Va dE pEuS!
No fa massa vaig estar a Montjuïc i no vaig poder fer unes quantes fotos de peus...
dissabte, de juny 14, 2008
diumenge, de juny 08, 2008
sÓNaR!!!! Ja sOneN cAmpAnes...
Ja sé que és tard, però si voleu tancar el cap de setmana amb una minissessió de karaoke, practicar el vostre anglés o millorar la vostra velocitat lectora un diumenge a la nit (que té el seu mèrit) aquesta és la vostra oportunitat! Us deixe un video de Miss Kittin que en un parell de setmanetes de res se'n ve a Barcelona... y yo que la vea!
Bon inici de setmana, mis pequeños saltamontes! Ànim i sugar ruuuuush!
dilluns, de juny 02, 2008
TeMpoRadA de mOsQuiTs
Aquest matí, el primer que he vist en obrir els ulls ha segut un MOSQUITON... Naaaah, no és el que us penseu: cap mosquit de discoteca (d'aquests pesats que ronden de tant en tant...), dic un mosquit d'insecte (va bé especificar). Una altra especificació és que hi ha mosquits i mosquitONS... i aquest feia replantejar-se la pel·lícula Jurasic Park... podria ser possible que el mosquit, en xuplar sang de dinosaure, poguera evolucionar a un Mosquitosaurus Rex? podria ser que s'haguera matingut ocult (lluny de la ciència) fins el dia que li dóna per aparèixer a la meua habitació? perquè és això el que m'he trobat avui!
De la mateixa manera que Alfredo Landa agafava els trastos quan arribava el bon temps i marxava cap a la costa, a un apartamentet de lloguer, per veure sueques, els mosquits han triat la meua humil habitació per fer l'agost amb mi. Senyors, s'ha iniciat la temporada de mosquits! I jo que em queixava de les formigues!
Adormida i tot he pogut matar-lo (la meua paret és blanca i el mosquitON un tiarron del norte de metre noranta mínim, és a dir, fàcil de veure). La meua segona acció ha segut comprovar si el col·lega s'havia posat les botes amb mi... a primera vista no: cap picor estranya, braços bé, cames bé... d'acord, el bitxo era tan pesat que semblava no poder avançar cap a mi... però m'equivocava!
Directa al bany, encen el llum, me mire a l'espill i comprove que el meu llavi... ha mutat al de la duquesa d'Alba! Arrghhh! Només me faltava posar els dits a l'endoll! Però sóc positiva: he matat el culpable i m'he estalviat qualsevol operació col·lagen per uns dies... qui necessita cirugia estètica si té (o tenia) un mosquitON en su vida? Després, els meus morros i jo ens hem anat a treballar fent pucheros com la Jolie... demà ja serà menys!
dimarts, de maig 27, 2008
FriKiiIS!!!
Minisentit homenatge (endarrerit per poc i amb quatre punts), del que va ser el passat diumenge, dia de l'orgull friki!
UNO!... Mi clon de Indiana!...
DOS!... Las ESTARS GUARS!...
TRES!... El esquijama!...
CUATRO!... Eurovisión! ...D'acord, ho confesse, tot i que eren petardes moltes cançons (recordem sinó els pirates de Letònia per exemple); a mi me va encantar l'actuació del francés/Eugenio-en-paz-descanse-amb-ulleres-de-sol i del seu cor de dones barbudes.
Espere que celebràreu el dia de l'orgull friki com s'ho mereixia, si entreu en aquesta pàgina és que sou gent de celebrar-lo... bon inici de setmana, mis pequeños saltamontes!
dijous, de maig 22, 2008
RelOj nO marQueS las hOras...
No és perquè tinga un empatx amb la música de Los Panchos ni perquè tinga ànima de bolero, com cantava Ana Belén. La realitat és que últimament sembla que el rellotge i jo estem desincronitzats i no ens avenim massa bé.
Entre unes coses i unes altres, activitats extra, classes i imprevistos imprevisibles ... tinc la sensació de no arribar a les coses, de no traure-li prou el suc a les hores i de deixar-me moltíssimes coses penjades (o sense penjar si parlem del "buit" de posts que ha experimentat el blog, per exemple).
Bé, com parlem de temps, temps per temps, esperem que aquesta sensació siga temporal... Disculpen las ausencias.
IndIana JOneS vS. OliAna MoLLs
Avui, que fan l'estrena de la quarta pel·li del meu arqueòleg preferit, no tenia més nassos que posar-lo en un post mentres espere al cap de setmana per a veure la megaproducció amb el iaio...
De totes maneres, parlar d'Indiana Jones des de Barcelona em porta necessàriament a lligar-ho amb l'arqueòleg de la terreta que ens entretenia als vuitanta amb molts menys recursos econòmics que l'americà... Oliana Molls! Ai, mare! Quants records!
dimarts, de maig 20, 2008
SaNdRa uVe
Fa temps va caure a les meues mans un llibre de còmics que em va agradar molt. Es titulava Los juncos i el signava Sandra Uve. Aquell còmic era com un diari personal que teixia, amb una mescla estranya de sinceritat crua i dibuix infantil, tota una teranyina de vivències de l'autora entre 1978 i 2006... I jo, que reconec que de vegades tinc un punt voyeurista i de maruja de l'escala, vaig quedar enganxada a les seues pàgines. Començant per la platja de Gavà Los juncos parla d'amors, de les primeres decepcions, de festivals de cine i de música, de projectes professionals, pèrdues, viatges, silencis, treballs, camins i cerques (fallides i no tant) cap a moments de felicitat... i qui no es pot trobar identificat amb alguna pàgina si ens conta això!
I tot aquest preliminar és per anunciar que he descobert que aquella Sandra Uve que vaig llegir fa uns anys, va inaugurar ahir una exposició a Barcelona, a la Biblioteca BonneMaison de Barcelona (Sant Pere mes baix, 7 (metro Urquinaona / Jaume I). I que una servidorà tractarà d'anar cap allà :)
http://blog.myspace.com/index.cfm?fuseaction=blog.view&friendID=131354993&blogID=350374759
diumenge, de maig 11, 2008
NeurOneS
Benvingudes xiqueeeeeees!!!!!
Per estrany que us puga semblar, s'ha donat en la natura l'estrany succés que un castañón m'ha recuperat "virtualment" de la desapareguda de neurones (i comentaris) produïda per un castañón anterior...
Ja veurem quant de temps les mantinc a mi vera. Avui han tornat cansades, polsoses i despentinades a la casa maternal i he hagut de dedicar el dia a reviscolar-les com faríem amb un gerani a la tornada de vacances.
diumenge, d’abril 20, 2008
SaTuRday NigHt
Resumen gràfic (i breu, molt breu) del que va ser ahir a la nit l'aniversari del Bas por los castellones... A buen entendedor, pocas neuronas hacen falta! Per cert, ja que estem, si algú troba les meues, que avise que d'ací no res torne a QueMaculàndia i m'aniria genial portar-me-les a la maleta! Bon tancament de diumenge, visca les reunions amb els amics, visca els soparets, visca el dj del Groc que me posa les cançons que li demane i, sobretot, un dia com avui, visca el paracetamooooool!
dissabte, d’abril 19, 2008
Un NiNo aL dIa
Jacob Berendes va començat el 23 de setembre de 2004 amb una estranya afició/repte ben friki: inventar (i fabricar) un nino cada dia.
Alguns d'ells són entranyables, uns altres són absurds, uns altres plens d'imaginació i uns altres més bé cutres i superbàsics... De totes maneres, tots ells, són superoriginals. Qui tinguera una habitació més gran per adoptar-los a tots! (una altra friki dixit...)
La seua pàgina: http://fujichia.com/stuffed/
dimarts, d’abril 15, 2008
dilluns, d’abril 14, 2008
CaShbaCk:
QuÈ paSsA qUan uN fOtòGraF es pOsa a FeR peL·lícuLes
Un estudiant d'art a Londres pateix una ruptura sentimental i comença a patir insomni. Per ocupar aquestes noves hores aprofitables, decideix treballar al torn de nit d'un supermercat local i allà coneix tota una sèrie de personatges ben peculiars que fan el que poden per conviure amb l'avorriment d'aquest torn de vuit hores...
He estat temptada de posar el trailer, però m'he controlat a temps. Cashback és d'aquests tipus de pel·lícules que val la pena veure sense haver tingut abans massa imatges sobre ella, i així, deixar-se sorprendre més gratament després.
El fet que el director, Sean Ellis, haja segut fotògraf abans, es deixa notar en la pel·lícula, i el fet d'haver triat un personatge que siga estudiant d'art tampoc és accessori sinó una via per poder mirar diguem que tan poèticament com ell(s). Però, com una bona fotografia, Cashback és plena de detalls al darrere del primer pla, i els personatges secundaris també han segut cuidats perquè d'alguna manera, ens sentim identificats en algun moment amb ells o puguem reconèixer en ells algun comportament no massa llunyà a nosaltres.
Cashback és una pel·lícula eclèctica: divertida, onírica/insomne,visual, subjectiva, molt sensual i amb reflexions interessants sobre el descobriment (de vegades fins i tot colpidor) de la bellesa en la quotidianitat i sobre l'oportunitat d'atrapar un instant i retenir-lo abans que passe. Crec que és d'aquests tipus de pel·lícules que valdria la pena emmarcar per poder-li fer una ullada quan passes pel davant.
diumenge, d’abril 13, 2008
In FraGanTi
Oioioioioiiiiiii tomatitooooooooooos, esta es la imagen de un cruel engañoooo!
Anita y Rovira i Trias han sido pillados, a plena luz del día, besándose en un banco. Pobre Patrick que ve a su chica seducida por un arquitecto de bronce, oioioioioioiiiiiiiii... qué estará pasando esta primavera?
dijous, d’abril 10, 2008
A AMeLie Le GuSta...
Fa temps que volia fer una cosa semblant a les presentacions de personatges que es fan a la peli d'Amelie...
M'agrada...
* Desfer el dibuix que fa un capuccino amb la cullera el més tard possible .
* Obrir paquets, caixes o papers.
* Olorar què es cuina a casa els pares.
* Encetar un paquet de post-its :)
* Com deia la Isabel Coixet: tindre un good hair day.
* Entrar al metro just abans que pite o trobar un lloc per entrar quan va ple de gent.
* Fixar-me en coses que no havia vist abans.
* L'olor de terra mullada (sí, ja sé que queda un poc anunci de compreses...)
* Menjar kiwis amb cullereta, trobar les mandarines ja pelades i les anous trencades.
* Veure somriure un desconegut però sentir riure obertament la meua gent.
* Notar el suavitzant en la roba neta o la colònia d'algú que se'm creua.
* Trobar l'ascensor a la porta.
En canvi, no m'agrada...
* La gent que fa massa preguntes seguides.
* Les nines de porcellana o els pallassos (excepte els de la tele dels vuitanta...)
* Els coloms, perquè sembla que et miren de reüll sempre menys quan volen pel costat del cap sense esquivar-te.
* L'alarma despertador del mòbil , la veu del metro, del tren... i dels altaveus dels supermercats.
* L'última part de les escales automàtiques (sobretot si te pillen carregada o despistada.)
* Els bitxos, els Makkuro kurosuke i els examinadors del carnet de conduir.
... I un altre dia més. Bon divendres!
dilluns, d’abril 07, 2008
dissabte, d’abril 05, 2008
La CaRn vOl cArn...
Anit vam recuperar un cd amb curts que em va passar Enric fa temps. Ens va fer molta gràcia aquest i jo, com que sóc de terres valencianes i un poc lletraferida, lligant fils i fent connexions, vaig recordar aquest poema de l'Estellés...
Els amants
La carn vol carn (Ausias March)
Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d'una orella.
El nostre amor es un amor brusc i salvatge
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.
Vicent Andrés Estellés
Subscriure's a:
Missatges (Atom)