dissabte, de març 10, 2007

MaRiMarZa en MaGdaLena

Esta entrada (y posiblemente algunas otras más) las dedicaré a nuestra amiga holandesa Marimarza. Ella, tan de la terreta como es, no ha podido estar entre nosotros este año, pero en su nombre y representación nos envió un pequeño miniyo al más puro estilo Austin Powers. Nosotros, acordándonos de ella en tan señaladas fechas, nos hemos llevado el miniyo de fiesta, para que pueda vivir (o malvivir) esta Magdalena... y es que Maria: te echamos de menos!




















dissabte, de febrer 24, 2007

No mÉs cOntEs de fAdEs


Avui tinc un d'eixos dies de dispersió. No faig més que començar coses que deixe a mig fer (una d'elles netejar el bany, cosa que, per un altre costat, és totalment comprensible, no?). Ha segut una setmana estranya i avui, per exemple, em sent un poc allunada i allunyada de tot. Per un altre costat, he començat a fer el pla dels 15 dies de Fontvella al treball i potser eixa siga la causa de tots els meus mals... que se m'està aiguant el cervell... tot és possible.

De totes maneres, entre les activitats a mig fer del matí, he descobert per la xarxa les fotografies d'aquesta pàgina http://www.robyncumming.com/main.html que m'han fet somriure i compensar un poc el regust amarg d'alguna de les lletres de Los Planetas, que remouen tantes coses que pensàvem mig adormides o que havíem tractat d'ofegar amb un coixí mentres "descansaven" al llit.

Sentado esperando a que llames,

rezando por que des una señal,

los días cada vez van más despacio

y solamente puedo esperar.

Que vengas a explicar que todo ha terminado,

que tengas que decir que no me quieres ver.

Es imposible que hayas olvidadolo que los dos podíamos hacer.

Y si esto que ha pasado

va a pasarnos otra vez,

y si todo ha sido en vano

no tienes que volver.

Mirando las paredes de este cuarto,

rezando por que vengas otra vez ,

y todo lo que habíamos hablado

es todo lo que vamos a perder.

Si nunca quise ser el único a tu lado,

si tuve miedo fue por que acabara así,

y todo el tiempo que he desperdiciado

se vuelve de nuevo contra mí.

Y si esto te hace daño,

si te puedo hacer sufrir,

ha servido para algo

al menos para mí.

Los Planetas - Segundo premio

diumenge, de febrer 11, 2007

VámOnOs de mAmBo, mAmBo...


Aquest cap de setmana he decidit canviar el mal de cervicals post/treball/de/cara/a/l'ordinador per un maldecap post/festa/cervezocubatera... i és que ja feia un parell de caps de setmana que no eixia... i volia veure la meua gent!

PD: Estela... al final només vaig passetjar els CDs! els continue tenint dins de la borsa, ben calentets, això sí!

divendres, de febrer 02, 2007

CuELLo dOLoRido buSCa...



... fisioterapeuta profesional entregado, almohadilla eléctrica potente, relajante muscular inmediato, sopita de la mami calentita, mimitos curativos dulces, sesión de cine en casa... otro cuello de repuesto! ... Es malo el dolor de cervicales, pero peor es si cae en viernes!!!!

Descubrimiento musical de la semana: The Oohlas

http://www.youtube.com/watch?v=_ImIGn7zHpE

http://www.youtube.com/watch?v=gm48DhKDWm4&mode=related&search=

http://www.youtube.com/watch?v=L2VOzxcylpY&mode=related&search=


diumenge, de gener 28, 2007

pEr mOLts aNYs, EsteBan



Felicitats en el teu dia, templat! Ens veurem el cap de setmana que ve a la Queca, per celebrar com Déu mana que passe el temps que passe, eres lo más de lo más i els anys, més que envellir et donen "caché", et fan interessant i t'augmenten la categoria. MUUUUUUUUUUUAS de la teua alter ego.

dimarts, de gener 23, 2007

Egomomento total... ací teniu una foto/detall de la meua primera criatura nascuda a Novalinia... ais! No és només amor de mare, però veritat que us recorda a mi? jajajajaja

dissabte, de gener 20, 2007

WhEre iS thE rAiN?

I és que ja ho deia una cançó... que els temps estaven canviant... però un mes de gener amb màniga curta tampoc no és massa normal. Mentres puga suportar-ho, jo em rebel·le i camine amb el meu anorak llarg comprat especialment per a les (baixes?) temperatures alcorines.

Diuen que la setmana que ve tornarà a fer fred... i sona com una gran novetat... també s'espera una visiteta de la pluja... i jo estic preparadíssima, amb les pastetes i el cafè llestos per a donar-li la benvinguda!


divendres, de gener 12, 2007

diumenge, de novembre 05, 2006

¿A qué huElen lAs nUbes?

¿ Y unA diseñAdora de aMbieNtes? ...

... ya os lo digo yo: ¡ a mora! :)

Hace dos semanas que me he estrenado como diseñadora para el sector de la cerámica. ¡Como cambian las cosas! Y es que ya lo decía la canción de Pedro Navaja... «la vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida, ay Dios».

Ja me maten... me estoy convirtiendo en una esponja humana de tendencias en decoración, tutoriales de Photoshop (gràcies pel material!) y bueno, la dosis de rallada combinatoria ya venía de serie conmigo. Abrimos una nueva etapa... ¡calentando los motores!

divendres, de setembre 08, 2006

dimecres, d’agost 16, 2006


Fue sin querer...
Es caprichoso el azar.
No te busqué
ni me viniste a buscar.
Tú estabas donde
no tenías que estar;
y yo pasé,
pasé sin querer pasar.
Y me viste y te vi
entre la gente que
iba y venía con prisa en la tarde que
anunciaba chaparrón.

Tanto tiempo esperándote...

Fue sin querer...
Es caprichoso el azar.
No te busqué
ni me viniste a buscar.
Yo estaba donde

no tenía que estar
y pasaste tú,
como sin querer pasar.

Pero prendió el azar
semáforos carmín,
detuvo el autobús
y el aguacero
hasta que me miraste tú.

Tanto tiempo esperándote...

Fue sin querer...
Es caprichoso el azar.
No te busqué,
ni me viniste a buscar.


Una de les meues cançons preferides, cantada per Joan Manuel Serrat i Noa. Minidespedida fins la setmana que ve... cuideu-vos molt i molts besets.

AibÓ, aiBó... nOs vamOs de exCurSiÓn



Enguany sí que sí... demà al matí agafaré l'avió cap a Holanda: país de tulipans, antics jugadors del Barça (ja no sé com està ara el panorama), formatgets... i porros! (i canals, museus, bicicletes i tal i tal).

Me'n vaig amb les amigues de tota la vida a veure al quinto elemento que se'ns ha fet mig holandesa... i és clar, era l'excusa perfecta per agafar les maletes i fer una Spanish okupation en tota regla. Escriuria més però ara me n'he d'anar per a fer el repartiment de trastos i regalets per a la Mari... ens portem cap allà un robot de cuina i tot... ¡hagan juego señores! a veure a qui dels que anem li toca carregar-se'l a la maleta... que emosión, que emosión.. ja us contaré. Muas muas muas.