SweeT hOmE?

Buscar un nou pis és una aventura apassionant, desesperant, decepcionant i sorprenent... nt, nt, nt. El primer pis que vaig veure era una finca rància, que no règia... gran, vella i polsosa, com un hotel d'aquests de les pelis de l'Alfredo Landa, però sense nòrdiques. L'ascensor, claustrofòbic i la porta del pis, rascada (les del costat estaven millor, així que m'imaginava quin pis era el de lloguer). El timbre no va (comencem bé) i em pense si aquest no és un senyal per donar-me mitja volta i marxar... però va a ser que no... obrin la porta des de l'altre costat... meeeeeeeerda!

Merda és el que hi havia per tots els racons de la caixa de mistos amb etiqueta de "pis". Obri un argentí: 29 anys, seriós, guaperas, separat, amb una cria de 5 anys que viu amb sa mare i una parella que passa dies sencers al pis. L'altra companya de pis diuen que quasi mai està allà... comprensible. M'ensenya l'habitació i sembla un rebost: fosca i fresca... més que persones, sembla que busquen un pot de cigrons com a company de pis!

Primera imatge que se'm passa al davant: un armari de plàstic d'aquests del Teletienda amb cremallera. Segona imatge: finestra quadrada (utilitzada com a prestatgeria de detergents) que dóna a pati interior, que més que pati és més bé paret de davant (estire el braç per comprovar-ho). Tercera imatge: armariet de bany (no hi ha espai per a una altra cosa?). Quarta imatge: llit de tisora amb manta del Cuentame (i segurament sense rentar des dels 70). Em diu que puc pintar, canviar mobles (millor dit, comprar-me'ls).

Veig la resta del pis... cuina llefiscosa i un bany que té més llarg el nom que les dimensions. Em crida l'atenció una alfombreta: menuda, quadrada, marró... i jo esperava llegir un "Benvingut", però no, no era l'alfombreta del carrer... o si? El menjador acceptable, el tio em diu "la tele i la ràdio la podeu gastar tots" (i jo pense... per 400 euros crec que és el millor que hi ha que m'ofereixes, però calle...) El millor que hi havia, no s'oferia, era la seua habitació... el poc que vaig veure: un miniloft amb dos llits, sofà i bany privat..."és que algun cap de setmana tinc la meua filla amb mi". Però aquesta frase xoca amb "No estic massa a casa, acabe de treballar a les 6 però isc molt". Ara entenc tot: aquest marajà volia que li subvencionarem el "picadero"... i per allà no passava jo (bé, en tots els sentits de la paraula). Conclusió final: sigamos buscando i demà més.