TesTimOni gràFic
Imatges de http://www.fotolog.com/casquesigue... (quedem empatats 1-1 en robatoris, senyor Casque). Graaaacies
PD: Les altres 2 imatges noves li les he furtat a sub_urbia mentres feia turisme entre fotologs
dimarts, de juny 05, 2007
dijous, de maig 31, 2007
dimarts, de maig 29, 2007
InFOrme seTmanaL
Soparets el cap de setmana, confessions, notícies imprevistes, Fangoria, sorpreses, mal de lumbars, moment IKEA redecora tu vida (i el vestuari!), feina, feina i més feina, desconnexió, plans de viatges, el Sónar, posicionaments, moments musicals, converses amb un bon vi o una voll-damm... breu resum de la setmana passada i de l'actual :)
dijous, de maig 17, 2007
La viDa esTà pLena dE deCisiOns diFíciLs
Avui és dijous, queden dos dies per al finde i fa dos dies que em prenc vitamines com recomanava Super Ratón. No sé si note milloria perquè tots els dijous experimente els mateixos símpotmes: inquietud, nerviosisme, anades del sant al cel, hiperactivitat i desigs irrefenables d'eixir de festa, fer-me una voll-damm i veure la meua gent! en fi, ja queda menys! Ah! y no olviden vitaminarse y supermineralizarse... que com a mínim, estaran de bon humor.
dimecres, de maig 16, 2007
No m'agrada conduir. Potser per això m'he creat una sèrie de rituals que jo anomene "petits riruals de conducció"`però que en el fons el que fan és distraure'm del problema que per a mi suposa la conducció. Per exemple, quan estic al volant, tinc el costum de seguir les línies contínues i discontínues de la carretera de manera que és com si pensara en morse: liiiiiiiiiniiiiiiiia, linia, linia, linia, liiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiinia...
També tinc el costum de controlar el que hi ha a la vora de la carretera, que llevat d'algun guant perdut, és en la seua majoria, animals atropellats. Sí, ja sé que és un poc truculent, però no ho puc evitar. He vist gats, algun gos, coloms, pardalets i el més bèstia va ser un borrego pujant a les fàbriques d'Alcora. Saps què? quan veus el senyal amb la vaca indicant zona de ramat, mai penses que en realitat puga ser cert... un Norit atropellat, pobret! La setmana que el vaig veure, vaig estar patint cada vegada que passava per allà, perquè en l'imaginari popularsempre pensem que ni el Mimosin se fa mal quan se tira de l'armari ni els Norits poden ser atropellats.
Quan vaig en cotxe i hi ha embús també m'agrada formar paraules amb les lletres de les matrícules. No sé si és perquè no vaig jugar prou de menuda, perquè els meus pares mai me van comprar eixe joc de taula, perquè en una altra vida vaig ser desxifradora de codis de la segona guerra mundial o potser perquè opense que una força superior posa els cotxes en un ordre especial perquè jo els interprete com a Largo domingo de noviazgo, no ho sé...
De totes maneres, el que més m'agrada és mirar pel retrovisor el cotxe de darrere durant els embussos. Sóc una addicta a aquests moments voyeuristes en els que puc imaginar quina pot ser la vida del conductor: d'on deu de vindre, on deu anar, què busca dins el seu nas... Se poden saber moltes coses de la gent pel seu cotxe: pel que porten penjat al retrovisor, enganxat al vidre, deixat sobre la bandeja. El copilot també pot ser una dada indicativa (però tracte de no pensar en el factor autoestopista perquè no me trenque la teoria).
No obstant això, sense cap tipus de dubte, el que més m'agrada dels altres cotxes és quan se produeix el que jo anomene un minimoment de connexió (i sovint m'he enamorat fugaçment per aquestes coses). El que més m'agrada és quan l'altre conductor escolta la mateixa cançó que jo... i també l'està cantant! M'encanten aquests segons de complicitat no buscada i crec que em podria tornar a enamorar encara que l'altra persona faça una imitació barata de la Terremoto de Alcorcón.
dimarts, de maig 15, 2007
Por LoS peLoS ... RUperT: te neCeSitOoo!!
Avui, oh sorpresa! m'he despertat acompanyada. No m'he adonat al principi, potser seria la son, potser seria perquè mai sóc persona fins passats 45 minuts com a mínim del cafè. El cas és que l'he vist quan he anat al bany. Allà estava ell, malcarat, a l'altra banda de l'espill, tot fent-me una ganyota cargolada com a salutació JAAAAARL! Aquest matí el meu pèl tenia vida pròpia (i voluntat també, i mala bava i, i...bufff!). La part dreta del flequillo més plantada que la d'un maquinol, les puntes del meu cabell, llises i aparententment ordenades la major part del temps, ballant el cumbaià com si foren les serps del cap de Celia, la secretària de Monstruos S.A... ai Dios! i no ha funcionat res: ni mullar-me el cap, ni secar-lo amb aire calent, ni gelat, ni recollir-lo amb una cua (perquè no encara no m'arriba). Com no tenia temps (as always in the morning), avui he decidit fer de gorgona per un dia i entendre el succés com una cura d'humilitat forçosa... i és que fins i tot les serps no desitjades, de vegades, tenen dret a la vida. A no ser que avui trobe un Mike verd i amb un ull només (qui haja vist la peli ho entendrà) és molt provable que demà me desperte a soles, o, si passa com avui, acompanyada de serps capilars. Ce'st la vie! diumenge, de maig 13, 2007
Una de les millors activitats del diumenge a la vesprada és una sessió de cine en família...Foto de Frank Herholdt http://216.70.100.29/html/gallery.php
dissabte, de maig 12, 2007
Hi ha setmanes repetitives.
Hi ha setmanes que se saben que seran especials amb molt de temps d'antel·lació.
Hi ha setmanes que comencen d'una manera i acaben amb una gran traca final el finde.
Hi ha setmanes que comencen tímidament, sense fer massa soroll i de sobte et remouen sencera per un gran esdeveniment sorpresa...
... i aquesta setmana ha segut una d'aquestes perquè ens ha arribat un regal vingut directament des d'Holanda, i aquesta sorpresa val mil... MARIMARZA IS HERE! i ha segut amb diferència, l'esdeveniment del mes de maig GUAPAAAAAAAAAAAAAAAAA!!!!
diumenge, d’abril 29, 2007
OinC, OinC, OinC....
Després de caps de setmana tan gastronòmics com aquest només puc veure'm com a la foto... una autèntica Mrs. Peggy! Quedaran en la memòria el plat amb ous trencats, pernilet i creïlletes fregidetes del dissabte i el dinaron familiar d'avui... i és que també és certs que les millors converses i reunions sempre acostumen a ser assentats a la taula. BON INICI DE SETMANAAAAAAAA!
RecOrds abOuT la QueCa
El dia 5 de maig tancaran definitivament La Queca, això sí, amb una megafesta des de les 18h fins les 3h (bé, això diuen). Ha segut un dels nostres locals preferits en els darrers tres anys i testimoni de part dels balls més xulos que ens hem marcat. Ara li queda una setmaneta de vida... snif! Avui m'he alçat un poc enyoradissa... on anirem després?
dilluns, d’abril 23, 2007
dissabte, d’abril 21, 2007
diumenge, d’abril 08, 2007
ComO un fAn:
minihOmenAtge a lA cAsA AzuL
¿Qué quieres que te diga?
¿Que mi vida va genial...?
¿Que todo transcurre tal y como lo pensé...tal cual, sin más?
¿Que todas mis decisiones
pasan por un autotune de aciertos...?
Qué mas da... Si no lo vas a escuchar
¿Qué quieres que te diga?
¿Que escogiste lo mejor...?
¿Que ya no quedaba amor...?
¿Que no me merecías porque eras lo peor?
¿Que tengo mil ilusiones?
¿Que ya no queda ni un gramo de pena?
Qué mas da... Nunca supiste escuchar
¿Qué quieres que te diga?
¿Que el tiempo va a mejorar?
¿Que el gobierno esta fatal?
¿Que el barça hoy ha vuelto a pinchar?
¿Qué quieres que te diga?
Que sin ti no puedo más,
Que mi vida se rompió cuando te fuiste sin pensar que...
Nunca, nunca más me iba a recuperar
Porque cuando tu jugabas yo creía
Que lo que hacías era amar
Y mientras,
Yo me enamoraba como un fan
De tu voz, de tus amigos, de tu ropa
Y de tu manera de mirar
¿Qué quieres que te diga?
Que prefiero pasear por la playa
Y escuchar a Billy Joel o quizás a Ben Folds Five
Porque sé que tu los odiabas
No eran suficientemente indies
Qué mas da...
Tu siempre fuiste lo más
¿Qué quieres que te diga?
¿Que el trabajo no esta mal?
¿Que cerraron el local donde solíamos tocar?
¿Que quieres que te diga?
Que me arrancaste el corazón
Y hoy se te ocurre venir a pedir perdón
Después de un siglo o dos...
Il·lustració d'un dissenyador anglés anomenat Adrian Johnson que té uns dibuixos d'estètica retro que són una preciositat. Us recomane que entreu a l'enllaç que us pose http://www.adrianjohnson.org.uk/
dilluns, de març 19, 2007
En MaGdaLena...
Que levante el brazo...
... quien ha visto peligrar su integridad física por:
a) el ataque indiscriminado (y a traición) de petarditos varios (a veces es más poderoso el dolor sobre los nervios que el dolor físico)
b) las notas chirriantes de la orquesta de la plaza de las Aulas (aunque un mojito mitiga el 90% de los males)
c) la aparición de un motoret justo por su lado cuando un@ va en su peor estado físico, mental, emocional y existencial
d) la ingestión de colonias como Heno de Pravia, Royal Ambré, Giovanna... camufladas bajo la apariencia de botella de vino en el mesón
... quien ha deseado hacerse una tapa con el crio que le ha tirado un petardito en los pies pensando que sería divertido (o atarle a un saco de petardos y encenderlos todos a la vez, por ejemplo).
... quien se ha levantado pensado "no vuelvo a beber más" pero que ha cambiado de opinión nada más leer el primer sms de la mañana
... quien ha salido todas las noches argumentando que esa era la última vez que salía porque ya no podía más y los pies no le respondían
... quien busca fuerzas de donde no hay para levantarse por la mañana, ocultarse tras las gafas de sol e irse a la mascletà porque eso le despierta más y mejor que un café
... quien no ha querido pensar demasiado en el lamentable aspecto de los bajos de los vaqueros y como ha podido, y sin tocar, los ha metido directamente en la lavadora sin la compañía de más ropa (por la asquerosidad de los contactos), pero que no se ha cambiado las zapatillas pensando "total, si volverán a estar fatal dentro de un rato"
... quien ha sentido un poco de extraña admiración por la persona que, llevando el mismo tiempo que él/ella en el mesón, sigue con el mismo aspecto (y verticalidad) que cuando entró, mientras que un@ ya no puede decir lo mismo de si mism@
... quien se ha puesto a hablar con un desconocido por el simple orgullo de no reconocer que no ha encontrado a nadie interesante en las Aulas en el mismo momento en que sus amigos ya llevan ya más de cinco parones cada uno para saludar
... quien no ha deseado ser tio para no tener que hacer tanto ritual para encontrar un baño libre en Magdalena
... quien, sin saber cual es el horario ni circuito de los pasacalles, charangas, desfiles varios... se los cruza todo el tiempo, justo cuando más prisa tiene porque ha quedado y llega tarde
... quien considera que desayunar cerveza, cacaus, tramussos y longaniza de pascua está sobradamente justificado por las fechas
... quien la mañana de lunes siente una extraña sensación de vacío y tristeza todavía más poderosa que el dolor de pies y de cabeza... y que saldría de casa si aún quedara un día más de fiesta
---------------------------------
I ara uns minuts musicals per a fer una cabotadeta...
Cansei de ser sexy http://www.youtube.com/watch?v=nG59TixEWu0
http://www.youtube.com/watch?v=2cnOvMFnRvs
Little Man Tate http://www.youtube.com/watch?v=swb8AEcRJhY
dilluns, de març 12, 2007
diumenge, de març 11, 2007
La nIt de MaRiMarZA
Marimarza de nit també s'ho passa d'allò més bé ballant a l'orquestra de la plaça de les Aules. Allà se troba a tot el món (amb la família i tot!)... i és que ella és el centre de la festa fins que la pobra ja no dóna per a més i cau sopa total en braços de Teresa... i és que només portem un dia de Magdalena... i el que ens queda per passar!
dissabte, de març 10, 2007
MaRiMarZa en MaGdaLena
Esta entrada (y posiblemente algunas otras más) las dedicaré a nuestra amiga holandesa Marimarza. Ella, tan de la terreta como es, no ha podido estar entre nosotros este año, pero en su nombre y representación nos envió un pequeño miniyo al más puro estilo Austin Powers. Nosotros, acordándonos de ella en tan señaladas fechas, nos hemos llevado el miniyo de fiesta, para que pueda vivir (o malvivir) esta Magdalena... y es que Maria: te echamos de menos!
dissabte, de febrer 24, 2007
No mÉs cOntEs de fAdEs
Avui tinc un d'eixos dies de dispersió. No faig més que començar coses que deixe a mig fer (una d'elles netejar el bany, cosa que, per un altre costat, és totalment comprensible, no?). Ha segut una setmana estranya i avui, per exemple, em sent un poc allunada i allunyada de tot. Per un altre costat, he començat a fer el pla dels 15 dies de Fontvella al treball i potser eixa siga la causa de tots els meus mals... que se m'està aiguant el cervell... tot és possible.
De totes maneres, entre les activitats a mig fer del matí, he descobert per la xarxa les fotografies d'aquesta pàgina http://www.robyncumming.com/main.html que m'han fet somriure i compensar un poc el regust amarg d'alguna de les lletres de Los Planetas, que remouen tantes coses que pensàvem mig adormides o que havíem tractat d'ofegar amb un coixí mentres "descansaven" al llit.
Sentado esperando a que llames,
rezando por que des una señal,
los días cada vez van más despacio
y solamente puedo esperar.
Que vengas a explicar que todo ha terminado,
que tengas que decir que no me quieres ver.
Es imposible que hayas olvidadolo que los dos podíamos hacer.
Y si esto que ha pasado
va a pasarnos otra vez,
y si todo ha sido en vano
no tienes que volver.
Mirando las paredes de este cuarto,
rezando por que vengas otra vez ,
y todo lo que habíamos hablado
es todo lo que vamos a perder.
Si nunca quise ser el único a tu lado,
si tuve miedo fue por que acabara así,
y todo el tiempo que he desperdiciado
se vuelve de nuevo contra mí.
Y si esto te hace daño,
si te puedo hacer sufrir,
ha servido para algo
al menos para mí.
Los Planetas - Segundo premio
diumenge, de febrer 11, 2007
VámOnOs de mAmBo, mAmBo...
Aquest cap de setmana he decidit canviar el mal de cervicals post/treball/de/cara/a/l'ordinador per un maldecap post/festa/cervezocubatera... i és que ja feia un parell de caps de setmana que no eixia... i volia veure la meua gent!PD: Estela... al final només vaig passetjar els CDs! els continue tenint dins de la borsa, ben calentets, això sí!
divendres, de febrer 02, 2007
CuELLo dOLoRido buSCa...
... fisioterapeuta profesional entregado, almohadilla eléctrica potente, relajante muscular inmediato, sopita de la mami calentita, mimitos curativos dulces, sesión de cine en casa... otro cuello de repuesto! ... Es malo el dolor de cervicales, pero peor es si cae en viernes!!!!
Descubrimiento musical de la semana: The Oohlas
http://www.youtube.com/watch?v=_ImIGn7zHpE
http://www.youtube.com/watch?v=gm48DhKDWm4&mode=related&search=
http://www.youtube.com/watch?v=L2VOzxcylpY&mode=related&search=
diumenge, de gener 28, 2007
pEr mOLts aNYs, EsteBan
Felicitats en el teu dia, templat! Ens veurem el cap de setmana que ve a la Queca, per celebrar com Déu mana que passe el temps que passe, eres lo más de lo más i els anys, més que envellir et donen "caché", et fan interessant i t'augmenten la categoria. MUUUUUUUUUUUAS de la teua alter ego.
dimarts, de gener 23, 2007
dissabte, de gener 20, 2007
WhEre iS thE rAiN?
I és que ja ho deia una cançó... que els temps estaven canviant... però un mes de gener amb màniga curta tampoc no és massa normal. Mentres puga suportar-ho, jo em rebel·le i camine amb el meu anorak llarg comprat especialment per a les (baixes?) temperatures alcorines.
Diuen que la setmana que ve tornarà a fer fred... i sona com una gran novetat... també s'espera una visiteta de la pluja... i jo estic preparadíssima, amb les pastetes i el cafè llestos per a donar-li la benvinguda!
divendres, de gener 12, 2007
dilluns, de gener 01, 2007
Subscriure's a:
Missatges (Atom)