Últimament veia massa formigues... Mai m'havien important les formigues, ja veus! tan ridícules elles que ni les matava... però últimament en veia massa. El primer matí que vaig despertar al pis, recorde un petit comité de benvinguda prop del banc de la cuina xino-xano, ben discret, entre les manisses... Tot i que vaig procurar posar fora de perill el got de llet i els rotllets, vaig ignorar la fila de formigues. Però últimamet veia massa formigues. Veia formigues fent escalada des de la finestra del meu bany. Veia formigues darrere la cortina de la dutxa. Veia formigues pujant per l'escriptori, cap a l'ordinador. Veia formigues prop del llit... Jo les feia fora i elles tornaven.

Al final, vaig acabar veient formigues per tot arreu. Veia formigues eixint de les seues cases. Veia formigues pujades a l'autobús, esperant un taxi o baixant cap al metro. Veia formigues entrant als seus treballs. Veia formigues fitxant. Veia formigues fent cua per a la màquina de cafè, al bany i al mocroones. Veia formigues treballant. Veia formigues pel carrer, a les tendes, als bars, tornant cap a casa...

Ahir, quan em vaig alçar, tenia una formiga esclafadeta al meu costat... això ja va ser massa! a més, les formigues, molt gracioses i organitzades elles... però mosseguen! Així que res, avui els he declarat la guerra més acarnissada: escuma Hormigas barrera interior! No sé els efectes que tindrà sobre elles... Jo potser sóc un poc de formiga després de tot, perquè a mi ja m'està col·locant (i entre això i l'olor de gasoil d'avui al treball... vaaaaamos para bingo señores!)