La VidA tE da sOrpreSas, sOrpreSas Te dA la vIDa...

Amb tota la il·lusió del món, el cap ple de projectes, un somriure estúpid penjat a la cara, el tema a la boca i una pilota de nervis a l'estomac, inicie un dels meus períodes de "MaiteIkea, redecora tu vida". M'he adonat, no sense sorpresa, que aquests canvis d'etapa comencen a fer-se habituals en els meus tancaments d'any... Sempre he cregut en la saviesa de la fraseologia popular.

Diumenge que ve, a hores d'ara, estaré a Barcelona. Tindré només un cap de setmana per canviar d'ofici, obrir l'armari, emmagatzemar amb cura la meua feina d'un any com a dissenyadora de taulells, i agafar de la perxa un treball com a correctora editorial i deixar-lo preparat per al dia següent.

Fa cosa. Les novetats que suposen els canvis sempre m'han fet un poc de vertigen, però estic contenta i expectant. Encara com tinc família i amics allà, però he de buscar una habitació, buscar el meu lloc dins un sector al qual sempre m'he volgut dedicar i buscar-me potser a mi també.

Me migdeixe els amics i l'altra part de la família, però la distància només és física i amb intermitències i aproximacions. Les novetats d'aquestes dues setmanes i les reaccions de la gent que m'envolta, m'han fet valorar més coses, els moments compartits i el que vull i em volen algunes persones... és bonic tot açò i m'ho duc també a la maleta, juntament amb la farmaciola, els meus post-its i totes aquelles coses que una persona necessita per "obrir en cas d'emergència".

M'autonomene cap d'expedició a terres catalanes; investigadora de carrers i carrerons, tendes, restaurants i cafés; cuinera forçosa sense tappers de la mare; reaprenent de l'art de fer amics; exploradora d'allotjaments en una selva quadriculada... en fi: Barcelona, que vooooooooooooooy!

PD: Aquesta imatge tan xula l'han dissenyada entre Enric (genio creador) i Maria (musa inspiradora). Em va fer molta il·lusió tota la nit d'ahir. Gràcies!