IkEA aGAin : CoMe IntO thE CloSeR

Com vaig justa de metres quadrats (la meua habitació ja està megaprofitada), ja feia temps que no voltava per la pàgina d'Ikea... mal fet! Avui he trobat aquesta pàgina per a presentar els armaris nous de la tenda: una pàgina ben currada amb seqüències de video controlades amb sons. Amb melodies del web, els nostres mp3, el teclat o els sorollets que puguem fet amb el micròfon... si sona alguna cosa, els tipets de l'escena es mouen i van cap a l'armari per a agafar el que els demanes: una camisa, una màscara de lluitador mexicà, una perruca de Cleopatra (a mi no em cal :P), un vestit, uns mitjons, un braçalet... Y qué es lo que tengo que tengo de tooooo Entreu, entreu... i veureu el piset, vull dir, l'armari. http://demo.fb.se/e/ikea/comeintothecloset/site/default.htm i http://demo.fb.se/e/ikea/comeintothecloset2/site/default.html

CaNçÓ peR aL diVenDreS II

Dilluns farà un any que treballe ací... i és clar... buscant coses relacionades amb Barcelona pel youtube, va i m'ix aquesta joieta! I, òbviament, queda com a segona cançó per al divendres.

La cAnÇó PeR Al diVeNdReS

Read my mind dels The Killers versionada pels Pet Shop Boys... (PD: Gràcies pel xivataso)

Yo CreCí eN lOs 80

...Y sobreviví haciendo la grulla de Karate Kid...

BeAt mOlT dE BeAT

Una de les bones notícies que m'han arribat des de terres castellonenques és que tenim un nou local per a fer la festa llarga sense haver de marxar a les naus de fora de la city.

Amb el tancament de la Queca ens vam quedar tots un poc fora de cobertura: costa tornar a trobar un local per fer teu, on posen la música que t'agrada, on pugues ballar a gust, on conegues la música de qui punxa i el seu estil abans que sone i tot!

En el meu cas, això es va donar un poc després amb el Beat. Podíem fer la copeta prèvia i calentar motors tranquil·lament (fins i tot demanar una cançoneta o que et pregunten quina cançó vols escoltar, un luxe!) i després ja s'omplia de gent, et feies la sessió d'indiaerobic de rigor i a les 3.30 a casa a fer bondat si no volies agafar carretera i manta i tirar cap a les naus.

Ahir em va arribar la bona nova que el Beat s'expansiona i ocuparà el lloc d'una altra discoteca de 4 a 7. Tindrà tres residents: l'amo del local, i dos xics que punxaven a la Queca... Visca la tornada remember d'un moment com aquell... i que dure per molt de temps!

The KiLleRs

De vegades a la vida ens trobem amb moments Pringgles i quan comencem, ja no hi ha manera de parar... A mi m'ha passat ara amb la temporada de concerts: concert que veig, concert que vull...
Alguns diran que potser no és la millor manera per plantar-li cara a la crisi econòmica, però, davant l'amenaça d'altres tipus de crisis (emocional, social, d'ensompiment...) senta fenomenal! Ja diuen que la música amansa les feres. Així que res, proper concert del que tinc entrada, i amb molt de temps per endavant, The Killers el 21 de març al Pavelló de Badalona!!! Això sí que és ser previsors (perquè després no ens puguen dir que no fem plans de futur :P).

ThE TiNg TiNgS a La sAlA BiKiNi

Quina festa que es marcaren aquesta parella! Com només tenen un disc de deu cançonetes i, a més, ja sabia d'abans que no farien versions, el concert va ser brevíssim però super intens... Tanmanteix, alegria para el martes!
Great DJ (la segona cançó i començant fortets, si no, mireu l'animació del personal (si us fixeu al públic algú diu "¡Ahora viene...!" jajajaja... quanta expectació) The drums! the drums! the drums!

Shut up and let me go (i l'experiment de paral·lelismes)

We walk... i també botem... i de quina manera! ^^

That's not my name... l'última cançó abans d'encendre els llums... aiiix, quina ràbia dóna quedar-se així a meitat... La solució casolana: tornar a posar-se el disc en arribar a casa.

MiXiNG

Què passaria si mesclem My Sharona de The Knack, Toni Basil i It's not my name de The Ting Tings? Tot just passaria açò! Bé, vaig fent ganetes per al concert de dimarts amb els Ting Tings, que aquesta setmana es presenta forta i ballarina entre unes coses i unes altres. Tingueu bon començament vosaltres també, mis pequeños saltamontes!

PD: Notícia d'última hora bén curiosa:

"Una església russa desapareix en ser robada totxo a totxo"... Un robatori monumental, sí senyor... I em pregunte jo: ¿No tenían bastante con sisar alguna cosa del cepillo? I l'enllaç de la notícia, perquè no penseu que sóc una friki no documentada... http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=562343&idseccio_PK=1021

ZuMbA: On nAssOs m'hE clAvaT...

VERÍDIC: jo vaig patir dijous passat aquests mateixos passos. Però el pitjor de tot és que vaig riure tant i m'ho vaig passar tan bé amb aquesta petardada, que no m'estranyaria gens que em donara el punt de repetir. Una cosa friki, friki... i si no, entreu, entreu i veureu el piset!

ExpEriMeNt sObre tÒpiCs

Avui posarem a prova els lectors masculins d'aquest bloc. Veurem com reaccionen davant d'una bona cançó i de la presentació del catàleg de ferramentes per part dels fitxatges nous de Bricomania... Penseu que es veurà afectada la seua capacitat lectora? Penseu que podran parar atenció més d'una cosa alhora o seran massa estímuls junts? Esbrinem-ho, senyores, esbrinem-ho... ;)

El pOdEr deLs dAuS...

No, no tinc la intenció de fer cap reflexió sobre la sort, els jocs d'atzar ni res per l'estil. Bé, potser sí alguna cosa relacionada amb el joc... Aquesta és una de les coses que es podrien fer si tinguérem molts daus i també molt de temps per davant. Una currada de vídeo amb una cançó molt xula (que sempre senta bé). Aquesta és dels Fujiya & Miyagi: Ankle Injuries. Bon appétit!

ReFuGiS pErsONaLs

A banda de la geografia pura i dura, les localitzacions oficials i que consten en acta, cadascú podem fer el nostre mapa personal d'aquella suma d'espais que ens fan sentir bé.
Poden ser marcs físics, des d'un lloc com aquest de la foto, fins a un racó en algun punt de casa, del carrer, un local o el microespai que queda dins una abraçada, per exemple. També hi ha refugis mentals, com els llocs que es creen en escoltar una determinada cançó, que són els meus preferits, o les finestres que s'obrin en la memòria quan et creues amb un olor que ja havies conegut abans (com una colònia familiar en una persona que no li correspon). Cadascú té el seu refugi personal, fins i tot hi ha qui en col·leccione, es col·leccionen tantes coses!
Jo avui faig un minihomenatge al meu Desert de les Palmes, un lloc tranquil per oblidar-se del món i perdre's encara que siga quedant-se quiet, que de vegades ja va bé... Penseu vosaltres en el vostre: és una altra manera de fer turisme en temps de crisi... Bon dissabte my little jumping-mountains!

I aMb uN bOt... DiVeNdReS aGAin!

Aquesta setmana ha segut tan intensa com una cullerada sopera de wasabi a la boca... Però ja estem a la recta final i cada dijous torna a tocar video musical. Per no trencar la seguideta de videos de botets, us penge aquest que, a més, té el seu puntet de bones vibracions. Bon tancament de setmana i millor finde, mis pequeños saltamontes!

QuALseVoL eCxusA És bOnA pEr viAtJaR

... I per entrar en calor, qui s'apunta?

DiVenDreeeeS!!!

... i 31 d'octubre

Tornem a recuperar el costum sa de penjar una cançó per encarar divendres amb bon peu. Avui, que ja són les dotze, toca felicitació pel dia de Halloweeen versió "movida madrileña" :)

TaRdOr aLs pEuS

Com que el temps acompanya, i la càmera del mòbil també... canvie les fotos de peus i voreres de Barcelona (un clàssic dels meus moments Frikibarna) per fotos de fulles amb pluja i voreres que queda poètic i tot. Demà divendres, però no sé si plourà que no he vist les notícies. Saludos mis pequeños saltamontes!

TheSe BoOts aRe MaDe fOr WaLkiNG

...Si és qe no hi ha res com pujar-se a uns bons tacons per veure tot des d'un altre punt de vista...

RacOns dEl fOrn

Racons del forn i dels foguers de la nostra cuina... Si és que tinc un company de pis que és un artista! Visca els muffins! Visca les cookies! Visca els cuiners que recompensen les fotògrafes famolenques que retracten les seues obres! Viscaaaaaaaaaa!!!

RacOns dE BaRnA

Coses curioses que trobe en aquesta ciutat: Una escultura amb llibre (escrit, que ho vaig comprovar!) al palau Robert; l'explicació del nom d'un carrer, al carrer de l'Estruc, o el fantasma del "llanero solitario" sobrevolant pròxim a Via Laietana...

CoSes Que tOthOm hA peNsaT alGunA veGada, peRò Que nO ha eScriT (pOssiBleMent pEr mAndRa)

- Quan més sucre més dolç... De la mateixa manera, quan més sucre, més feliç (sempre i quan tingueu la bàscula i/o el nutricionista més bé apartadets).

- Sempre fareu més cas a un nutricionista que siga jove i estiga bo que a un altre de panxut (és clar, que és un poc improvable aquesta possibilitat).

-Acceptem-ho: l'elasticitat i tamany de la vostra gana de menjar serà inversament proporcional a l'elasticitat i tamany dels vostres pantalons... si no, temps al temps.

- Amb un somriure se us poden obrir moltes portes. Per contra, amb cara de pomes agres teniu tots els númeos perquè us prenguen per segurates (encara que aleshores seríeu vosaltres qui tindríeu la custòdia d'obrir o no les portes).

- L'hora més llarga té 60 minuts... però, ep! la més feliç també... així que espavileu!

- Sempre serà més efectiu penjar un comentari en el Facebook que fer una cadena d'sms entre els amics. Ja sabeu: la pela és la pela i "l@s amig@s de tus amig@s son mis amig@s ... y espias, ¡pues también!"

- Si no sabeu què dir, empaneu-vos: sempre quedareu més interessants i rics d'esperit.

- Si no enteneu allò que us diuen i dieu sí! sí! a tot, correu el perill d'haver de cridar no! no! no! en el moment de la veritat.

- Llei de Murphy per a xiques: Si veieu una cosa a Zara que us agrada i però teniu dubtes, compreu-la! Si us decidiu més tard, veureu que ja no hi és. Una opció seria lligar-se el dependent encarregat dels emprovadors per si la peça encara està penjada per algun lloc, però, és clar, la gran majoria són gais i la cosa està peluda.

- Xiques, casualment, el dia que us poseu una faldilla estreta, serà el dia que més escales altes hi trobareu, més autobusos haureu d'agafar o us aniria genial seure a terra.

- Si algú us veu en un lloc poc recomanable i us fa sentir vergonya, sigueu empàtics i penseu que si us ha vist és perquè coincidíeu en l'espai, no?

- Pensem-ho: No per veure més cerveses serem més atractius, valents, divertits... però almenys ho veurem menys clar.

-I un dubte: Per què considerem si una nit de festa ha donat per a molt en funció de l'olor a tabac que fem? Reflexionem-hi, senyors, reflexionem-hi...