La vida està plena de petits plaers més o menys rebuscats, més o menys secrets. Un dels meus petits plaers confessables, sobretot des què estic a Barcelona, és caminar sense una destinació concreta per deixar-me sorprendre per la ciutat, i Barcelona, en aquest sentit, és complaent.
Ahir vaig eixir a perdre'm i la meua primera parada va ser Habitat.
http://www.habitat.net/pws/Home.ice. Aquesta tenda és com una gran revista de decoració, sobretot perquè a molts ens toca conformar-nos amb somiar desperts i prou: bé, perquè els preus, ara per ara, són prohibitius; bé, perquè no hi ha espai físic per poder posar res a casa. No obstant això, com diu ma mare, "mirar és debades", així que és això el que vaig fer... i mirant mirant, entre papers pintats que em recordaven la meua feina de disseny, mobles i objectes
ultramegafashiondivinosdelamuerte, vaig arribar a la secció de nens i em vaig flipar... Vaig estar a punt de fer dues adquisicions, però em vaig refrenar a temps... són graciosos, eh?
Després vaig seguir caminant cap al palau Robert, entre Diagonal i Passeig de Gràcia, a veure què se coia per allà. http://www10.gencat.net/probert/index_cat.htm. Per ara, el palau Robert és un dels meus llocs preferits per perdre'm. L'edifici, que acull el centre públic d'informació turística de Catalunya, sempre té exposicions interessants. La primera setmana a Barcelona, per exemple, vaig veure una sobre Manuel Vázquez Montalban, que no conte perquè val la pena visitar-la (hi ha de temps fins a març).
Ahir, vaig veure l'exposició sobre el dibuixant Cesc anomenada
Cesc: La força del traç i vaig passar una bona estona rient baixet per sota del nas. No crec que siga una exposició molt exhaustiva, sinó més bé una mena d'homentatge a la seua obra a força de compilar alguns dibuixos, quadres i entrevistes. M'agrada tot allò que fa plantejar-me més coses sobre el que visc o han viscut uns altres, i aquesta exposició em va despertar les neurones, que sempre és d'agrair.
Com que és diumenge i hi ha temps, copiaré un fragment del full del de l'exposició...
"
La força del traç vol fer referència no tan sols a l'impacte social dels seus dibuixos quan lluitàvem per la democràcia durant el franquisme sinó també i molt especialment a la línia del seu dibuix, una línia que ell volia expressiva i espontània, exigència que el duia a dibuixar directament a tinta". Bé, molt recomanable....
