tEMps de NaDaL

¿A qué huElen lAs nUbes?

¿ Y unA diseñAdora de aMbieNtes? ...

... ya os lo digo yo: ¡ a mora! :)

Hace dos semanas que me he estrenado como diseñadora para el sector de la cerámica. ¡Como cambian las cosas! Y es que ya lo decía la canción de Pedro Navaja... «la vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida, ay Dios».

Ja me maten... me estoy convirtiendo en una esponja humana de tendencias en decoración, tutoriales de Photoshop (gràcies pel material!) y bueno, la dosis de rallada combinatoria ya venía de serie conmigo. Abrimos una nueva etapa... ¡calentando los motores!

MAgrITtE






Ací van algunes de les obres d'un dels meus pintors preferits... i és que trobe que acompanyen a la lluna d'aquesta nit la mar de bé.

BAnsKy ...
http://www.banksy.co.uk/menu.html

MaaStricH (¿viAje a aLguna paRte?)

Per aNar fEnt bOcA...

UtrEchT

















AmsTerdAm

Fue sin querer...
Es caprichoso el azar.
No te busqué
ni me viniste a buscar.
Tú estabas donde
no tenías que estar;
y yo pasé,
pasé sin querer pasar.
Y me viste y te vi
entre la gente que
iba y venía con prisa en la tarde que
anunciaba chaparrón.

Tanto tiempo esperándote...

Fue sin querer...
Es caprichoso el azar.
No te busqué
ni me viniste a buscar.
Yo estaba donde
no tenía que estar
y pasaste tú,
como sin querer pasar.

Pero prendió el azar
semáforos carmín,
detuvo el autobús
y el aguacero
hasta que me miraste tú.

Tanto tiempo esperándote...

Fue sin querer...
Es caprichoso el azar.
No te busqué,
ni me viniste a buscar.

Una de les meues cançons preferides, cantada per Joan Manuel Serrat i Noa. Minidespedida fins la setmana que ve... cuideu-vos molt i molts besets.

AibÓ, aiBó... nOs vamOs de exCurSiÓn

Enguany sí que sí... demà al matí agafaré l'avió cap a Holanda: país de tulipans, antics jugadors del Barça (ja no sé com està ara el panorama), formatgets... i porros! (i canals, museus, bicicletes i tal i tal).

Me'n vaig amb les amigues de tota la vida a veure al quinto elemento que se'ns ha fet mig holandesa... i és clar, era l'excusa perfecta per agafar les maletes i fer una Spanish okupation en tota regla. Escriuria més però ara me n'he d'anar per a fer el repartiment de trastos i regalets per a la Mari... ens portem cap allà un robot de cuina i tot... ¡hagan juego señores! a veure a qui dels que anem li toca carregar-se'l a la maleta... que emosión, que emosión.. ja us contaré. Muas muas muas.

enFIBada

Avui ens deixa el FIB fins l'any que ve. Enguany no he anat però, com tots els anys, l'he tingut present. Dijous vaig veure l'ambientet de la festa de benvinguda i la resta dels dies ho he anat seguint per la ràdio o la tele. També he tingut les cròniques dels amics que sí que van anar i un detall xulo: si el vent bufava cap a la muntanya, m'entrava la música pel balcó... d'eixa manera vaig poder escoltar Enjoy the silent dels Depeche des del llit... tot un luxe!

PD: Espere més informacions dels que van anar i, si pot ser, veure les fotos! Molts besos als afortunats.

FriDay I'm in LovE
The Cure

I don't care if Monday's blue,
Tuesday's grey and Wednesday too.
Thursday, I don't care about you.
It's Friday, I'm in love.

Monday, you can fall apart.
Tuesday, Wednesday, break my heart.
Thursday doesn't even start.
It's Friday, I'm in love.

Saturday, wait,And Sunday always comes too late,
But Friday never hesitate...

I don't care if Monday's black,
Tuesday, Wednesday, heart attack.
Thursday, never looking back.
It's Friday, I'm in love.

Monday, you can hold your head.
Tuesday, Wednesday, stay in bed.
Or Thursday, watch the walls instead.
It's Friday, I'm in love.

Saturday, wait,And Sunday always comes too late,
But Friday, never hesitate...

Dressed up to the eyes,
It's a wonderful surprise
To see your shoes and your spirits rise,
Throwing out your frown,
And just smiling at the sound,
And as sleek as a shriek,
Spinning round and round.
Always take a big bite,
It's such a gorgeous sight
To see you eat in the middle of the night.
You can never get enough,
Enough of this stuff.
It's Friday,I'm in love.

Avui em sent totalment allunada... ho deu de fer el dilluns!

El cAp a un aLtre llOc

Seguisc penjant les il·lustracions de Blanca, la xica de cosas mínimas... i és que estic enganxada al que ella fa.

Gràcies Maria pel cartell i el comentari que acompanyava el mail...

DiuMenGe peR peNsar

M'encanta aquesta il·lustració... l'ha feta una tal Blanca que no conec, i de la qual segreste la seua pàgina i el seu blog perquè els vegeu. Molt interessants (almenys a mi m'ho semblen) : http://www.cosasminimas.com/ i http://cosasminimas.blogspot.com/

HOy vas a seR la MujeR

Que te Dé la GaNa De seR...

... i mentrestant pots fer proves, provatures i projectes amb el Photoshop ;)

la NeVera

primera setmana sencereta d'estiu

EntRe famOsOs anDa el JueGo

Estela i jo eixim en aquesta foto que del blog del pub POLAR de Castelló http://polarcs.blogspot.com/. De fet, estem a la primera entrada que tenen... i, si mireu bé, compartim cartell amb Guille Milkyway o Juan de Pablos... que emosión!

FuGirem del fOc... PerÒ caUrem a les brASses?

Aquest divendres serà la nit de sant Joan i les amigues de la mare ja estan més que preparades per a l'ocasió :P

YoU ToUBe aNd Me

Fins que puga dedicar-li més temps al blog, ací teniu uns quants enllaços divertits...


1. L'últim descobriment que he fet sobre la música house... No intenteu fer açò pel vostre compte.

2. Els miracles de Jesús, de la sèrie Padre de familia. La cançoneta se us quedarà, jo avise...

3. Estan lloviendo hombres, de la Terremoto de Alcorcón. Atents a la lletra...

4. Explicació musicada de La Guerra de las Galaxias.

NeuRes en xArxA

http://www.hoogerbrugge.com/

Han Hoogerbrugge és un artista holandès d'animacions digitals que he descobert gràcies també a la revista d'Estela. A la pàgina que he adjuntat hi ha els seus treballs, que són animacions interactives amb les que podem jugar amb el cos del seu alter ego. Pot resultar tan divertit com estrany i dessassossegant : un personatge ens espera, atent a les ordres que li donem a cada clic i això a la llarga, ens fa plantejar-nos coses, ens provoca sensacions dispars (per què m'enganxa fer que un home es colpege una vegada darrere una altra?) o, simplement ens fa riure.

Han Hoggerbrugge també és el creador d'Hotel que potser serà la telenovel·la del futur. En aquesta història hi ha un personatge, que és el Dr. Doglin, que treballa en un hotel investigant el que li passa a la gent després de sofrir accidents estranys a través d'uns tests que passa a cinc voluntaris. Es tracta d'una història de 10 episodis on la interacció de l'espectador amb els clics també és fonamental. Us adjunte ara una imatge dels personatges d'Hotel... només per l'estètica a mi ja em val la pena!

UtOpiEs de ciMenT

Gràcies a Estela ha arribat a les meues mans un reportatge de Frédéric Chaubin sobre arquitectura de l'antiga Unió Soviètica. A mi mai m'havia atret especialment aquest tema, però he de reconèixer que mirant aquestes fotos puc passar-me una bona estona imaginant coses... Crec que pot ser una forma interessant de viatjar.

Aquest és el columbari de Kíev, que va ser construït al 1985. Amb un poc d'imaginació podem veure unes flames simulades en formigó (que volen aparentar les flames de la cremació) ... potser he començat un pèl tètrica, no? :P

Aquest edifici m'encanta. És l'anomenat palau de les "cerimònies solemnes" i es va construir a Tbilisi en 1985 també. És una construcció en forma de cor que s'utilitzava per a bodes col·lectives.

Aquesta també és una construcció que trobe prou inquietant. És un palau dels sòviets que va ser rebatejat com "el monstre"... A mi em recorda un poc a Mazinguer Z, però he de reconèixer que, encara així, l'edifici em segueix fent un poc de mala espina.

All yOu nEed is pOp

La MaLeTa

Demà ja marxe cap a Girona i encara no tinc feta la maleta. Sempre m'ha costat molt de fer i, això que aquesta és de cap de setmana... però el concepte de "menos es más" mai l'he sabut aplicar a l'equipatge (ni al fet de rumiar sobre coses absurdes i innecessàries, per exemple). Bé, la imatge tampoc no és meua perquè avui crec que necessite tota la concentració: ara estic pensant si em caldrà, o no, agafar eixugacabells...

MaTerNitaT

FeLiciTats, mamà

Si véns fins ací

et faré un llit

dels meus dits trenats,

amb una manteta,

brodada de petons

i estrelles de mar.

PuT the BlaMe on MamE

«Si fuera un rancho, me llamarían tierra de nadie.» Gilda

TOt DePén De cOm hO miReS...