SOmeWheRe oVer The rAinBow...

Aquesta setmana no l'havia començada amb bon peu. Si en comptes de persona, haguera segut un mòbil, hauria estat, o sense cobertura o amb la llumeneta roja encesa demanant càrrega de bateria cada dos per tres. De totes maneres, cadascú té la seua recepta "antimoments blandiblub": unes quantes telefonades als amics (o dels amics preguntant què em passa... gràcies), unes cullerades de selecció de la música que m'agrada, una dosi d'autoregals-porque-yo-lo-valgo-que-coño!, un pessic dels consells d'Esteban (l'edat et fa més savi!), practicar l'optimisme i, sobretot, el toc especial del xef: no prendre'm massa seriosament.

Seguint aquesta filosofia, avui he estrenat sabates. Ha segut una bona idea perquè mirant-les em venien ganes de fer tres colps amb les puntes com la Dorothy de El Mago de Oz (però no m'he teletransportat a cap lloc). Avui també he vist una prova de color del treball que revise a l'editorial (que és com si vegereu l'ecografia d'un nen: és el nen, encara que no "palpable").

Al final de la vesprada l'Isa m'ha acabat d'arrodonir el dia quan m'ha contat dos acudits pèsims que han segut la martellada clau per a despertar el meu humor absurd. Li he dit que els escriuria i a mi ja m'aniran bé per a futurs casos d'emergència humorística (nota de l'autora, podeu botar-vos tranquil·lament el punt 1) i 2) perquè són molt fatals, tot i que a mi me molen).

1) -¿Quieres ver la serpiente de mi hermano? - ¿Cobra? - No. Es gratis.

2) Dos amigos van por un polígono industrial y se encuentran un letrero que pone "aceros inoxidables". Al verlo, uno le dice al otro: "Qué, ¿nos hacemos?".

(nota de l'autora: us he avisat, ara no us queixeu.)

I per acabar, i com faig molts dijous, una cançoneta per a saludar el divendres, Lloyd I'm ready to be heartbroken, de Camera Obscura, però perquè m'agrada el video (amb els seu començament japo, el rotllo retro i de musical i l'escanari... com d'Ikea?) Bon quasi cap de setmana!