Por LoS peLoS ... RUperT: te neCeSitOoo!!

Avui, oh sorpresa! m'he despertat acompanyada. No m'he adonat al principi, potser seria la son, potser seria perquè mai sóc persona fins passats 45 minuts com a mínim del cafè. El cas és que l'he vist quan he anat al bany. Allà estava ell, malcarat, a l'altra banda de l'espill, tot fent-me una ganyota cargolada com a salutació JAAAAARL! Aquest matí el meu pèl tenia vida pròpia (i voluntat també, i mala bava i, i...bufff!). La part dreta del flequillo més plantada que la d'un maquinol, les puntes del meu cabell, llises i aparententment ordenades la major part del temps, ballant el cumbaià com si foren les serps del cap de Celia, la secretària de Monstruos S.A... ai Dios! i no ha funcionat res: ni mullar-me el cap, ni secar-lo amb aire calent, ni gelat, ni recollir-lo amb una cua (perquè no encara no m'arriba). Com no tenia temps (as always in the morning), avui he decidit fer de gorgona per un dia i entendre el succés com una cura d'humilitat forçosa... i és que fins i tot les serps no desitjades, de vegades, tenen dret a la vida. A no ser que avui trobe un Mike verd i amb un ull només (qui haja vist la peli ho entendrà) és molt provable que demà me desperte a soles, o, si passa com avui, acompanyada de serps capilars. Ce'st la vie!