ToCa pOsaR-se eN fOrma

... Si és que tot el món s'està posant les piles. Aps! i per favor, estigueu atents a la cara del gos...

ShiBuCol·laBoraCioNs

Si Shibuya no va a les festes de la Mercè, les festes de la Mercè van a ella a través dels reporters gràfics d'aquest bloc... quin nivell comencem a tenir, eh?








Porta de l'Infern al mercat de Santa Caterina (Barcelona), el passat dissabte 20 de setembre, per les festes de la Mercè, just abans del correfoc.

Fotos de dia i de nit cedides per Kabra, del grup de kabrons i kabrones de l'Hospitalet.

Gràcies guapa pel testimoni gràfic!!! :)))))

El pueBlo en eL Que NunCa paSa NadA...

Conec Miravete de la Sierra només de refència. La meua amiga Teresa hi va moltes vegades i sempre cau alguna història sobre el que fa per allà encara que, la veritat, en aquell poble sembla que no acostuma a passar gran cosa.

Mira si no passa mai res que avui ens contava que un dia van arribar al poble uns publicistes de l'agència Shackelton i hi van fer una campanya sobre Miravete per promocionar el turisme d'aquest poble del Maestrat amb 12 habitants censats i una església feta pols. El plantejament inicial va ser aquest: Miravete és tan tranquil, "que el tiempo no pasa ni adelantando la hora"...

Potser us semblarà avorrida aquesta presentació, però almenys la pàgina web és molt recomanable, curiosa i divertida (i per tant, al bloc que hi va!): podeu fer una visita virtual, conèixer els 12 habitants, baixar-vos la cançó de La Tarara per al mòbil, comprar-vos una rèplica d'algun dels habitants del poble per a ajudar en la restauració de l'església o participar en el concurs de munyir una cabra, per a partir-se... Si entreu, ja em direu què penseu, jo us deixe l'adreça (per mi, que no quede) Així que... vinga! a conèixer món: http://www.elpuebloenelquenuncapasanada.com/

MoSQuItS

Aquests insectes han segut els meus companys inseparables aquest estiu. Amb un poc de sort, espere que la tardor se'n porte ben lluny els mosquits de les 3 T: els trompeters, els tigres i els tocacollons, que, com la Trinitat, les ofertes del Carrefour o el producte aquest de les portes, no deixen de ser, en certa manera, un 3 en 1.

M'agrada la tela de topets, em fan gràcia fins i tot les sabates de sevillana, les tasses, borses, mitjons amb topets... però no m'agrada portar topets rojos a la pell. Enguany he arribat a contar, fins i tot vuit picades a una cama... bé, ni que tinguera la pallola! Encara que diuen que a Barna, aquest estiu hi ha hagut un atac massiu mosquitil... però això no em consola gens...

He trobat un anunci amb mosquits. La veritat és que preferiria que es quedaren a l'altra banda de la pantalla (i segur que no sóc l'única que ho desitja)... En fi, esperem que ja els quede menys mala llet per fer tanta picotada!

OToÑo nO es TiEmpO paRa bOleRos

Reconeixem-ho, l'estiu ja ens està dient que fins ací ha arribat. Ens fa senyals, juga a la rateta fent-nos llumetes amb un espill cap als ulls per avisar-nos.
Els arbres, que semblen haver envellit d'un dia per a un altre, incomodats amb la nova situació, escupen com iaios desfeinats les fulles sobre el parabrisa mentre anem per sant Martí, (fins i tot fa ganes de donar-los un mucolític o vitamina C extra!). El vent comença a fer-se el joganer, amb un glaç a la boca, bufant entre els cabells, la roba i les revistes que ens mirem al metro i els núvols a unflar-se cofois, quan no amenaçadors... "por? voleu fer-nos por?".

Hi ha alguns que ens resistim al canvi d'estació, a l'escurçament del dia, als corrents d'aire que volen sorprendre's en girar un cantó com l'home de la gabardina... Ens posem les xancles, hi ha qui s'ajusta les ulleres de sol, aparquem la xaqueta i li plantem cara a l'oratge fent un viatge cap a la platja... per nosaltres que no hi quede fins a l'últim moment!

Una vegada em van dir que no és bo escoltar boleros durant la tardor perquè la nostàlgia se'ns dispara i tampoc no cal donar-li més ales, que si no la xica s'emociona i se't queda d'okupa la tardor, s'enquista a l'hivern i forma part ja de tu quan arriba la primavera... no li deixem el camp lliure, amaguem els boleros, les balades! I si no podeu deixar de costat aquest tipus de cançó, feu-los una picada d'ulls, com fa Kid Koala... Si el vent té llicència per embolicar-vos els cabells, per què no podríem ser tots nosaltres tan joganers com ell?

SiX dAys & WonG KaR Wai

Fa relativament poc vaig descobrir aquesta meravella de cançó: Six days de DJ Shadow (encara que la cançó original és Six days war de Colonel Bagshot).

En l'hipotètic cas que haguera de relacionar un verb amb aquest post, em sembla que no dubtaria massa... El verb "amarar" li escau perfectament a la sensació que em provoca: no només pel començament aquàtic sinó per la melodia gairebé marina que li trobe a tota la cançó i que em té mig segrestada rondant pel cap.

El video també és de deu o d'onze o de dotze: el signa Wong Kar Wai, director xinès de pel·lícules com Días salvajes (1991), Deseando amar (2000), 2046 (2004) o My blueberry Nights (2007) entre d'altres. Diuen que aquest videoclip d'avui el va fer al 2002, durant la producció de 2046.
A mi m'agrada trobar familiaritats, trets comuns com pinzellades de color, jocs de llums i ombres, esguards orientals o petits detalls que poden compartir les dues coses... Us animeu a fer de cercadors de semblances vosaltres també?