... Y que vivan los novioooooooooooos! (sí, ja ho sé, amb unes setmanes de retard).

MiLAno è MiLAno

(i lA vueLta Al cOle, duRa de rOsegAr)

Adéu estiu... Ja m'he fet forçosament la idea que ja hem tornat a la rutineta que implica matinar, anar a pel cotxe, fer els quilòmetres de rigor i plantar-me al palau alcorí de la cenefa i la decoració dia rere dia. Com una pseudoRapunzel, a falta de trena llarga i daurada que despenjar per la finestra perquè algú me salve, espere l'hora d'eixida amb ciris encesos i veneració... (perquè ací l'únic que ens allibera és el rellotge del fitxer quan marca l'hora d'eixida). Quina primera setmana més llarga i costeruda! De totes maneres, ja diuen que al mal temps, bona cara... i si no pot ser bona la cara (per això de les ulleres per noo dormir prou), cal tirar mà dels bons records de l'estiu, fer l'esforç per tindre bon humor (difícil en ocasions) i fer plans de futur (i si és d'un altre viatge, la cosa ja té un altre color).

He fet dos dels meus muntatges de fotos sobre Milan. Milano è Milano i a l'agost la ciutat estic convençuda que es queda amb la meitat de possibilitats que pot oferir. Òbviament, la pedra no marxa de vacances i hi ha monuments, edificis i museus per veure. La "vidilla" en moviment pròpiament de la ciutat (gent del dia a dia milanés al carrer, comerços i locals no purament turístics...) crec que és més complicada de trobar a l'estiu... però igual hem fet forat nosaltres durant els dies que hem estat!

La primera sensació que tens si arribes a Milan des de Stazione Centrale és que et rep una ciutat grisa, avorrida i plena d'edificis d'oficines rectes, sobris i anònims (la via Pisani d'aprop del nostre hotel era un bon exemple). La cosa no millora fins que arribes al centre o t'endinses pels carrers empedrats i amb cafetets al carrer del barri de Brera o pels canals de la zona de Navigli (bé, és millor no endinsar-se sinó mirar els canals des de la vora). Milan no és ni com Roma ni com Florència ni com Venècia, no resulta encantadora i fotografiable a cada pas, sinó que cal caminar, cercar indrets i això sí, de vegades sorprendre's amb la troballa.

Milan el que sí que té guanyada és la fama de capital de la moda. Només cal fer una ullada als seus aparadors per tindre la sensació que fulleges una gran revista plena d'anuncis de grans marques i imatges impactants (com l'aparador de Viktor & Rolf o la megatenda que ocupa mig carrer della Spiga dels Dolce & Gabbana). I no només les grans cases s'ho curren, la importància a l'aparença exterior sembla superbàsica a Milan (i superexcessiva en els milanesos). NOTA: No n'he fotografiat cap, ja són massa creguts ells a soles, només he immortalitzat aparadors.

Milan de pedra

Milan de revista

FaR fROm hOMe...

Senzillament... enganxa!

Marxem... però tornarem abans que se'ns trobe a faltar i amb mil històries que contar, bé, esperem, perquè diuen que Milano a l'agost... està buit :S (a las pruebas me remito: http://moleverde-dna.blogspot.com/search/label/milán) En cas que hi haja algú, ja us contarem si és certa la fama dels italians (perquè he trobat un vídeo on em semblen un poc "pájaros" ;) )

Xiquets i xiquetes, una abraçada a tot el món! Vinga, porteu-vos bé que tinc espies que m'ho diran tot... (i a més, encara que siga agost, els reis mags ho veuen tot i tenen memòria d'elefant, així que feu bondat!)

(- M'he passat un poc amb la sacarina, no?

- calla, calla, que ja va bé!)

AnYs i aNys, per mOOOLts anYs!

Avui és l'aniversari de la Marimarza, la nostra spanish-holandesa més bonica del mundo mundial. Visca Marietaaaaaaaaaa!!!!! Muas guapa! (i que acabes de passar bé el dia, i sense incidents! :P)

"MODa es tOdo aQuelLo que pUede paSar de mOda" Gabrielle Coco Chanel

Quan ja només queden un parell de dies per volar a Milan, no puc evitar penjar un dels meus blogs preferits sobre moda (i del que he furtat la frase de l'encapçalament). M'agrada d'aquesta pàgina que fotografie del carrer (no necessàriament models ultramegasupermoníssimes/primes/estupendes), que comente tendències, catàlegs, vestuaris dels famosos o que faça fotos als aparadors de les tendes. Sempre resulta entretingut de mirar. http://nothingtowear.wordpress.com/

De rebot, trobe altres webs que també em criden l'atenció

http://thesartorialist.blogspot.com/

http://www.style.com/trends/blogs/style_file/photo_diary/index.html

L'ÚlTimA caNçÓ dEl dIa

Gracias Raquel! (estoooo... ¿soñaré con killer Barbies?)

Els meus grans descobriments del FIB... els Who made who, Nouvelle Vague, una Fangoria bakalaera (vigileu, que el video mareja!) i els Devo (que al final no se n'anaven ni amb aigua calenta...)

pOr faVoR, no Se cOrtE
RiÉgueMe!

Amb aquesta calor, a una se li quede el cervell per a fer una fondue. Sí, ho sé, de vegades puc resultar massa gràfica :P

De moment, ací teniu unes minicròniques (amb opinions diverses, per què no) del que va ser el dia que vaig anar al FIB. Promet donar la meua pròpia versió quan estiga més recuperada. Besos fora de cobertura encara i bona setmana.

http://es.noticias.yahoo.com/efe/20070721/ten-el-fib-baila-a-ritmo-del-bakalao-con-ea97b66.html

http://www.elmundo.es/elmundo/rockandblog.html

http://www.myspace.com/fibheineken

http://www.fiberfib.com/

http://www.muzikalia.com/blog.php?evento=4&categoria=1

Al MaL tieMpo... MaQuíLLaTe!!!
Ja estem a la MeITat de la setmana :)

Ja és dimecres i amb l'humor i el glamour de las Nancys Rubias tot és més suportable.

Casque sense telèfon fa el dia més avorrit (vaja, ara va i crida... això si que és sincronització!!!)

Un dIa en lAs VaLenCiaS

Un dia en las Valencias dóna per veure un parell d'exposicions al MuVim (Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat) i tornar a l'inrevés (de tant de regirar, mirar i remirar) tota la seua llibreria de títols sobre disseny i arts gràfiques. Dóna per passetjar amunt i avall el barri del Carme, amb els seus carrerons i les seues botiguetes de tota la vida que mig sobreviuen entre tendes per als turistes. Amb la seua plaça Rodona. Amb les tendes dels "moderns". Dóna per descobrir un restaurant oriental i menjar amb bastonets un plat de fideus tailandesos. Dóna per entrar a "Bugalú", la meua tenda més preferida, amagada al carrer dels Drets i que té bijuteria de mercadets europeus i mil detallets monos moníssims (i també cars caríssims). Dóna per passar el dia amb els amics. Dóna per prendre una orxata al casc antic i revisar de dalt a baix el vestuari d'una boda que se celebra al costat. Dóna per agafar per primera vegada als braços (i un poc precàriament, ho he de reconèixer) una preciositat de quasi cinc mesets que se diu Aitana :)

GaNes de FesTiVaLs

No puc evitar-ho... quan més avança el juliol, més impossible se'm fa traure'm del cap la temporada festivalera (que, de fet, ja ha començat). La setmana que ve ja arriba el Summercase que segurament tindrà el millor cartell d'enguany... Artistes de culte com PJ Harvey, Air o els Chemical Brothers (el meu regne per veure'ls en directe), mesclats amb grups del present com Bloc Party, Kaiser Chiefs o Arcade Fire (apostes segures a les sessions de la desapareguda Queca) i noves bandes per descobrir com 1990s o The Hours (que comencen a sonar-me gràcies a Radio3).

La setmana següent ja tenim el FIB a Benicàssim, a la voreta de casa. I ací, sí que sí, senyor pirotècnic, ja pot encendre la mascletà que la Shibu té ganes de botar i veure suar els artistes a només uns pams. Combustible per alimentar-me no em faltarà (més que res perquè duc temps preparant-me per a l'event i empapussant-me molts discos dels convidats): Los Planetas, Devo, Fangoria (que també tocarà en el Sonorama i en el SoneArte el mes següent www.myspace.com/sonearteviveiro), Ok Go, Artic Monkeys, !!!, Cansey de Ser Sexy, Camera Obscura, Muse, Kings of Leon o The Pipettes entre d'altres... buf! no puc esperar.

Però agost tampoc se queda curt de cites festivaleres. A la terreta, el 18 ja tenim apuntat a l'agenda el So Music Event al Grao (a un tir de pedra també)... amb Najwa, Dorian, Triángulo de amor bizarro o Vanexxa. I més llunytet el II Natural Music Festival (el 3i 4 d'agost a El Ejido, Almeria www.naturalmusic.es), el Electrosonic el 24 i 25 a Burgos amb Jeff Mills o Tiga www.electrosonicfestival.com i més festivals que passe ja d'escriure perquè me vindran ganes i serà pitjor perquè al final ningú no se fa avant. En moments com aquests és quan em plantejaria fer-me una campanya d'autobombo i platillo rotllo "mujer blanca soltera (de bona família, amb piscina, guapa, solvent, coronada de virtuts i sobretot ben ben modesta) busca xic idem que se'n vinga a su vera alegrement de festival en festival "... podria no ser un mal començament :P

I per acabar aquesta parrafada festivalera, un enllaç divertit de l'Epi i Blas i el Primavera Sound http://www.youtube.com/watch?v=brfR3eTHyO0 i l'anunci oficial del Sonar 2007 http://www.youtube.com/watch?v=Lc78fAddEPE (que no és res de l'altre món, però es deixa veure i queda bé en el context). Bona setmana i poseu-vos coliri als ulls després d'haver llegit tant!

DiVendRes !!!!

Avui donem per finalitzada la setmana laboral. Com faria la Diana Ross, cridem un gran "STOP" i donem-nos un parell de dies de respir sense haver de pensar en terminis, lluitar contra un diplodocusMAC amb depressió que es penja cada dos per tres (i sí, de vegades sense guardar a temps, mea culpa) i fer rectificacions de rectificacions ja rectificades de dissenys per presentar... que ja tenim festa, xe!

Bon cap de setmana, feu bondat!

Audios diversos :

Cumpleaños feliz de Parchís : http://www.youtube.com/watch?v=l_yjdPPQFI0

Nuestro baile del viernes (com no, ideal per al dia!) de Sidonie: http://www.youtube.com/watch?v=YJDV9iu-YV0

Res no m'agrada tant
com enramar-me d'oli cru
el pimentó torrat, tallat en tires.

Cante llavors, distret, raone amb l'oli cru, amb els productes de la terra.
m'agrada molt el pimentó torrat,
mes no massa torrat, que el desgracia,
sinó amb aquella carn mollar que té
en llevar-li la crosta socarrada.

L'expose dins el plat en tongades incitants,
l'enrame d'oli cru amb un pessic de sal
i suque molt de pa,
com fan els pobres,
en l'oli, que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.

Després, en un pessic
del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,
agafe un tros de pimentó, l'enlaire àvidament,
eucarísticament,
me'l mire en l'aire.

De vegades arribe a l'èxtasi, a l'orgasme.

Cloc els ulls i me'l fot.

Vicent Andrés Estellés Horacianes (I)

VoOOoLare... uOo, uOoo!!!

La millor manera de desconnectar del treball és anar-se'n lluny, ben lluny. Vueling, que està de tercer aniversari i està que se n'ix amb els preus, m'ho ha posat fàcil i a l'agost marxaré al país de les gomes d'esborrar... Milan! Quines ganes ja! :P

Dibuixos del blog de cosas mínimas http://cosasminimas.blogspot.com/ (com ja sabeu, una de les meues debilitats)

WoRKing DaY

Definitivament, aquesta setmana sense compis a disseny em fa pensar coses rares :)

sAlvaDa per SuPer RaTón... vIsca l'AutOmedIcaCió!!!

Només Super Ratón coneix la manera d'eliminar el Dr. Calcetí Suat, o, com a mínim... mantenir-lo una temporada allunyat i sense poder fer maldats sobre la salut de personetes com jo... Ell coneix una recepta antiquíssima i més secreta que la fórmula de la Coca-cola i una dosi menuda ja funciona... No hi ha res com vitaminar-se, minaritzar-se, dormir molt, dopar-se fins les celles i... que siga dilluns! (serà la famosa llei de Murphy que fa que millorem tot just quan toca treballar?). Bé, gràcies Super Ratón i bona setmana a tothom :)