COOkie pOem

L'aRt dE cOmpLicar-nOs lA viDa en unA pOsTal de NaDaL

Les amigues de tota la vida, des de fa mil anys, seguim la tradició de trencar-nos les banyes fent la postal més original possible cada vegada que tenim un fet important i un motiu per regalar. La gràcia està en fer-les amb les nostres mans i si, a ser possible, és lacrimògena (sobretot per a les persones que estem més en la distància), millor que millor.

Per les nostres mans han passat garnaldes de cors amb dedicatòria plurilingüe per al nou pis de Teresa; caixes del temps plenes de records per a fer plorar l'holandesa; monstres antinadal i una gallinocaixa dels desigs per a un mal any de Jordi; un arbre estil Burton per posar xapes (la postal que em van fer l'any passat), una arruixadora customitzada amb fotos per a Jordi, el jardiner del grup; un drap de clau customitzat per al pis de Maria; una piràmide de gel amb un missatge enrotllat a dins per a Maria també, que és una enamorada d'Egipte... La gràcia d'aquestes postals és que tractem d'adaptar-les tant com podem a la manera de ser de la persona a qui regalem... tants anys junts (ens coneixem des dels tres anys i a Jordi des dels vint) han de poder ser aprofitables. Ens acoplem als gustos, les últimes vivències, les aficions o els desigs de la persona regalada... que més es pot demanar?

A mi enguany m'han regalat un Cookie Poem, o el que és el mateix, una megagalleta amb trocets de xocolata i una gran dedicatòria de xocolata blanca sobre els quilòmetres, la nova vida a Barcelona i el record... la postal que m'ha fet l'holandesa m'ha triomfat! Òbviament, calia immortalitzar la postal abans de ser destrossada pel bé de la resta de comensals. Avui també desdejunaré Cookie Poem... i no tinc massa clar si sobreviurà moltes hores més, ja que estem amb tota la dèria d'ingestes nadalenques.

Post signat per una peix globus a punt de reventar d'un moment a un altre... tot per l'amistat! Amen.