dilluns, d’abril 12, 2010

ReViSA eLs tEUs CLàSsicS



Una petita joia i una gran troballa de la mà (i dels plats) de Kid Koala i la seua versió del clàssic Moon River que mai em cansa i sempre té alguna cosa per trobar-li de diferent.

diumenge, d’abril 11, 2010

MiXto y MiXtA



Un bon exemple de publicitat surrealista.

dissabte, d’abril 10, 2010

Va dE ceRVeLlS lA CoSA



Confirmat per part de les dues bandes, com és el funcionament del cervell dels homes i com és el de les dones. Ja no cal llegir Els homes són de Mart i les dones de Venus... Aquest bon home resol tots els dubtes... Per pensar... i riure :)

dimarts, d’abril 06, 2010

CosAs míNimAs



Vídeo d'una il·lustradora a qui fa anys que seguisc, enllaç del bloc Cosas Mínimas :)

dilluns, de març 29, 2010

No hAy mAneRa...



Em semblen super tendres aquesta cançó i el video... i fins i tot puc entreveure alguna cosa de la meua benvolguda Amelie :)

dimarts, de febrer 03, 2009

El Que fAn pOssiBLe UneS poQueS nOteS...


Copy paste descarat del Facebook del meu amic Brotons... però és que m'ha fet molta gràcia recordar tantes cançons juntes...

La fOtO deL dIa 2 dE feBreR

dilluns, de gener 26, 2009

Su pAQueTe, GrACiaS

Foto gentileza de la Roma, reportera gràfica d'aquest bloc. Gràcies!

diumenge, de gener 25, 2009

MáS eS mÁS



Ací tenim l'últim video de Fangoria, però no m'acaba de fer el pes... potser l'hauria d'escoltar més...

diumenge, de gener 18, 2009

ImprO HOrrOr ShOw:

GaTetes caLenTes, AssAssIns amb RenTaPlaTs-mAns, DiTs jUsTOs i AlTrEs iMprOviSaCiOnS

Divendres vaig proposar un plan d'última hora per a la nit de dissabte pel facebook (com no, passe més temps allà que a cap altre lloc). Com la cosa va ser un pensat i fet, el que millor quedava era crear un esdeveniment per un espectacle d'improvisació... i per a ser una decisió d'última hora, la cosa va anar molt bé.

L'espectacle, al Teatreneu, corria a càrrec del grup Planeta Impro, que se n'ixen de les situacions més insòlites amb més recursos que McGyver amb un xiclet. El procediment és fàcil: són 4 còmics: dos xiques i dos xics, i el públic fa de guionista escrivint en un paperet quin volen que siga el tema de cada mini improvisació. Per torns, cada còmic proposa un joc per a muntar la història i a partir d'ahi: a fer-nos riure... M'ho vaig passar la mar de bé i per a muntar-me un plan de cap de setmana, jo també vaig improvisar amb èxit.

dissabte, de gener 03, 2009

UnA BeNViNGudA


Ahir va nàixer Milo, quasi al mateix temps que l'any. He recuperat aquest poema que vaig escriure fa temps per a dedicar-li'l, perquè sembla que amb ell, aquelles paraules tenen més vigència que mai. Doncs això: benvingut!

divendres, de gener 02, 2009

FeLiÇ aNy 9!



Comencem un nou any amb energies renovades... és clar que el número d'aquest any ja ho porta en ell mateix... ehem, nou, molt de nou (però el mateix humor i les mateixes tonteries de sempre, que hi farem!). Bon any mis pequeñ@s saltamontes! ^^

PD: La cançó me la va enviar Sara com a regalet, ella sap ben bé, quines coses em fan gràcia: Go Check de Ms. John Soda.

dijous, de desembre 11, 2008

LoS ROmeOs

Viatgem cap als 90 amb un grup de Castelló per a saludar el divendres... que ja toca!

dilluns, de desembre 08, 2008

La SoLe

La Sole va arribar a la gran ciutat, enganxada als baixos de la maleta, com un policia, agarrada entre les rodes i amb el cul apretat, per no fer-se notar. La Sole sap que no és benvinguda de primera mà, però té clar també que de vegades és complicat desfer-se d'ella. La Sole i la dona de roig dels anuncis de compreses són amigues des de fa anys: les dues tenen un treball desagraït però que borden perfectament i es nodreixen de la certesa de saber que són necessàries en algun moment.
La Sole és com una nena capritxosa i pesada que vol que jugues amb ella tot el temps i té més cares que el Mortadelo per a portar-te al seu terreny. Unes vegades et pot seduir fent de Solemanteta just el dia que fa més fred, perquè t'hi quedes dins de casa amb ella; unes altres, se't penjarà al coll, com una bufanda gruixuda (o les rabosses aquestes de les dones grans que es mosseguen la cua!), però per a mossegar-te a tu la gola i deixar-te sense veu i fer-te invisible (encara que estigues envoltat de gent). I has de parar compte perquè la Sole, si se sent pressionada, fins i tot seurà com la Bety Boop sobre l'auricular del telèfon per distraure't i fer-te oblidar a qui havies de telefonar...
La Sole és capaç de passar la nit desperta a sota del llit, amb la paciència calmada dels caçadors. Quan ens despertem, la Sole ix del seu amagatall i ens pega la seua dentada de pequinés de zona pija al turmell i es queda allà, fent nosa, la resta del dia. No sé si us fixeu en els peus de la gent, però si ho féreu, us adonaríeu en les milers de Soles que s'hi queden agafades amb força a les mitges i als mitjons de la gent amb qui us creueu.
Potser amb un poc de sort, en un d'aquests creuaments entre Soles tinguem una trobada... i és aleshores quan citaré un micropoema d'Ajo: "Si juntamos tu soledad y la mía, ¿qué obtenemos? ¿Dos soledades o ninguna?" Deixem la Sole que faça via, a veure si se'ns distrau la xiqueta sense nosaltres i, mentrestant, reflexionem-hi, senyors, reflexionem-hi...

divendres, de novembre 28, 2008

IkEA aGAin : CoMe IntO thE CloSeR

Com vaig justa de metres quadrats (la meua habitació ja està megaprofitada), ja feia temps que no voltava per la pàgina d'Ikea... mal fet! Avui he trobat aquesta pàgina per a presentar els armaris nous de la tenda: una pàgina ben currada amb seqüències de video controlades amb sons. Amb melodies del web, els nostres mp3, el teclat o els sorollets que puguem fet amb el micròfon... si sona alguna cosa, els tipets de l'escena es mouen i van cap a l'armari per a agafar el que els demanes: una camisa, una màscara de lluitador mexicà, una perruca de Cleopatra (a mi no em cal :P), un vestit, uns mitjons, un braçalet... Y qué es lo que tengo que tengo de tooooo Entreu, entreu... i veureu el piset, vull dir, l'armari. http://demo.fb.se/e/ikea/comeintothecloset/site/default.htm i http://demo.fb.se/e/ikea/comeintothecloset2/site/default.html


dijous, de novembre 27, 2008

CaNçÓ peR aL diVenDreS II

Dilluns farà un any que treballe ací... i és clar... buscant coses relacionades amb Barcelona pel youtube, va i m'ix aquesta joieta! I, òbviament, queda com a segona cançó per al divendres.

La cAnÇó PeR Al diVeNdReS

Read my mind dels The Killers versionada pels Pet Shop Boys... (PD: Gràcies pel xivataso)

diumenge, de novembre 23, 2008

Yo CreCí eN lOs 80

...Y sobreviví haciendo la grulla de Karate Kid...