha setmanes que comencen d'una manera i acaben amb una gran traca final el finde.

Hi ha setmanes que comencen tímidament, sense fer massa soroll i de sobte et remouen sencera per un gran esdeveniment sorpresa...

... i aquesta setmana ha segut una d'aquestes perquè ens ha arribat un regal vingut directament des d'Holanda, i aquesta sorpresa val mil... MARIMARZA IS HERE! i ha segut amb diferència, l'esdeveniment del mes de maig GUAPAAAAAAAAAAAAAAAAA!!!!

C'eSt FinI...?

Ja fa una setmana que van tancar la Queca... i avui penge algunes fotos del comiat