OnCe

... però de vegades la vida ja ha decidit per tu...

Anit vaig veure Once i em vaig deixar amarar per la seua música. És el poder que té trobar-se cara a cara amb una peli senzilla i sense pretensions (ni tan sols de difusió), en el moment i en el lloc adequats. Supose que potser aquesta és la gràcia de la pel·lícula... permetre't paladejar un grapat de bones cançons, algunes d'amor, però la majoria de desamor, amb tranquil·litat, sense importar-te massa deixar-te portar per les emocions. Si Once fóra un menjar, seria un postre, dolç que no empalagós, dels que et deixen bon sabor de boca i ganes de tornar un altre dia a demanar-lo i repetir. No obstant això, amants de les sensacions fortes, de trames complicades, absteniu-vos: aquesta peli no és la vostra.

La crítica... http://www.blogdecine.com/2007/11/21-once-canciones-de-amor-y-desamor

i la pàgina oficial: http://www.avalonproductions.es/once/index2.html