ViVimOs en CasTellÓn...

Foto dels meus amics en un sopar durant la Magdalena (a buen entendedor...)

El meu mòdem s'ha declarat en vaga (o possiblement ha aprofitat les festes de la Magdalena per anar a la neu). Mentre torna Pancho de qui sap on, escriuré la lletra de l'himne de Castelló durant aquestes dates... (així les meues neurones poden anar també d'excursió amb l'excusa que se'n van a buscar el mòdem)... La cançó és de Tom Bombadil, un grup local de rock celta que va fer dos discos només, però que ja s'ha quedat en la memòria de tot bon castellonenc:

«Madalena festa plena, menudo mogollón,

las gaiatas ocupan nuestras plazas,

los de la comisión todos en procesión

pululan como hormigas por las calles

Vivimos en Castellón, qué desesperación,

los bares cierran todos muy temprano,

no se puede salir no tienes donde ir,

porque el alcalde así lo ha ordenado.

Si te quieres divertir, muy lejos tienes que ir,

aquí no te comes una mierda.

Para ver una actuación de un buen grupo de rock

te tienes que marchar a otro planeta.

Vivimos en Castellón, etc.

Por el día encontrarás policía municipal,

de noche los hombres de Harrison,

su mayor ocupación es nuestra detención

porque nos hemos meado por las calles.

Vivimos en Castellón, etc.

La tele de Castellón es otro cagallón,

el amo es Troncho Miralles,

es el presentador, guionista y productor,

cámara y artista invitado.

Vivimos en Castellón...»

M'estalvie fer els comentaris a la cançó (qui està de festa, està de festa), però ja he trobat un blog que fa uns comentaris molt divertits sobre la cançoneta: http://spaces.msn.com/ImprudenciaTemeraria/Blog/cns!1p3WmuqHsE6p5eos5mLHG-cQ!766.entry

GrIp aViAr

M'ha arribat aquesta tira per correu electrònic i havia de penjar-la per força... la cara dels pollets és boníssima...

A la LluNa...

I seguim jugant amb la foto de les amigues de ma mare. Estic tractant d'esbrinar els seus noms, però tenim problemes per a identificar una d'elles.

VacAnceS

Et trobaria si tornés als llocs
on havíem viscut hores felices?
M'hi trobaries tu, si m'hi buscaves?
ben poca cosa sabem l'un de l'altre
i hem après d'ignorar-nos més que res
per un obscur afany de sobreviure.
Sovint, de nit, em desvetlla l'enyor
i faig recompte, ingenu i greu, de tantes
afinitats perdudes, dels propòsits
desats en un calaix per no fer nosa.
On passes les vacances sense mi?
No se't glaça la sang amb tant silenci?
Quan tornis, si mai tornes, reprendrem
el diàleg de sords que ens ha portat
fins aquest atzucac que compartim
amb una freda i tendra displicència.

Miquel Martí i Pol

Quietud perduda. Poesia inèdita

MaGdaLena 1981... sOlet, oh sOlet!

Avui la Shibu està de moment remember... i és que estem ja a març i d'ací un tres i no res tenim ja les festes de la Magdalena, (exactament, del 18 al 26 de març).

La foto original és de quan era menudeta (tindria uns dos anyets), els pares em van vestir amb la faldeta i el mocador verd de la romeria i em vam pujar a l'ermita. Quasi sempre, els diumenges de Magdalena, hi ha un sol que bada les pedres... a veure si enguany tenim sort!

GuAteQue en YoKohaMa

DiuMenGe a la vEspRada

Agafem una escala per pujar a la lluna i veure des de lluny

el cri cri de les llums que ens fan la rateta

MomEnts IsaBel CoiXet

«Deberíamos vivir la felicidad intensamente y tendríamos que poderla guardar para que en los momentos que nos haga falta pudiésemos coger un poco.» Cosas que nunca te dije

«Las cosas que no se dicen suelen ser las más importantes» Cosas que nunca te dije

«Sé que te sientes tan solo que te duele, sé que no te gusta la gente, sé que tomas demasiados cafés, sé que piensas que la vida está pasando a tu lado y no sabes exactamente cómo y sé que te has obligado a no pensar en mí, porque es rídiculo fantasear sobre alguien que has visto apenas dos veces. » Mi vida sin mi

«Cuando miras a una persona, cuando la miras de verdad puedes ver el 50% de lo que es. Querer descubrir el resto es lo que estropea las cosas. » Mi vida sin mi

«Desde el momento en que uno tiene vida interior, ya esta llevando una doble vida. » La vida secreta de las palabras

«—Puede que no sea hoy, ni mañana, pero tengo miedo de que un día empiece a llorar y no pueda parar y se inunde la habitación y nos ahogemos los dos.
—Aprenderé a nadar.» La vida secreta de las palabras

Pàgina oficial d'Isabel Coixet http://www.clubcultura.com/clubcine/clubcineastas/isabelcoixet/

La AbEjA MaYa



En un país multicolor
nació una abeja bajo el sol
y fue famosa en el lugar
por su alegría y su bondad.
Y a la pequeña abeja la llamaron Maya,
la pequeña y dulce abeja Maya.
maya vuela sin cesar
a su mundo sin igual.
No hay problema que no solucione Maya,
la pequeña y dulce abeja Maya.
maya, yo te quiero Maya,
Maya (Maya), Maya (Maya),
maya, ven y háblanos de ti.

La oTra cASa AzUL

Shibuya (Castelló), Ximo (València) Bafo (Madrid) Alice (Madrid) Nomiya (València)

HoMeNatGe a CHiLliDa

CuLTuRa pOP:
ConFerèNcia d'AlaSKa a CaSTelLó

El miércoles 15 de febrero, con la resaca del San Valentín para algun@s, Alaska vino a Castellón para darnos su particular visión sobre la cultura pop.

Fueron casi dos horas en las que habló de arte, música, cine, programas de televisión, artistas como Warhol, directores como John Waters o Pedro Almodóvar, y de iconos pop como La Divine, Tamara, Yola, Camela o Pamela Anderson.

En la segunda parte de su intervención, Alaska respondió a las preguntas del público . Fue un momento para las anécdotas, el recuerdo de sus inicios en Kaka de Luxe cuando tenía 14 años, su paso por el programa La Bola de Cristal (por cierto, dijo que nos veía muy bien criadit@s por ella, jejeje...).

Luego, como no, tiempo para firmas y fotos...

AlGuNas CuriOsiDadEs

* Los organizadores del acto habían estado cinco años detrás de Alaska para ver si podía participar como conferenciante. Este año ha sido posible porque tienen pensado dedicarlo a la grabación de un nuevo disco. (¡OLE!)

* Alaska ha rechazado dos ofertas de trabajo que le hicieron en México porque no podía estar tanto tiempo fuera de España. Una era para actuar en una telenovela de época haciendo el papel de mala malísima, y la otra era para trabajar como profesora en la versión mexicana de ¿Cantas o qué?. Ella especificó que antes que profesora, hubiera preferido ser jurado.

* Alaska se encontró hace poco a Boris que estaba supercontento porque en el libro de familia aún ponen Sr. D. Fulanito de Tal y Sra. Dña. Fulanita de Tal... y a él le había tocado Sra. Dña. Boris Izaguirre.

* Un señor del público que no entendió bien el nombre de la primera formación de Alaska le preguntó como habían sido sus inicios en Kaka de Luces.

PiCoTeo enTre hoRaS

* John Waters (uno de los directores favoritos de Alaska):
http://www.h2omagazine.com/cine/060203_01.html

* Divine (para Alaska, uno de los personajes más bellos y con más estilo)
http://www.dreamlandnews.com/divine/index.shtml

* Página oficial de Pedro Almodóvar http://www.clubcultura.com/clubcine/clubcineastas/almodovar/esp/peliculas.htm

BusQue, cOmpaRe
y si enCuenTra aLgo MejOr,
cLíqueLo

Webs de disseny, publicitat i altres coses més...

http://www.vudumedia.com/default.asp

http://www.d-noise.net/

http://www.artedinamico.com/ad/ad_home.php

http://www.papelcontinuo.net/

http://www.pixelydixel.com/2005/04/otra-publicidad-es-posible.html



Campanya nadalenca antitabac realitzada per una empresa tabacalera de Japó (coses -nipones- de la vida!).
Aquesta imatge apareix al web Pixel y Dixel que té una frase que m'ha molat: «Si miras la realidad muy de cerca, podrás ver los píxels.» :P

AmiStAt
pOp aRt

HisTÒRIa d'UnA tALLA

http://www.emprendedoras.com/article513.html

ReGLaS de ViDa dE OliVIa JoULes

1. Nunca te dejes dominar por el pánico. Haz un alto, respira y piensa.
2. Nadie piensa en tí. Sólo piensan en sí mismos, como tú.
3. No se te ocurra cambiar el corte de pelo o el tono del tinte antes de un acontecimiento importante.
4. Nada es tan malo ni tan bueno como parece.
5. Haz sólo lo que te gusta que te hagan a tí; por ejemplo, no mates.
6. Es mejor comprar una prenda cara que te guste realmente que varias baratas para ir tirando.
7. Casi nada tiene importancia; si algo te altera realmente plantéate si de verdad es importante.
8. La clave del éxito radica en la manera en que te recuperas del fracaso.
9. Sé hornrada y amable.
10. Compra únicamente ropa que te incite a bailar.
11. Fíate de tu intuición más que de tu imaginación hiperactiva.
12. Cuando veas que se acerca un desastre comprueba si realmente lo es de la siguiente manera: a) piensa «¡Joder!»; b) mira el lado bueno de lo ocurrido y, si no funciona, busca la parte divertida. Si nada de lo anterior da resultado puede que realmente se trate de un desastre, en cuyo caso consulta los puntos 1 y 5.
13. No esperes ni que el mundo sea un lugar seguro ni que la vida sea justa.
14. A veces tienes que dejarte llevar por la corriente.
15. No te arrepientas de nada. Recuerda que no podía ocurrir otra cosa, ya que, en ese momento, tú eres la que eres y el mundo está como está. Aprende del pasado, puesto que sólo puedes cambiar el presente.
16. Si te arrepientes de algo y piensas «Tendría que haber...», jamás te olvides de añadir «Claro que me podría haber atropellado un camión o podría haber volado por los aires por culpa de un torpedo tripulado por japoneses».

Fragment del llibre La imaginación descontrolada de Olivia Joules, de Helen Fielding, autora també del Diari de Bridget Jones

FeLíZ, fELíZ nO viaAAaJe... ¿PaRa mÍ? ¿pAra Tí!

La SelVa NeGRa, PaRís, DuBLín, ÀmsTeRdaM ... sempre es pot viatjar a través de les fotografies dels altres

OPERACIÓ ESTAMPIDA

Avui ha sonat el despertador a les 7.35 del matí. Petit inconvenient si tenim en compte que ahir em vaig gitar tard, em va costar adormir-me, avui és dissabte i, a més, el meu primer dia de vacances. Però, bé, almenys que tinguem clara una cosa important: ahir vam fer tots els de la feina l’operació estampida i avui estic oficialment de vacances, va-can-ceeeeees... aquest serà el nou mantra de la temporada, sona tan ple d'harmonia, tan relaxaaaant... Quasi que m'abelleix enregistrar-me 60 minuts dient «vacances» i posar-me la cinta després per fer taixi: Aspirar, respirar, doblar els genolls, acaricio la crin del caballo, la grulla extiende sus alas... VACAAANCES...ummmmmmmm

Durant un mes, ja no aniré per intuïció fins a la parada de bus (i sort que els autobusos són verds gespa del Castàlia, perquè així amb un poc que tinga oberts els ulls ja en tinc prou). Deixaré de dir «bon dia» a les bosses que hi ha al penjador de l’oficina, perquè és el primer que veig dels meus companys quan obri la porta (ells, acostumats a la mano que mece la cuna i deixa el correu, ja no s'estranyen tant de la porta en moviment saludadora, perquè després apareix jo). Deixaré de col·leccionar botelles d’aigua de diferents tamanys entre la pantalla de l’ordinador i el telèfon, de perdre els tacos dels post-it, de fer-li cara de reina del gel al conserge d’ulls de Nancy (que és un pijo, un hortera, té nòvia i no em saluda quan em veu al Zara) i de beure'm el cafè salat del rectorat (però enyoraré les rosquilletes integrals i les converses de l’esmorzar).

Jo no aniré a la Selva Negra, ni a Àmsterdam, ni a Noruega, ni a Dublín, ni a París. No sé encara que faré d’aquest mes. De fet, m’he mentalitzat que enguany viuré de les fotos dels viatges impressionants de la gent que m’envolta. Em sent un poc com si fóra una Bridget Jones obligada a conformar-se amb llepar els anuncis de Carte d’Or en plena etapa d’operació biquini, però bé, tinc el cap ple de projectes (anar al FIB, a la platja, recordar el meu català, aprendre Corel, revisar el que sé d'Acc-ecs, quedar amb els amics, conduir, fer excursions...) i tot un mes per endavant. Les fotos, per a setembre.

HISTÒRIES DE DISSENYADORES: HISTÒRIES DISSENYADES


Stella McCartney col•labora amb H&M

Tornen les col•laboracions de dissenyadors de renom amb H&M. Després de l’èxit obtingut per Karl Lagerfeld la tardor passada, és ara la filla de l’exBeatle, Stella McCartney –una de les icones del cool més cosmopolita- l’encarregada de mostrar-nos la seua particular forma d’interpretar la moda femenina. A partir del mes de novembre, i sota l’etiqueta Stella McCartney for H&M, disposarem d’uns quaranta articles i accessoris a uns preus un poc més terrenals. Això sí, en només unes tendes seleccionades de la marca sueca i amb una edició limitada. Esperem que H&M amplie la quantitat de tendes amb roba de col•laboradors de renom (l’any passat només es van distribuir els articles del dissenyador alemany entre 500 tendes de tot el món, de manera que la col•lecció només va durar hores al carrer, amb el consegüent disgust de Lagerfeld que va acusar el fabricant suec de ser «l’esnobisme de l’antiesnobisme»): Si no és així, tocarà afanyar-se, desplaçar-se, netejar-se bé les lleganyes per trobar l’objectiu sense dificultats i dur la VISA mentalitzada abans d’eixir de casa, per si les mosques... ara, avisats esteu.
Última col·lecció made in Stella:

http://www.terra.com.mx/entretenimiento/galeria_de_fotos/007395/galeria.asp

Web de la cadena H&M:

http://www.hm.com/es/start/start/index.jsp

Designing for Life vuit famoses dissenyaran roba interior per a Women’ Secret

Designing for Life és una campanya solidària creada amb la finalitat d’aconseguir fons per al programa “Viatge cap a la Vida”, destinat a proporcionar assistència mèdica en Espanya per a xiquets malalts del continent africà. La iniciativa naix de la unió entre Women’Secret i la Fundació Tierra de Hombres, les quals han comptat amb l’ajuda de vuit dones prou conegudes per tots nosaltres que dissenyaran de manera desinteressada un conjunt de samarreta i bragueta. Es tracta de les actrius Gwyneth Paltrow (l’Erasmus de Talavera de la Reina i espossísima del cantant de Coldplay), Natalia Verbeke (que ha dissenyat un conjuntet amb un rotllo molt Lolita) i Leonor Watling (sempre m’ha encantat aquesta dona i tot el que fa); models com Bimba Bosé (espere que faça tallatge també per a mi) i Nieves Álvarez (tan políticament correcta i elegant), així com la cantant Bebe (que ha fet una samarreta genial), la directora Isabel Coixet (si dissenya igual que fa pel·lícules, crec jo que em gastaré molts dinerets) o la regatista Natalia Via-Dufrense (que ha fet un disseny blau amb ratlles molt de l'estil de la casa de roba interior). Tots els dissenys formaran part d’una minicol·lecció exclusiva que s’ha presentat aquest juliol a Madrid, però que nosaltres podrem trobar a les tendes a partir de la propera tardor. Res, que podem anar monísimas de la muerte si ens comprem aquest capritxet més que justificat.
Web de la tenda: http://womensecret.com

¿Qué hace una chica como tú en un sitio como éste? Una dissenyadora de Castelló en el Circuit 11 Re-Do de la BCN Fashion Week

Avui m'han parlat d'ella: Macarena Ramos Buil és, potser, la primera dissenyadora castellonenca que conec i, juntament amb Anna Figuera Delgado, forma El Delgado Buil. Després de veure la seua col·lecció en el Circuit, la premsa la defineix com «una col·lecció deliciosament colorista, fruit d'un exercici de revisió i experimentació vist des d'una càndida ironia infantil». Fan roba tant per a xics com per a xiques (fins i tot diria que intercanviable) i a mi, personalment, m'han agradat les seues sabates de quadrets... les aniré seguint.

El seu web: http://www.eldelgadobuil.com

Article sobre elles:

http://estiloymoda.com/articulos/annafiguera-macarenaramos-bfw05.php

Frase de película

«He dejado de quererte. Desde ahora, desde hace un rato, no puedo mentir ni decir la verdad. Ahora ya no te quiero. Adios, te habría querido para siempre.»

Closer